Bloc de notes

Aviat tindrem els cumquats prou madurs per menjar-ne algun. M’agraden molt per la barreja de dolç i àcid que tenen, i a més s’hi posen molt bé perquè es deixen menjar amb pela i tot!

Per altra banda, les frèsies ja s’han obert del tot i estan esplèndides. La Maria està contenta i n’està molt orgullosa; és una bona jardinera!

També han sortit molt bé unes altres flors que la Paz i ella cuiden al pati de casa però aquestes no sabem com es diuen.

Aquests dies de confinament, a casa procurem seguir una rutina diària, cadascú la seva. La meva és llevar-me a quarts de vuit i torrar-me un parell de llesques; me les suco amb tomata i me les menjo amb formatge mentre bec un cafè amb llet. Després faig mitja horeta d’exercici amb el “Ring Fit” de la Switch de Nintendo. Em dutxo, treballo un parell d’hores (per l’institut o corregint el documental), faig el dinar i encabat dinem tots plegats.

Havent dinat, una estona de migdiada, una estona de sofà petant la xerrada o mirant alguna sèrie i dues hores més de treball al portàtil o badant per internet (notícies, intrigues, wikiloc, blocs…). Mentrestant, pico alguna cosa per berenar.

En acabat del portàtil ja són cap a les vuit, de manera que cadascú es prepara alguna cosa lleugera per sopar i després ens estem una estona jugant al «Codi Secret», el «Pikto» o mirant alguna sèrie. Si no fem això és que estem ballant (al menys les nenes) amb el «Just Dance» de la Switch.

Procurem ser al llit a les onze per llegir una mica i tancar el llum abans de les dotze.

Recordo que una de les postres que m’agradava més de petit era una mena de púding que feia la meva mare amb flam de sobre, galetes maria i xocolata. Avui he provat de fer-lo jo amb la recepta que m’ha passat la meva germana cuinera.

Està malament que ho digui jo però el resultat ha sigut magnífic! Mmmmm….!

Des que el govern i la por al virus ens tenen reclosos a casa que sortim més al pati i l’aprofitem més. Com que a l’estiu no hi solem ser gaire perquè ens agrada viatjar ja havíem decidit de no fer hortet enguany, però sembla que ens hi tornarem a posar mal que sigui per distreure’ns amb alguna activitat que ens ajudi a passar aquestes setmanes de reclusió.

De moment, hem tret una part de la terra del compostador per barrejar-la amb la del sòl que tenim al costat, en el pati. L’any passat vam recollir albergínies, carbassons i un bé de déu de tomates, per exemple, tot i que les pastanagues no van acabar de funcionar bé. Pel que fa a la fruita, si bé la pomera i la prunera es van portar més que dignament, el premi va ser pels dos kiwis, que ens van oferir una collita espectacular i encara n’estem menjant. La poda que va fer la Maria i les cures que els ha dedicat han anar molt bé!

Algunes veïnes s’han animat i ens proposen de cantar una cançó, tots plegats, des del balcó de casa. El balcó de darrere dóna a un descampat que havien estat horts, suposo, i ara fa com de pati (enorme). És com el centre d’una de les illes de l’Eixample de Barcelona però country style.

Això és el que es veu des d’un costat i des de l’altre. La primera foto és com ens veuen des del bloc del davant, i la segona com els veiem a ells.

Jo no sóc gaire de cantar, però sí de fer veïnat. També anirà bé per la salut mental, després d’aquesta primera setmana de confinament. Cantarem.

Avui he hagut d’anar a Girona i això m’ha servit per tornar a fer-me una idea de com es podria aprofitar el Passeig dels Països Catalans (i també el Passeig d’Olot) si s’hi restringís l’ús del cotxe, al menys dissabtes i diumenges. El coronavirus ha fet que molta gent s’hagi de quedar a casa i, per tant, el trànsit és molt reduït.

Al mateix temps, he trobat un article que en Jordi Borràs ha publicat de Girona. Molt bonica, la ciutat sense gent, i les fotos per emmarcar, però hi trobo a faltar imatges del tros de ciutat que tinc al cap. Aquí en deixo quatre d’una part del camí que he fet avui.

El problema de la buidor (la inutilitat) d’aquests espais desaprofitats és que habitualment (vull dir abans de la pandèmia) ja ho és 22 hores de cada 24. Cada vegada que veig aquestes imatges em fa mal el cor de pensar en l’abús que ha exercit el lobby de l’automòbil per acaparar tanta part de la ciutat només per al cotxe, i total per no aprofitar-lo realment. Somio en aquest espai i hi veig paradetes d’un mercat enorme, pistes de bàsquet o futbol, gent fent running, mainada jugant, ciclistes passejant, skaters fent piruetes…

Tot parlant amb alguns veïns i coneguts m’adono que hi ha gent que té un univers vital o mental o diem-ne com es vulgui limitat a la feina i poca cosa més. Això vol dir que aquests dies, si no poden treballar, es troben amb molt de temps lliure i poques coses a fer i a dir; a pensar. Com que no tenen inquietuds més enllà del treball i potser el futbol o petar la xerrada al bar, aquests dies de confinament ho estan passant malament. Si no teletreballen, és clar.

Ja feia temps que volíem deixar de ser clients de la carca, casposa, cara i espanyolitzadora Telefónica, S.A. i avui ha estat el dia. Amb una rapidesa inesperada aquest matí han vingut per la nova instal·lació telefònica. Ens ha sorprès encara més pel fet d’estar en estat d’alarma, quan en teoria tothom que vol sortir al carrer s’ho ha de rumiar dues vegades. 

Volíem sortir de Telefónica o Movistar o com es digui ara per dues raons; una és el preu, i en això hem millorat perquè tindrem el mateix servei per vint euros menys al mes.

L’altra raó és ideològica i en això no hem millorat gaire, però és que tampoc no es pot. La xarxa telefònica espanyola és en realitat un monopoli en mans sobretot de Movistar (l’antiga Compañía Telefónica Nacional de España que ha canviat de nom però no pas de missió), i en menor mesura de Vodafone i Orange. Gairebé totes les altres empreses han de llogar la fibra que aquestes tres operadores tenen instal·lada. Parlem, per exemple, que és la que hem contractat, es presenta com una empresa catalana i per això molta gent que vol sortir del negoci de les empreses de l’IBEX35 l’ha contractada. En realitat, Parlem és avui per avui part de Xfera (MasMovil etc), que és una empresa amb seu social a Madrid, i la seva fibra (que hem contractat) no és tota seva sinó que on no arriba (a casa, per exemple) fa servir la de Movistar (i en segon lloc la de Vodafone).

Whatsapps a tort i a dret. La gent no ho té fàcil per sortir de casa però es mou a les xarxes. Els últims missatges treuen foc pels queixals.

Ahir el govern espanyol va escenificar una roda de premsa sobre el coronavirus i va semblar que comunicaven un cop d’Estat amb quatre ministres i, al darrere seu, un parell de generals carregats de medalles.

Mesures noves? De Sanitat i Interior no van dir res de nou. En canvi, Defensa ja ha fet sortir al carrer uns quants soldats perquè es passegin per quatre o cinc ciutats espanyoles (de moment). El ministre de Transport més bla, bla, bla i que no es tanca cap territori però els trens, avions i busos circularan amb freqüències de pas més baixes; això sí, tot un ministre per dir que posaran un rètol al bus que digui a la gent que només hi pugi si ho necessita molt.

En resum, la cosa va de Arriba España, pàtria ferma, obstinada i fins i tot encegada (ara contra un virus).

I sí, anem a un mes de confinament (de moment) i diria que això serà més mal portat que a la Xina (qüestió d’individualisme o manca de visió comunitària).

El sistema sanitari començarà a patir (ja ho està fent) i s’acostarà perillosament al col·lapse (hi caurà?); començarem a veure hospitals de campanya, gent apilonada en passadissos i lliteres i escenes així. Diuen que ho pillarem més de la meitat de la població en diferents graus, majoritàriament lleus (desitgem), però amb un nombre considerable de casos greus i molt greus.

Pateixo molt per l’A, que té el sistema immunitari afeblit i aquest divendres hauria d’anar a Barcelona. Espero que no calgui. Què passaria si s’encomanés del virus i no pugués accedir a l’hospital perquè un piló d’avis malalts el col·lapséssin?

Mentrestant, el nostre projecte nacional aturat a l’andana. Cuidem-nos tot el que puguem i anem esmolant les eines per quan puguem sortir-ne.

Per cert, les xarxes de base d’autoprotecció, d’ajuda, també seran molt importants, perquè el que ve serà molt diferent al que hem viscut fins avui. El sistema econòmic trontolla. El model de desenvolupament de creixement en quantitat, de producció, de consum, globalitzat, desigual, corrupte, insostenible, no és viable ni pel sistema ni per a la humanitat: canvi climàtic, cada cop més desigualtats, guerres, etc.

La temptació ha estat molt forta, avui, i he estat a punt de sortir per fer una pedalada o un puja-i-baixa ràpid a St Miquel i Celrà.

M’he volgut assegurar i he mirat si entre les mesures que ahir va dictar el govern hi havia la de no sortir a fer esport. Efectivament, està prohibit sortir a córrer o en bici. No em sembla pas gaire lògic prohibir això quan es permet que es pugui anar a treballar; el risc d’encomanar el virus si surts a córrer tot sol és zero, i respecte una de les raons que donen per prohibir-ho (“si caus o tens un accident contribuiràs a empitjorar la saturació hospitalària”) em sembla que d’aquí a poc serà causa de saturació de l’assistència psicològica dels CAP. Però m’he quedat a casa, tot sigui perquè avis i àvies i sobretot l’Adrià estiguin més segurs.

Farem exercici amb la Switch, que darrerament la tenim una mica oblidada.

Doncs ja tenim aquí l’estat d’alarma. La covid-19 ha donat una altra oportunitat i els que manen l’han aprofitada per controlar-nos encara més amb l’excusa que no ens encomanem cap virus. I no només aquí sinó també a molts altres països (cada nínxol de poder vol perpetuar-se en el seu espai).

En el discurs del president espanyol hi ha hagut més referències a la policia i l’exèrcit que al personal mèdic i sanitari, i per un moment ha semblat que acabaria el discurs amb un “arriba España”. En Marc diu que ha estat un cop d’estat en prime time. Potser estem exagerant quan ens queixem d’aquestes mesures? Només potser, però és evident que el govern té premsa, ràdio i TV controlades; aquestes portades, per exemple, no són propaganda nacionalista espanyola?

Tot i això, les mesures no han estat tan dràstiques com em pensava: “millor no sortir de casa però si has de treballar, surt”. No acabo d’entendre l’eficàcia d’un confinament selectiu perquè de què serveix que uns quants ens quedem a casa si molts altres poden sortir?

Aviam quant durarà tot això.

Per cert, aquests diaris amb el virus de color groc i la referència a la unitat em fan mal als ulls.

Avui divendres s’han suspès les classes per no donar facilitats al coronavirus; en principi per quinze dies però ja es veurà segons com evolucioni la situació. El president del govern espanyol ha sortit a la tele per anunciar que a partir de demà dissabte s’implantarà l’estat d’alarma i la gent haurà de quedar-se confinada a casa i amb moltes restriccions per poder sortir (només es podrà sortir al carrer per comprar productes alimentaris o de primera necessitat).

Estem seguint les passes que ja ha fet Itàlia i que de moment no li han servit per gaire res.

Per cert, avui que s’han suspès classes jo m’he trobat que m’he emportat llibretes que m’havien donat per corregir. Això vol dir que tots els dies que estiguem sense tornar a l’institut aquest alumnat haurà de trobar alguna manera alternativa de repassar i fer deures a la llibreta. Esperem que la cosa no s’allargui gaire.

Amb tan poques hores de confinament ja m’ha arribat un extracte de les “Cròniques de Guerau del Ripoll” amb un dels temes recurrents a les converses telefòniques d’avui:

“Et a la llera del Ripoll, en lo temps de la plaga, les gens agafaren lo costum d’acumular paper de netejar los culs a lo rebost.

Et los mercats de la contrada entraren en carestia de tan preuada mercaderia, et les gens buscaren maneres de suplir la carestia. Los de mala vida, males gens de mal cor, traficaren amb lo paper com si fos or de les mines de lo Rei Salomó; les bones gens, de bon cor, lo compartiren bo i usat. Les gens del camp, tornaren a emprar les fuyes de la bleda borda; les gens de vila, molt menys espavilades, danyaren lo detràs amb bastons i paper d’estrassa.

Amb los dies, les gens, especialment a vila, perderen lo senderi et buscaren fonts, deus et doys per a netejar-se. Et les cues causaren gran disturbi, et los cronistes ho registraren com la “guerra dels cagadors”.

D’aquells dies, mos queda la dita de un frare anònim que exclamà: “Lo cervell estovat es la pitjor de les plagues”

Bravo per la creativitat i l’enginy de la gent.

Sembla que això del coronavirus va de pujada i per llarg i cada cop se’n parla més. Potser ens estan preparant per alguna cosa? A Itàlia ja hi ha ciutats en què s’ha “confinat” la gent. Tot i això, recordo quan es parlava de la grip aviària o del SARS i semblava que hi hauria d’haver una hecatombe mundial; avui, qui se’n recorda?

Als governs de tot el món els va molt bé que la gent estigui amoïnada amb aquestes coses perquè mentrestant no fem preguntes de mal respondre ni fiquem el nas en qüestions incòmodes. Per exemple, aquesta setmana s’ha sabut que el rei va cobrar 100 milions de dòlars en comissions per armament venut a Aràbia Saudí; la premsa gairebé no en parla i en canvi omple les pàgines amb infeccions i malalties desconegudes. Això de la màfia reial ja se sap de fa temps però sempre troben la manera de despistar la gent. La borbonada sí que és un bon virus!