Bloc de notes

Arxiu de la categoria: Dia a dia

Salt – el Sobirà – Salt

0
Publicat el 13 de juny de 2020

Avui ha estat una pedalada d’exploració i descoberta. Al menys per a mi, això de la casa del Sobirà ha estat tot un descobriment. N’he llegit alguna cosa molt corrents i de biaix, però es veu que la casa del Sobirà és una de les cases amb més tradició de Catalunya. Antigament les seves propietats s’estenien molts quilòmetres enllà; té capella pròpia i a la planta baixa hi ha l’hostal. Fins i tot sembla que el bandoler Joan de Serrallonga va deixar-s’hi veure i hi va protagonitzar “un fet molt conegut i recordat a la zona». Des de la casa es veu un paisatge embadalidor. En buscaré més informació, i també més rutes per aquesta zona.

Pel que fa a la pedalada, dues coses: el temps i el pendent. He sortit de Salt amb una plugeta que de seguida s’ha fet pluja i al cap d’un moment xàfec, de manera que he hagut de parar per aixoplugar-me poc després de la Pilastra. Després ha afluixat fins que abans d’arribar a Bonmatí ja feia un sol radiant.

I la pujada des d’Osor, déu-n’hi-do! A més, el terra estava enfangat i el pendent, que ja és prou dret, s’ha fet més costerut per les contínues relliscades. Això sí: la baixada, fenomenal.

Salt – Biert – Banyoles – Salt (+ reflexió del dia)

0
Publicat el 9 de juny de 2020

Pujada (i tant que puja!) fins a Banyoles per Biert. Hi he trobat molt de fang per les pluges dels darrers dies però he arribat a l’estany per una ruta diferent de l’única que coneixia fins ara, que és el que volia (una ruta nova). És a dir: objectiu assolit!

Tot i això, voldria trobar algun altre itinerari no tan costerut, que segur que hi és.

PD 18 juliol 2021: la mateixa ruta d’anada canvia molt si no hi ha fang i la pista està en bones condicions. Have a look, please.

Mentrestant, en Julià de Jòdar ha publicat una altra de les seves bones reflexions a Vilaweb. Food for thought, que es diu.

Nyap urbanístic

0
Publicat el 8 de juny de 2020

Avui ha caigut una de les grues que fa temps que estan plantades entre els blocs del costat d’Espai Gironès (feia temps que les veia aturades). N’hi ha per explicar-ne moltes coses però trobo que el fil de piulets que la Mari-ETA té penjat públicament està prou bé i el transcric aquí perquè explica detalls que crec que val la pena de conèixer:

Aquesta obra fa anys que dura, concretament més de 10. L’Ajuntament de Salt li va renovar la llicència (construeixen amb la normativa antiga) fa aproximadament un parell d’anys. I fa uns quants anyets més, un alcalde de CiU li va permetre canviar el projecte original dividit en tres fases i en sòl residencial per dues fases residencials i una altra zona comercial amb hotel i tot.

Els ulls grossos o embenats de l’Ajuntament de Salt amb aquesta empresa constructora no es limiten als polítics. Davant hi ha la comisaria de la Policia Local que cada dia, i quan dic cada dia em refereixo a CADA DIA, permet que dos cotxes de l’empresa estacionin sobre la vorera. Mai han estat ni avisats ni multats ni retirats (i sí altres cotxes de tercers). Us poso exemples. Tinc més dies.

 

 

 

 

 

Durant els primers dies del COVID van aturar l’activitat però en reprendre-la els treballadors es passaven les mesures pel forro (ni una visita de la Policia Local ni de Protecció Civil, que cada dia veien l’obra 100 cops).

 

 

 

 

 

 

A les fotos també es pot apreciar que CAP TREBALLADOR utilitza el casc, tot i estar-hi obligats per normativa. Ni una visita dels inspectors del Departament de Treball en almenys dos anys.

I per què faig el fil? Doncs avui hi ha hagut un accident greu: ha caigut la grua!

Sort que pel que sembla no hi ha hagut ferits. Han aparegut els Bombers però només han fet posar una cinta i santes pasqües. Ni els tècnics de l’Ajuntament ni la Poicia Local han paralitzat l’obra, ni han demanat documentació, ni res de res. Els paletes han seguit treballant sense casc, el gruista ni sabem qui era en el moment de l’accident ni se li han fet presentar 

els papers de les revisions i inspeccions diàries ni res. I la grua segueix penjada de l’edifici… A mi m’ha costat 15 minuts trobar la normativa del RD 836/2003.

Farem alguna cosa o continuarem fent la vista grossa amb aquesta empresa a costa de possibles accidents o negligències més greus?

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Passeig amb pluja

0
Publicat el 7 de juny de 2020

La vall de Sant Daniel és la part de les Gavarres que tenim més a prop de Salt i de tant en tant amb meva parella o les nenes ens hi acostem per gaudir natura sense haver de fer gaires quilòmetres. Avui hi hem passejat entre la font dels Lleons i la font del Ferro, més o menys; tot plegat una mica passat per aigua però també entretingut i interessant com sempre. No m’havia fixat mai en els molts ruscs d’abelles que avui hi hem vist.

Català a Netflix

0
Publicat el 6 de juny de 2020

La Plataforma per la llengua denuncia que les versions doblades o subtitulades en català amb diners públics no arriben a Netflix. M’ho llegiré més bé quan tingui temps però per una lectura en diagonal entenc que no pas tota la responsabilitat és de Netflix sinó que la Generalitat no va amb gaire compte a l’hora de triar els seus socis en el món de l’audiovisual. Resulta que hi ha molts doblatges que estan fets i pagats però Netflix i altres plataformes no els ofereixen simplement perquè no els hi arriben, no pas perquè hi posin impediments.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Salt – Estany de Banyoles – Salt

0
Publicat el 5 de juny de 2020

Passeig fins a Banyoles, volta a l’estany i tornada ràpida cap a casa. Ha anat bé que passés gairebé tota la ruta per carreteres i camins asfaltats perquè ha plogut bastant i hauria trobat fang pertot arreu si hagués passat per pistes.

És una ruta que he seguit moltes vegades per anar a Banyoles i ja va sent hora que en busqui una altra que no em faci empassar tant d’asfalt; avui m’ha anat bé per allò del fang però la veritat és que ja em té una mica avorrit (tot i que és maca).

Moodle o Classroom?

0
Publicat el 4 de juny de 2020

Tot un dilemma que ara és més actual que mai per efecte dels canvis a la feina que ha comportat el confinament.

Jo sóc més de Moodle, que va arribar primer i a part de ser de codi obert crec que és molt complet i té moltíssimes funcions, moltes més de les que necessito, més que el Classroom. Per altra banda és molt fàcil acostumar-se a l’entorn de Google, que és de fet el que fa servir el jovent, i per això per ells utilitzar el Classroom és gairebé continuar per inèrcia (= menys esforç, més fàcil). El Classroom és molt versàtil i amb moltíssimes prestacions perquè va acompanyat de tota la parafernàlia google, però no m’agrada que internet vagi convertint-se en un monopoli; a més, no m’acabo de refiar de les garanties de privacitat que Google diu que ofereix.

Dues coses més. Una, el preu; no sé quant li costa a l’institut o al Departament cadascuna de les dues opcions i això és una cosa que cal tenir en compte.

I dues, la conveniència d’utilitzar totes dues plataformes al mateix temps per comptes d’una de sola. Complica les coses o ofereix una versió més completa?

Fins l’any passat els usuaris de Google Classroom eren minoria però aquest curs m’estic adonant que el nombre de gent que fa servir Moodle ha reculat i els de Classroom són molts més que abans; ara mateix no sé quina plataforma es fa servir més. 

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Plourà o no? That’s the question

0
Publicat el 3 de juny de 2020

És una qüestió de probabilitats i a vegades s’encerta i a vegades no, ja ho entenc, què hi farem, però quina ràbia, avui, amb la predicció del temps. Ahir a la nit vaig renunciar a sortir aquest matí perquè vaig veure a la previsió que hi havia un 92% de probabilitats que plogués al matí, i no ha caigut ni una gota!

Les prediccions deuen ser difícils en aquesta època en què el clima està canviant. Tinc entès que la majoria són, més que prediccions, projeccions de dades recollides en el passat, de manera que (si és que és així) per força deuen sortir esbiaixades si el clima realment està canviant, i sembla que és així. El avis ja deien que el temps està boig i llavors encara no havia començat el canvi climàtic de debò!si

Per altra banda, suposo que es deu comptar amb molts estudis que investiguen les causes d’aquest canvi. És a dir, si se sap que condicions concretes, per exemple la concentració de CO2 a l’atmosfera, afecten d’una manera determinada el clima, només deu caler introduir les dades disponibles de concentració de CO2 per afinar les prediccions. No hauria de ser pas tan difícil encertar més sovint! Potser si per comptes de gastar-se milions en construir AVEs i autovies que ens escurcen cinc minutets de viatge invertíssin en dotar com cal una agència meteorològica amb tots els ets i uts les prediccions serien més avcurades.

En qualsevol cas, el fet és que ahir vaig fer cas de la predicció i avui m’he quedat amb un pam de nas i sense excursió en bici.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Monestir St Daniel – Olivet dn Salgueda – Can Lliure – Monestir

0
Publicat el 2 de juny de 2020

Una circular per la vall de St Daniel l’endemà de la pluja i mentre el cel s’obre per deixar pas al sol (que diu que aquesta setmana no lluirà gaire).

He deixat la bici lligada a prop del Cul del Món i vinga amunt pel costat del Galligants i després de la riera del Polvorí. Hi ha un restaurant, can Sirvent, que sempre he vist tancat. Tanmateix, deuen obrir de tant en tant, o al menys aquestes dues cròniques (una i dues) deixen entendre que el negoci encara rutlla i a la casa hi ha vida, tot i que les coses que hi passen no acaben de lligar amb la vida relaxada i contemplativa a què convida la vall.

Després de la font dels Lleons he volgut tirar per un corriol que feia temps que no seguia, el Camí de les Dones de l’esquerra de la riera del Polvorí, i la cosa ha anat perfectament perquè l’he resseguit muntanya amunt fins a una cruïlla que hauré d’investigar algun dia perquè no conec prou bé. Em sembla que pot anar cap a Font de la Pólvora perquè aquest és el barri que hi ha darrere les perxades d’avellaners on el corriol ha canviat de rumb i ha tirat cap a l’est. Aquest tram de vegetació gairebé selvàtica coincideix amb un itinerari que he vist que l’Ajuntament de Girona ha marcat des de la Font dels Lleons (el 3) que porta fins aquí i després baixa altre cop.

Jo, però, he anat seguint sense baixar gaire i el camí m’ha portat a veure un grapat d’eucaliptus i a pujar altre cop. A dalt, malauradament, la petja de l’home no ha estat gaire discreta.

Sí, ja sé que pot sonar hipòcrita denunciar aquests pals i torres quan jo no renuncio a moltes facilitats de la vida moderna, però no em digueu que no podien haver soterrat al menys una part d’aquest cablejat.

Un cop a la carena la vista del Pla de Salt és esplèndida (i això que avui hi ha una colla de núvols que tapen part de l’escenari i no deixen veure tot l’espectacle com cal).

Tot seguit he arribat a l’Olivet d’en Salgueda i un cop a la pista de la carena he agafat un corriol a mà esquerra que baixa cap a can Lliure i d’aquí a la font del Ferro, el cementiri i finalment la bici que he deixat a prop del monestir.

Truita d’escarxofes

0
Publicat el 1 de juny de 2020

Avui m’ha sortit una truita boníssima d’escarxofes, que és com sempre n’hem dit a casa. Recordo que de petit en solíem menjar i a tots ens agradaven molt, sobretot a la meva mare, però ara feia anys que no en tastava i amb els ous de la truita han quedat genials! M’ha agradat tant que dimecres miraré de comprar-ne més a mercat, i més encara després d’assabentar-me de totes les propietats que té aquesta hortalissa mediterrània.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Salt – Les Encies – Salt

0
Publicat el 28 de maig de 2020

La pedalada d’avui també m’ha servit per pujar a un d’aquells llocs que feia temps que tenia a la llista de “destinacions pendents”: les Encies. Els ciclistes de carretera s’ho deuen conèixer de sobres però jo no hi havia pujat mai, encara. Déu-n’hi-do, tot i que me la feia més dreta i llarga, aquesta pujada.

També he tornat a passar per Font-Sabeu, lloc habitual de les històries vora del foc (històries no gaire edificants) de l’avi Tià.

I per cert, el tram d’abans de la Cellera: he llegit missatges de gent queixant-se que estan asfaltant la via verda però en realitat es tracta de sauló, un sauló supercompacte que no porta gens de petroli ni tampoc no és formigó. No en sé el nom tècnic però és el mateix material que ja recobreix tot el llarg de la via només que processat d’una altra manera. A Salt, a la sortida de Quart cap a Llambilles i a la baixada d’Alou (entre Llagostera i Sta Cristina) també n’he vist d’aquest “supercompacte”.

Haver de fer el toc a Madremanya

0
Publicat el 26 de maig de 2020

Ajustar-se a lleis absurdes té el seu què, també. A la fase 1 de confinament no podem sortir del municipi per fer esport, però sí que podem sortir-ne si és per haver quedat a fer el toc amb algú. Doncs això, que he quedat amb un amic. Ja no recordo si a Madremanya, Juià o Celrà però la qüestió és que si consumeixes pots traspassar límits municipals. I jo, que no tinc cotxe, he hagut d’anar a Juià en bici. Have you got any questions?

I goita, repassant el post d’ahir sobre aprofitar aquest temps de poca activitat per repensar què és el que podríem fer més bé em ve al cap que alguns ajuntaments han aprofitat l’avinentesa per fer obres o al menys aprovar normatives que donen més de  protagonisme a vianants i ciclistes. Avui he passat pel carrer del Carme de Girona i he recordat la proposta (promesa?) municipal d’implantar-hi una Zona 30. No només no s’ha fet res al respecte sinó que s’hi han eliminat els ressalts que obligaven a reduir la velocitat.

Penso això de Girona tot passant pel carrer del Carme però l’equip de govern municipal de Salt tampoc no és que s’estigui lluint gaire (ai, i jo somiant en uns Països Catalans lliures…).

Més sobre aquest recorregut d’avui: una abraçada a la gent de St Martí Vell. Els pobles mai no ens deceben!

Castellans i espanyols

0
Publicat el 21 de maig de 2020

Encara em torna al cap Tiempo de Silencio. Aquests dies de relaxament confinatori es torna a moure la protesta al carrer, i això em fa pensar en el fanatisme religiós que amb intransigència obcecada, obstinada, va portar els castellans de les planes de Bureba a intentar sotmetre el món -també a nosaltres.

Precisament aquests dies la gran de casa està llegint “Luces de bohemia”. Tant Martín Santos com Valle Inclán semblen compartir desilusions doloroses sobre Espanya i estar-ne molt decebuts. Em pregunto fins a quin punt els catalans també formem part d’aquesta idea de l’Espanya profunda, estructural, de socarrel, que neguitejava tots dos autors. Tants anys de domini espanyol bé ens deuen haver inoculat alguns dels virus castellans.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Energia i injustícies

0
Publicat el 20 de maig de 2020

El sector energètic és el que té més incidència en el canvi climàtic perquè totes les activitats econòmiques impliquen un consum d’energia. Ens ho recorda en Pep Puig en un altre article d’Opcions que val la pena.

Per cert, sobre coses que ens agradaria més no haver de saber, també val la pena llegir un article del Crític d’aquesta setmana, que denuncia que el Banc Central Europeu i el Banc Europeu d’Inversions rescaten empreses a través de processos poc transparents, sense tenir en compte criteris socials, ambientals o climàtics ni tampoc assegurar-se que no evadiran impostos o que no repartiran dividends.

Salt – Anglès – St Grau – Salt

0
Publicat el 19 de maig de 2020

Avui he fet la primera sortida llarga des de fa moltes setmanes coincidint amb l’entrada de la nostra regió sanitària a la fase 1 de confinament. Ja tenia ganes d’estirar les cames de debò després de tantes setmanes de no poder sortir del poble i he triat de fer una ruta amb una part a peu i una altra en bici. En realitat, gairebé tot en bici excepte la pujada a St Grau.

La riba encara es veu molt tocada pel Glòria i suposo que per molt de temps perquè dubto que l’Administració dediqui esforços econòmics a refer les destrosses del temporal ara que estem patint tant amb la pandèmia. A més, hi ha polèmica amb això de “refer”. Què vol dir exactament? Netejar? Arreglar? Regenerar? Treure els troncs i les branques que el corrent ha apilonat en alguns indrets és bo? Fa mal a algú? Fa nosa a algú? És beneficiós o perjudicial per als animals i les plantes?

La vista des del cim de St Grau és esplèndida, es veu des de les Agudes a les Medes, i em carrega les piles encara que la calija no deixi gaudir la panoràmica prou completa.

Per altra banda, poder caminar per aquests bosquets al peu de la muntanya és simplement fenomenal.