Bloc de notes

Arxiu de la categoria: fauna i flora

Truita d’escarxofes

0
Publicat el 1 de juny de 2020

Avui m’ha sortit una truita boníssima d’escarxofes, que és com sempre n’hem dit a casa. Recordo que de petit en solíem menjar i a tots ens agradaven molt, sobretot a la meva mare, però ara feia anys que no en tastava i amb els ous de la truita han quedat genials! M’ha agradat tant que dimecres miraré de comprar-ne més a mercat, i més encara després d’assabentar-me de totes les propietats que té aquesta hortalissa mediterrània.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Salt – Puig Estela – St Miquel – Salt

0
Publicat el 13 de maig de 2020

Una de les sorts que tenim a Salt és la de viure a prop de les Gavarres. A vegades en diem només “Sant Daniel” o “Els Àngels” perquè no anem més enllà però el que tenim al costat és un massís de primera categoria.

Les Gavarres van arribar a estar molt humanitzades, si ho puc dic així, amb tot de gent vivint a masies escampades pels seus 350 quilòmetres quadrats i treballant els camps, prats, boscos i amb el bestiar de les valls, turons i muntanyes.

Em vénen ganes de buscar temps per dedicar-lo a esbrinar-ne més detalls. Les Gavarres m’interessen i m’atreuen; alguns dies, quan hi passejo a peu o en bici, gairebé m’embruixen, alguns paratges m’hipnotitzen.

Tornem al riu

0
Publicat el 6 de maig de 2020

Aquest matí hem sortit a passejar cap al riu i ens hem trobat que l’aigua ha anat modelant tot un altre paisatge a resultes del Glòria. El Ter conserva tot el seu encant però no és pas el mateix riu.

Ens ha sorprès agradablement veure-hi tants ocells; es nota que la primavera va fent la seva feina malgrat vents i tempestes. Això sí: el Glòria va arrossegar tot d’andròmines i galindaines i trastos poc desitjables que s’haurien d’anar a retirar. Nosaltres n’hem arreplegat uns quants i els hem deixat al costat del camí perquè se’ls endugui la brigada municipal quan faci la ronda.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , , , | Deixa un comentari

Poble pagès

0
Publicat el 5 de maig de 2020

Sembla mentida que aquesta estampa tan bucòlica pertanyi a un dels municipis més densament poblats de Catalunya que a més a més pateix un procés de suburbialització dramàtic. Però sí, això és a Salt, amb prou feines a quinze minuts a peu de casa.

Per cert: hem conegut aquest nou saltenc que acaba d’arribar al món en el nostre poble fa només uns minuts.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Gat caçador

0

No sé si en Nus s’ha solidaritzat amb el nostre confinament després d’estar tants de dies tancats a casa (sort del pati!) però darrerament es passa molt de temps quiet, aturat al costat del compostador, immòbil. Segurament ho fa perquè hi ensuma ratolins i de vegades en caça algun, però aquests dies es passa moltes estones, a vegades hores, immòbil darrere del compostador.

És un gat àgil i llest, i quan té la sort de caçar algun ratolí es dedica a martiritzar-lo jugant amb ell al pati, sovint fins que el ratolí mor d’esgotament o mutilat d’alguna manera. Diuen que la natura és sàvia però la veritat és que també és molt bèstia.

En Nus és un gat agraït i generós. Moltes vegades ens porta, ens ofereix, algun dels seus trofeus: un ratolí, una llagosta, un cuc… Fa poc ens va portar un pardal! Li agrada molt jugar i estar envoltat de gent, però (suposo que com tots els gats) no li agrada gaire que el maregin i li estiguin al damunt per fer-li manyagues; ell vol prendre la iniciativa i no pas fer el que li vingui de gust a algú altre. Quan té ganes de carícies se t’acosta i es posa bé, inclús et puja al damunt si estàs assegut al sofà o se’t remena entremig dels peus si estàs dret, amb aquest aire melós que s’atribueix a algunes gatetes… I això que és un mascle!

Quan està cansat i vol descansar o es vol aïllar una estona, un dels seus llocs preferits per fer-ho és sota la tenda que a vegades muntem al pati. S’hi amaga a sota i s’hi està fins que en té prou. Si no, li agrada seure en una cadira que ja guardem per a ell i s’hi asseu o s’hi estira per fer la migdiada.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Cumquats, frèsies i altres

0

Aviat tindrem els cumquats prou madurs per menjar-ne algun. M’agraden molt per la barreja de dolç i àcid que tenen, i a més s’hi posen molt bé perquè es deixen menjar amb pela i tot!

Per altra banda, les frèsies ja s’han obert del tot i estan esplèndides. La Maria està contenta i n’està molt orgullosa; és una bona jardinera!

També han sortit molt bé unes altres flors que la Paz i ella cuiden al pati de casa però aquestes no sabem com es diuen.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Tasques d’hortet

0

Des que el govern i la por al virus ens han reclòs que sortim més al pati i l’aprofitem més. Com que a l’estiu no solem ser gaire per casa ja havíem decidit de no fer hortet enguany, però sembla que ens hi tornarem a posar mal que sigui per distreure’ns amb alguna activitat que ens ajudi a passar aquestes setmanes de reclusió.

De moment, hem tret una part de la terra del compostador per barrejar-la amb la del sòl que tenim al costat, en el pati. L’any passat vam recollir albergínies, carbassons i un bé de déu de tomates, per exemple, tot i que les pastanagues no van acabar de funcionar bé. Pel que fa a la fruita, si bé la pomera i la prunera es van portar més que dignament, el premi va ser pels dos kiwis, que ens van oferir una collita espectacular i encara n’estem menjant.

Arbrat desorientat

0
Publicat el 8 de març de 2020

Acabem d’encetar el març i la pomera del pati de casa ja sembla que vol treure les primeres flors. Més d’un mes abans del que tocaria!

Els dos kiwis també van avançats però en aquest cas no sabria dir fins a quin punt perquè no conec aquesta planta. A més, els vaig tenir molt descuidats fins que la Maria va arribar a casa; li agraden les tasques de jardí! Ara estan molt ben cuidats i cada any fan més de fruits però entre els mals anys que van passar i els canvis produïts pel canvi climàtic no em veig amb cor de dir si van molt o poc avançats.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Nova illa

0
Publicat el 1 de març de 2020

D’acord, no és ben bé nova, però avui hem sortit a fer un passeig per l’illa de la Pilastra i ens ha costat de reconèixer-la. El riu és viu, ja ho sabem, i al llarg de la seva vida el Ter les ha vistes i pintades de tots colors, ha canviat molt i també ha fet canviar el seu entorn, tant el paisatge natural com l’humà. L’evolució i progrés de Salt, per exemple, com molts altres pobles de la riba, han anat lligats a l’aigua del riu.

Ja fa anys que el riu no crea illes noves, ni nous aiguamolls o meandres (si tornés l’aigua que se’n va a Barcelona potser n’hi tornaria a haver) però malgrat tot avui hem anat a conèixer un espai nou, doncs, que té el nom de l’illa que ocupava el mateix espai però que no és ben bé la mateixa cosa. Al costat del bosc d’àlbers, freixes i verns que hi coneixíem i que a molts indrets tocava el riu hem trobat una platja farcida de rierencs, branques i troncs. I residus, també s’ha de dir.

Com que estan fent obres a la sèquia i han tallat l’aigua del bracet de riu que l’alimenta, aquestes setmanes és relativament fàcil saltar a l’illa i admirar un paisatge nou. A més dels canvis diem-ne naturals encara hi ha moltes restes de l’enginy que els humans hem fet servir per intentar superar, o al menys conviure, amb el riu. Aquest canaló gegant és un dels que aguantaven el passallís situat fins al mes passat al costat de la granja de l’entrada de Bescanó. N’hem vist quatre més llera amunt o llera avall.

És curiós de veure que mentre en alguns llocs l’aigua s’ha endut tot el que ha trobat, en altres llocs de la vora ha afegit material al que ja hi havia i la riba s’ha enlairat.

I és que la quantitat d’aigua que va baixar és difícil de concebre. A l’última foto que penjo es pot comparar el nivell actual de l’aigua amb el de fa un mes: s’hi veuen algunes de les fulles i branquetes que encara queden penjades als arbres i van ser arrossegades per l’aigua .

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Salt – Fontajau – Bonmatí – Salt

0

Aquesta tarda m’he trobat amb dues hores lliures que he aprofitat per resseguir les dues ribes del Ter entre Fontajau i Bonmatí, els dos ponts més propers a Salt que el temporal Glòria d’aquest gener ha deixat dempeus.

He fet la ruta en el sentit contrari al de les agulles del rellotge -suposo que algú dels que llegeixin aquest post recordarà què eren les broques dels rellotges. És a dir, he anat des de les hortes i deveses de Salt cap a Girona per les hortes de Sta Eugènia fins al pont de Fontajau, on he travessat el Ter i per la riba esquerra he tirat riu amunt per Domeny fins al final de tot del polígon; aquí he passat per sota l’autopista. Després ve el veïnat de les Cases Noves, St Gregori i cap a l’Argilaguet fins a una cruïlla que ens indica Constantins cap a l’esquerra. A partir d’aquí he seguit la carretera que porta pel costat del Ter fins a Constantins, després per davant de can Casademont i finalment a Bonmatí per travessar el pont del riu i cap a Salt falta gent tot seguint la via verda.

Res de l’altre món però voldria deixar dues fotos. Una, i ja sé que em faig pesat, del pas de la riuada del mes passat. Ho sento, és que fa unes setmanes que tenim un riu nou i no em canso de fer fotos dels espais que vaig descobrint, encara que de moment hi hagi molt d’arbre caigut, rierencs amuntegats i sorrals nous.

I l’altra, una en què m’enlluerna la brillantor de la resclosa d’en Joga i a més a més es veuen, és clar, arbres a terra, platges noves, etc. La foto és fosca però m’agrada, què voleu que us digui.

Redescoberta del Ter

0

El curs del Ter ha fet un canvi important des del temporal de fa quinze dies perquè el “Glòria” va fer baixar molta més aigua de la que baixa habitualment. Per una banda va escombrar els marges del riu i per l’altra va aportar sediments, sobretot sorra i rierencs (còdols), que han fet canviar tant l’alçada i aspecte de les ribes com la mateixa llera del riu.

Quan hi vam anar la setmana passada, el canvi del paisatge ens va impressionar. El passeig d’avui ens ha fet veure-ho d’una manera menys dramàtica. El Ter no ha canviat pas gaire respecte el de fa una setmana però ja entenem què vol dir que el riu estigui viu.



Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , , , , | Deixa un comentari

De plàtans i heures

0

Avui m’he aturat a peu de camí per resoldre necessitats fisiològiques i m’he estat una estona fixant-me en les heures que tenia a la vista. Concretament, en tenia una molt a prop que ha fet com una bufanda tot al llarg del tronc d’un plàtan. Una abraçada vegetal, en podríem dir. No crec que li faci cap mal (al plàtan) i en canvi segurament protegeix l’arbre dels vents freds i a vegades violents d’aquests nostres hiverns. A canvi, l’arbre acompanya l’heura i l’ajuda perquè es pugui enlairar i acostar-se més al sol, la seva font d’energia principal. Em sembla que la gent de ciència en diu simbiosi, d’aquesta mena de relació.

Després, a casa, he trobat un post de Limnos que en parla.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Ventades arbricides

0

Avui tenia ganes de pedalar i quan he deixat el cotxe de lloguer he volgut tornar de l’aeroport a casa per Riudellots i Fornells. La sorpresa ha estat quan poc després del veïnat de Mas Serra he passat per sota la via del tren i m’he trobat el pas barrat:

Resulta que la forta ventada d’aquests dies que hem estat al Pirineu ha fet caure més d’un arbre, i no pas només al Pirineu. Però això no ha estat pas tot. He hagut de carregar la bici a pes per pujar dalt la via i poder continuar, però un cop a dalt m’he trobat que això de “més d’un arbre” anava de debò. Tot el tram que va des d’aproximadament Mas Goy fins a l’ermita de Sta Maria del Castell (però per l’altra costat de via, és a dir, entre la via del tren i l’Onyar), uns 500 metres, era impossible de seguir degut a la gran quantitat d’arbres caiguts. He fet alguna foto des de dalt la via:

Tants arbres en el mateix costat de via és estrany, i suposo que l’explicació és que els operaris de Renfe han arrossegat al camí tots els arbres que el vent havia fet caure damunt la via del tren. El resultat ha estat mig quilòmetre de camí barrat, que m’imagino que ben aviat algú obrirà al pas.

Més concretament, tot això ha estat al llarg d’un tram de via al voltant d’aquest senyal, que suposo que indica el quilometratge del ferrocarril.