Arxiu de la categoria: RECITALS

Recordant Maria-Mercè Marçal

0

El passat 17 de setembre el grup de poesia Reversos vàrem dedicar la sessió al record de la poeta d’Ibars d’Urgell, Maria-Mercè Marçal.

L’acte es va iniciar amb la lectura del poema que inaugura el seu primer llibre, Cau de llunes, en què assumeix la triple condició que la du a la triple rebel·lia.

 

Divisa

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,

de classe baixa i nació oprimida.

 

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

 

Vàrem fer un breu recorregut per la vida i l’obra de la poeta, mentre anaven passant imatges fotogràfiques dels moments més significatius de la seva història personal. La poesia de la Maria-Mercè Marçal està estretament lligada a la seva biografia i per això vam analitzar els elements més significatius de la mateixa: la condició de dona, la maternitat, la temàtica eròtico-amorosa, l’homosexualitat, la mort.



Assenyalàrem la gran importància de l’obra marçaliana dins de la literatura catalana,   cabdal no només per la gran riquesa expressiva i tècnica, sinó també per l’originalitat a l’hora d’afirmar la seva identitat, sobretot la de dona. L’obra de la Marçal cerca un jo literari femení, uns camins propis en el camp poètic mai abans fressats amb aquesta intensitat per cap altre poeta.



Vàrem dir diversos poemes de l’autora que abastaren la pràctica totalitat dels seus llibres de poesia: Drap de la pols…, Company, mosseguem la vida, Si volies mores, Com un secret d’aigua verda, Aquest mirall em diu que sóc ben sola, Cel negre,  Vuit de març, Vels de ceba o la dansa secreta, Amic, et citaré al cor d’una petxina, Avui tancaria el llangardaix en una gàbia, M’endinso amb l’heura per el forat del pany, Saps m’agrada el teu cap i m’agrada el teu cul...i d’altres.

 

Saps? M’agrada el teu cap i m’agrada el teu cul

—dues meitats bessones desaparionades—.

La meva llengua com un caragol silent

ressegueix, lent, tot l’arbre, de l’arrel a la copa.

 

Amb l’amor a l’esquena, com una casa closa,

i un bri d’esglai al cap de les antenes,

m’emparro per l’escorça i estimo cada grop,

cada fulla, i el corc que adesiara hi plora.

 

Saps? M’agrada el teu cul i m’agrada el teu cap.

Un camí-laberint de saliva brillant

lliga els racons que el sol amb tall segur destria.

 

El paisatge divers de la bola del món

és el teu cos, avui, ofert, com un deliri

de terra, al meu deler de boca viatgera.

 

Maria-Mercè Marçal, Sal oberta



Durant la sessió escoltàrem dos poemes musicats i interpretats per na Sílvia Perez Cruz (Covava l’ou de la mort blanca) i en Miguel Poveda (Cançó del bes sense port).



A poc a poc, a mesura que anàvem recitant, l’aire de la sala s’anava impregnant de la bellesa dels mots, de la música, la sensualitat i la rebel·lia de la poeta.

El nostre grup, en aquest acte, va recordar la seva singularitat creadora i en va destacar que introduí una tradició femenina que perviu en les generacions posteriors.

Text: Mireia Claramunt
Fotografies: Josep Vila, Xavier Sierra, Empar Sáez

Reversos ret homenatge a Joana Raspall

0

Durant tot aquest any es celebra l’any Joana Raspall, una iniciativa de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, per commemorar el centenari del seu naixement. Elpassat 16 de juliol el nostre grup va retre-li homenatge amb un acte dedicat a la seva obra poètica.

Tot el munt d’activitats i d’iniciatives que estan sorgint amb motiu del centenari de la Joana Raspall han de servir per posar la seva obra en el lloc que es mereix dins el panorama de la literatura catalana. A més desitgem que sigui l’empenta definitiva per posar a l’abast els seus llibres amb noves edicions i recopilacions.

Un dels trets que ens ha captivat de la Joana Raspall és el seu esperit vital, la força i l’empenta que ha mantingut tota la vida. Això, unit als coneixements adquirits en una existència tan dilatada, li confereix una saviesa molt especial i encisadora.

Un altre aspecte remarcable, que evidentment tothom lloa, és el seu compromís cívic, la seva generositat i l’esperit de servei en el camp de l’educació i de la llengua. Després de la Guerra Civil, que va estroncar la trajectòria de tot un poble, ella treballa des de la clandestinitat per preservar el català; aquest és el seu interès principal.  La Joana va detectant mancances i va omplint aquests buits amb el seu compromís inalienable; d’aquí les aportacions cabdals en el camp de la lingüística: els tres diccionaris, obres de referència (el diccionari de sinònims, diccionari de locucions i frases fetes i el diccionari d’homònims i parònims) que no pot publicar, però, fins la dècada dels 70 i 80.

En una època en què ningú no escrivia en català per als nens, ella detecta aquesta mancança important i escriu diverses obres de teatre per a infants i, sobretot,  publicarà al llarg dels anys una extensa i excelsa obra poètica per a nens. I fixeu-vos, publica el seu primer llibre de poesia: “Petits poemes per a nens i nenes” el 1981, als 68 anys. I encara deu anys més tard, als 78 anys, comença a publicar poesia per a adults, llibres de narracions curtes i novel·les tant per al públic infantil i juvenil com per als adults.

Ja veieu que la Joana Raspall conrea un ampli ventall de gèneres; en tots ells destaca per la seva humanitat i sensibilitat, per l’excel·lència, per tenir una veu que la sentim delicada, propera, honesta i a la vegada profunda.

 

Els que admirem la Joana Raspall ens agradaria que totes aquestes iniciatives siguin l’empenta per al seu definitiu reconeixement i que gran part de la l’obra que encara no està a l’abast del públic pugui per fi ser reeditada i poder-la trobar amb normalitat en les llibreries. De moment estem d’enhorabona perquè la comissionada de l’any Raspall, Carme Arenas, ha recopilat la poesia per a adults que juntament amb nombrosos poemes inèdits es publicarà aquesta tardor.

El nostre grup de poesia ha volgut retre homenatge a una dona que ha fet tant per salvar la llengua, per salvar els mots. Durant la sessió es van llegir poemes majoritàriament de l’obra poètica per a adults, però també alguns dels seus magnífics poemes per a infants.

En un país i en uns moments en què ens manquen referents sòlids ens cal recuperar l’obra de la Joana Raspall. Hem d’aprendre de dones com ella, del seu coratge i de la seva humanitat i sobretot del seu sentit de la llibertat.

Empar Sáez

Fotografies: Aureli Rúiz

 

 

Reversos interpreta Antologia de Spoon River, d’Edgar Lee Masters

0
Publicat el 2 de maig de 2013
 Carles Ferran

 

     Reversos és un grup heterogeni de poetes i/o rapsodes i gent que estima la poesia que es reuneix mensualment a la sala de Vilaweb per fer una lectura poètica. Alternen sessions de revisió de l’obra de poetes cabdals (Salvat-Papasseit, Estellés, Màrius Torres, Espriu, etc), amb les sessions dedicades a poetes actuals que el grup convida (Roger Costa-Pau, Joan Margarit, Sandra Domínguez Roig, entre d’altres), i sessions destinades a presentar poemes propis.


En aquesta ocasió la sessió es dedicà a l’Antologia de Spoon River, l’obra mestra de Edgar Lee Masters, en què prop de 250 personatges (els morts enterrats al cementiri del poble fictici Spoon River) reflexionen o  confessen  aspectes de la seva vida (alguns relacionats amb les causes de la seva mort) mostrant la hipocresia, el sacrifici, la generositat, l’avarícia, la roïnesa, i en general totes les virtuts i defectes (sobretot defectes) de cadascun d’ells i de la societat on han viscut.

            Aquesta coral de veus mortes mostra un microcosmos rural que es pot extrapolar al macrocosmos de tot un país o de la vida en general, és una obra de difícil classificació literària (poesia, narrativa…) que manté una vigència extraordinària.

            L’estructura del llibre, que permet conèixer diverses versions d’un mateix fet des de la perspectiva dels diferents personatges (marit/esposa, fill/pares, lladre/ comerciant/jutge… creant un entramat que acaba mostrant tots els vessants de les “veritats” viscudes) va facilitar una lectura en què cada rapsode, adoptant uns personatges, era respost per altres personatges relacionats, en una sessió molt dinàmica i gairebé teatral, amb els lectors en cercle i aixecant-se successivament per llegir.

            Per fer-la més teatral, la sessió va comptar amb un muntatge musical procedent de bandes sonores de vàries pel·lícules de misteri (“El espíritu de la escalera”, “El ángel entre la niebla”, de Karlos Alastruey, entre d’altres), composades i interpretades pel músic Dan Aniés, que va tenir l’amabilitat d’acudir personalment. Uns problemes tècnics al principi de la sessió no van deslluir una ambientació musical gairebé màgica.

            En resum, una sessió que va permetre aprofundir o conèixer una de les obres literàries cabdals de la literatura mundial contemporània, de la qual afortunadament disposem d’una traducció al català que ha estat guardonada molt recentment amb el Premi Crítica Serra d’Or als poetes i traductors Jaume Bosquet i Miquel Àngel Llauger. La tertúlia al voltant de l’obra va ser participativa i força interessant. 

Lectura oberta del llibre “Antologia de Spoon River”

0
Publicat el 24 d'abril de 2013
El proper dilluns, 29 d’abril, el grup de poesia Reversos dedicarà una sessió a l’obra mestra d’Edgar Lee Masters (1869-1950), Antologia d’Spoon River, un dels llibres més llegits de la literatura contemporània nord-americana, considerat un clàssic.
Des de l’any passat tenim una magnífica traducció al català. Conté els epitafis de més de 240 difunts d’un poble fictici ben allunyats del somni americà; cadascú hi pot trobar històries que el captivin, que l’emocionin o amb les quals se senti identificat; és un catàleg de personatges que una vegada morts expliquen la seva veritat allunyada de la hipocresia de la societat en què han viscut.

Hi sou convidats a llegir alguns dels poemes o bé a assistir-hi com espectadors!

 

Les sessions del grup Reversos el 2012

0
En aquest vídeo trobareu un resum de les activitats del grup, en imatges, des de l’abril del 2012, quan s’inicien les sessions de Reversos, fins al desembre del mateix any.