Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

5 de juny de 2023
1 comentari

Sobre anar a votar o abstenir-s’hi.

Vaig néixer el 1950 i això, entre moltes altres coses, vol dir que els primers vint-i-cinc anys de la meva vida han transcorregut sota la dictadura de Franco (i la resta dels anys, fins ara mateix, en un règim que, falsament, es fa dir ‘democràtic’ però que no s’amoïna gaire a l’hora de dissimular que està dominat pels hereus ideològics del franquisme) (*).

Tanmateix, tot i que al meus setanta-tres anys les he vistes de tots colors, confesso que em costa molt no acudir a les urnes -desig llargament cobejat durant els anys foscos- quan se’m demana que emeti el vot.

Reconec que, de vegades, quedar-se a casa -o votar en blanc o nul- és una presa de posició tan digna com la d’exercir el dret a vot. I un exemple ben recent el tenim en les eleccions del passat 28 de maig que a Catalunya varen registrar 350.000 abstencions de vots que majoritàriament havien anat a parar en anteriors comicis als partits dits independentistes. Uns partits que ara, vista la pèssima gestió de la força que amb el nostre vot els havíem atorgat, han rebut aquest merescudíssim no-vot de càstig.

Jo, però, des de fa uns quants anys tinc molt clar quin ha de ser el sentit del meu vot: pronunciar-me contra españa i tot el que representa. Per això, quan se’m demana que vagi a votar el meu raonament és sempre el mateix: ¿quin vot dels que tinc a l’abast molesta més a la caterva franco-constitucionalista que allí ocupa el poder? Des de 2017 la resposta és evident: la cosa que ara com ara crea més urticària a españa és l’extraordinària feina que estan fent els nostres compatriotes -amb el President Carles Puigdemont al capdavant- a l’exili de Brussel·les. I, en conseqüència, mentre no tingui motius per fer una altra cosa, el meu vot anirà sempre cap a l’opció que ells defensin.

A més a més, aquesta vegada els que votàvem a la ciutat de Barcelona teníem un argument addicional i molt poderós per no quedar-nos a casa. Però no entraré en detalls, que segur que ja m’enteneu…

____________________________________________

(*)  Sembla evident que españa no només ens roba tot el que pot i ens pren el pèl (vegeu aquí la darrera mostra d’ahir mateix), sinó que ataca sense cap vergonya qualsevol indici de catalanitat que se li posi al davant (vegeu, si no, com l’asseguradora Catalana/Occidente ha hagut de reduir la seva marca a només ‘Occidente’). Ja ho va dir, i molt bé, Joan Granados (vegeu aquí)  a TV3 -precisament a TV3!- si estem en guerra amb españa és absurd que pretenguem simular una pau que no existeix.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!