(Vegeu aquí l’apunt anterior) Aquí teniu la traducció que he engiponat de la nova cançó de Bob Dylan. Com ja vaig fer a l’apunt anterior, els trossos del text marcats amb lletra vermella corresponenen a referències musicals que podeu trobar (gairebé totes) en aquesta llista de Spotify. Un veritable festí pels que estimem la música
Amb la senzillesa dels genis a primera hora del matí d’ahir, divendres, Bob Dylan va penjar aquest missatge al seu compte de Twitter: “Greetings to my fans and followers with gratitude for all your support and loyalty across the years. This is an unreleased song we recorded a while back that you might find interesting. Stay safe, stay
Com que em sembla que durant una temporada el plaer de visitar Itàlia ens l’haurem de pintar a l’oli consolem-nos escoltant bona música d’aquell país. Per exemple, la gran Patty Pravo (vegeu aquí) que en el Festival de la Cançó de Sanremo de 1997 va presentar “… e dimmi que non vuoi morire”, una extraordinària cançó
De vegades passen coses que estan molt bé. I si, quan passen, tens la sort de disposar d’una tribuna -petita o no tan petita- de comunicació pública per donar-ne notícia t’adones que ets una persona amb sort. Això em passava a l’època que escrivia sobre literatura a diaris o revistes i m’arribava un llibre en
(Aquest article va ser publicat el 12 de febrer de 2020 a Vilaweb. Podeu llegir-lo, doncs, també aquí) Suposo que això que ara diré no sonarà gaire acadèmic, però aquesta mostra sobre Lluís Llach que des del desembre passat fins al 26 d’abril vinent es pot veure a Arts Santa Mònica, al capdavall de la
Un breu apunt per recordar que avui, dissabte, es compleixen vint-i-cinc anys de la mort del cantautor Guillem d’Efak (vegeu aquí el que hi diu la Viquipèdia). En D’Efak era un gran personatge que potser no va ser comprès del tot pels qui el vàrem conèixer. Badàvem, segurament. O possiblement tot plegat passava massa aviat.
El novembre de 1965 -fa, doncs, més de mig segle- Edigsa va editar un disc LP amb deu estàndards de jazz cantants en català per Núria Feliu amb l’acompanyament d’un quartet de luxe format per Tete Montoliu (piano), Billie Brooks (bateria), Erich Peter (contrabaix) i Booker Ervin (saxo tenor). És, no cal dir-ho, un disc
Dedico un apunt més a Jacint Verdaguer (vegeu aquí l’anterior) i als problemes a què va haver de fer front en la darrera etapa de la seva vida. Més concretament em centraré en “Flors del Calvari”, un dels seus últims llibres i reproduïré el resum que en fa Maria Àngels Verdaguer Pajerols, curadora del volum corresponent
Em consta que a casa nostra hi ha una pila de seguidors de ‘The Big Bang Theory’. També m’ha arribat notícia que després de dotze o tretze temporades en antena la sèrie ha emès el capítol final. Jo, que veig molt poca televisió, l’he seguida de manera intermitent -amb capítols repetits una vegada i una
Aniré per feina, que això s’explica sol i no cal perdre-hi temps en presentacions. Però si em permeteu un consell us diré que seguiu molt atentament la correspondència que hi ha entre el que en cada moment diu la lletra i la successió d’imatges -de vegades a velocitat vertiginosa- del clip. Una passada… “Juerga
(La sèrie comença aquí) Acabo aquesta benemèrita sèrie de quatre apunts musicals pensats per fer-vos més dolça la tornada a la vida quotidiana amb una altra joia. Es tracta de la versió musicada d’un poema titulat ‘Plus Ultra’ que forma part d’‘Al Cel’, el llibre de Jacint Verdaguer que es va publicar el 1903, un any després de la
(La sèrie comença aquí) Segurament haureu vist ja ‘Once Upon a Time in Hollywood’, la darrera pel·lícula de Quentin Tarantino. La història està ambientada a Los Angeles l’any 1969 i deixant de banda l’argument, que ara no ve al cas, el que vull destacar avui és l’encertada tria de músiques que acompanyen les dues hores
(La sèrie comença aquí) Continuo amb un altre disc d’aniversari. En aquest cas és el debut de Josele Santiago, antic cantant de Los Enemigos (vegeu aquí), que fa just quinze anys va estrenar carrera en solitari amb “Las golondrinas etcétera”. Un gran disc ple de bones cançons i, molt especialment, les dues que he triat
Després de fer l’apunt d’ahir (aquest) -que em va sortir musical, cinèfil i carrossa- he pensat que segurament ajudaria a elevar la moral de la gent que és a punt de tancar vacances dedicar quatre dies seguits a posar música que em sembla interessant i que potser no és gaire coneguda. Començaré amb Josep Pedrals
Preparant aquests dies un parell d’apunts en els quals he parlat de Simon & Garfunkel he aprofitat per tornar a escoltar algun dels seus discos. Més concretament ‘Bookends’, de 1968, i el doble CD amb el concert al Central Park de Nova York de setembre de 1981. Tant en un disc com en l’altre destaca