Totxanes, totxos i maons

(Vegeu aquí l’apunt anterior)

Aquí teniu la traducció que he engiponat de la nova cançó de Bob Dylan. Com ja vaig fer a l’apunt anterior, els trossos del text marcats amb lletra vermella corresponenen a referències musicals que podeu trobar (gairebé totes) en aquesta llista de Spotify. Un veritable festí pels que estimem la música que es feia els anys seixanta.

Val a dir que algunes referències són summament subtils (cosa que vol dir que segurament més d’una se m’haurà escapat). Poso per exemple la referència a Altamont (segona estrofa) que jo lligo amb “Sympathy For The Devil”, dels Rolling Stones, cançó que tanca la llista de Spotify i que remet al Festival d’Altamont (6 de desembre de 1969) en el transcurs del qual un grup de Hell’s Angels contractats pels Stones per garantir la seguretat de la trobada va matar a punyalades un espectador negre mentre el grup tocava. “Sympathy…” està ben triada perquè és una de les cançons d’aquell concert, però jo hi hauria afegit “Gimme Shelter”…

En fi, anem per feina:

L’assassinat més abjecte (Murder Most Foul)

(Bob Dylan)

Era un dia fosc a Dallas, novembre del 63,
un día que es recordarà amb vergonya.
El president Kennedy estaba eufòric.
Un bon dia per viure i per morir
mentre anava a l’escorxador com un boc expiatori.
Va dir “Espereu un moment, nois. Sabeu qui soc?”
“I tant que sabem qui ets!”
Després li varen volar el cap mentre encara era al cotxe,
el varen matar com un gos a plena llum del dia.
“Era qüestió de temps i el moment era l’ideal.
Tens alguns deutes pendents i els hem vingut a cobrar
Et matarem amb odi, sense cap respecte
Ens burlarem de tu, et sorprendrem i ho farem a la teva cara
Ja hem trobat algú per substituir-te”.
El dia que el cervell del rei va volar pels aires
milers de persones miraven però ningú va veure res,
va passat tot tan de pressa, tan per sorpresa
just aquí, a la vista de tothom,
el millor truc de màgia que mai s’hagi vist sota el sol
perfectament executat, desenvolupat amb destresa.
Home Llop, oh Home Llop, udola Home Llop!
Sense solta ni volta, és l’assassinat més abjecte.

Calla, menut: ho entendràs
Els Beatles venien, volien donar-te la mà,
llisca per la barana, ves a buscar l’abric.
Un ferry creua per la gorja del riu Mersey
Arriben tres vagabunds vestits amb parracs
recull els trossos i abaixa les banderes.
Me’n vaig a Woodstock, som a l’era d’Aquari
després aniré a Altamont i seuré a prop de l’escenari.
Treu el cap per la finestra, deixa que vinguin els bons temps
Han muntat una festa darrere del Grassy Knoll.
Fes una pila amb els totxos, aboca-hi el ciment
No diguis que Dallas no t’estima, Senyor President
Entra al tanc i prem l’accelerador,
mira d’arribar al triple pas soterrani.
Cantant amb la faç ensutjada, pallasso pintat de blanc
més val que amaguis les teves cares quan es fa de nit.
A dalt, al barri xinès, tenen la policia patrullant
vivint el malson d’Elm Street
Cuando arribis a Deep Ellum, amaga els diners a la sabata
No preguntis què pot fer el país per tu
Efectiu a la papereta del vot, diners per cremar.
A la Plaça Dealey, giri a l’esquerra
baixaré a l’encreuament, faré auto- stop
El lloc on varen morir la fe, l’esperança i la caritat
Dispara-li mentre fuig, noi. Dispara-li mentre puguis.
Vejam si pots disparar a l’home invisible
Adéu Charlie! Adéu oncle Sam!
Francament, Miss Scarlett, m’importa una merda.
Què és la veritat i on se n’ha anat?
Pregunta-ho a Oswald i a Ruby; ho haurien de saber
“Muts i a la gàbia”, va dir el mussol vell i savi
Els negocis són els negocis i aquest és l’assassinat més abjecte.

Tommy, pots sentir-me? Soc la Reina de l’Ácid
vaig en una llarga limusina negra
Assegut al darrere amb la meva dona
vaig directe a l’altra vida
M’inclino cap a l’esquerra, el meu cap s’hi refugia
Espera, m’han portat a una espècie de trampa
On demanem sense aturador i no concedim quarter
Som al final del carrer on vius
Van mutilar el seu cos i li extragueren el cervell
Què més podien fer? Varen amuntegar el dolor
però la seva ànima no era on se suposava que havia de ser
Durant els darrers cinquanta anys l’han estat buscant
Llibertat, oh Llibertat. Cobreix-me, Llibertat
Em sap greu haver-li de dir, cavaller, però només els morts són lliures
Envia’m una mica d’amor i no em diguis mentides
Llença l’arma a la cuneta i passa de llarg
Desperta, petita Susie; anem a fer un passeig,
creuem el riu Trinity; mantinguem l’esperança ben viva
Posa la ràdio; no toquis el dial
Fins a l’hospital Parkland, sis milles més i prou.
M’he marejat, senyoreta Lizzy. M’he omplert de plom.
La teva bala màgica m’ha pujat al cap
Només soc un boc expiatori com Patsy Cline
No va disparar mai a ningú, ni pel davant ni per l’esquena
Tinc sang a la mirada, tinc sang a l’orella
No arribaré mai a la Nova Frontera
Anit vaig veure la pel·lícula Zapruder
Trenta-tres vegades, potser més i tot
És vil i enganyosa, cruel i mesquina,
la més lletja que mai he vist
El van matar una vegada i dues vegades,
com un sacrifici humà.
El dia que el van matar algú em va dir  “Fill meu,
l’era de l’Anticrist tot just ha començat”
Entrant per la porta de l”Air Force One’
Johnson va ser investit a les 2:38
Avisa’m quan decideixis tirar la tovallola,
Això és el que hi ha: l’assassinat més abjecte.

Què tenim de nou, gateta? Què et vaig dir?
Vaig dir que han arrencat l’ànima d’una nació,
que està començant una lenta decadència
i que ja han passat trenta-sis hores des del Dia del Judici Final.
Jack, l’home llop, parlant altres llengües
Ell continua sense aturador fins al màxim dels seus pulmons
Toca una cançó, Wolfman Jack
Toca-la per a mi en el meu llarg Cadilac
Toca la que diu que “Només els bons es moren joves”
Porta’m al lloc on varen penjar Tom Dooley
Toca “El dispensari St. James” i la Cort del rei James
Si vols enrecordar-te, més val que apuntis els noms.
Toca Etta James, també. Toca “Prefereixo continuar cega”
Toca-la per l’home de la ment telepàtica
Toca John Lee Hooker. Toca “Grata’m l’esquena”
Toca-la per l’amo de l’stripclub que es diu Jack
Guitar Slim passant a poc a poc
Toca-la per mi i per Marilyn Monroe

Toca “Sisplau, no deixis que se’m malinterpreti”
Toca-la per a la Primera Dama, que no es troba gaire bé
Toca Don Henley, toca Glenn Frey
porta’l fins al límit i deixa’l passar
Toca-la també per a Carl Wilson
Mira lluny, enllà de l’avinguda Gower
Toca tragèdia, toca “L’hora del crepuscle”
Porta’m novament a Tulsa, a l’escena del crim
Toca’n una més i “Un altre que fracassa”
Toca “Vella i gastada creu” i “En Déu confiem”
Munta aquest cavall de color de rosa pel camí llarg i solitari,
queda’t aquí i espera que el seu cap exploti
Toca “El tren del misteri” per a Mr. Misteri,
l’home que va caure mort com un arbre sense arrels
Toca-la pel Reverend; toca-la pel Pastor
Toca-la pel gos que no té amo
Toca Oscar Peterson. Toca Stan Getz
Toca “Cel blau”; toca Dickey Betts
Toca Art Pepper, Thelonious Monk,
Charlie Parker i tota aquesta porqueria,
tota aquesta ferralla i “Tot aquest Jazz”
Toca alguna cosa per a l’home-ocell d’Alcatraz
Toca Buster Keaton, toca Harold Lloyd
Toca Bussy Siegel, toca Pretty Boy Floyd
Juga amb els números, amb les probabilitats
Toca “Plora tot el que vulguis” per al Senyor del Déus
Toca la Número 9, la Número 6
Toca-la per a Lyndsey i Stevie Nicks
Toca Nat King Cole, toca “Noi de camp”
Toca “Caigut en els suburbis” per a Terry Malloy
Toca “Va passar una nit” i “Una nit de pecat”
Hi ha dotze milions d’ànimes que les estan escoltant
Toca “Mercader de Venècia”, toca “Mercenaris de la Mort”
Toca “Stella amb llum estel·lar” per a Lady Macbeth
No et preocupis, senyor President, l’ajuda és en camí
Els teus germans estan arribant, serà un infern
Germans? Quins germans? Què és això de l’infern?
Digue’ls “Us estem esperant, aneu venint”, els atraparem també.
Love Field és el lloc on va aterrar el teu avió
però no va tornar a envolar-se
Fou una acció difícil de seguir, insuperable
El varen matar a l’altar del sol ixent
Toca “Boira” per a mí i “Aquesta lluna vella i endimoniada”
Toca “Tot s’hi val” i “Memphis en juny”
Toca “Sol en el cim” i “Els valents es queden sols”
Toca-la per a Houdini girant al voltant de la seva tomba
Toca Jelly Doll Morton, toca “Lucille”
Toca “En el més profund d’un somni” i toca “Roda motriu”
Toca “Clar de lluna” en fa sostingut
i “ Una clau per a la carretera” pel rei de l’arpa
Toca “Marxant per Georgia” i “Tambors de Dumbarton”
Toca la foscor i la mort vindrà quan toqui
Toca “Estima’m o deixa’m” pel gran Bud Powell
Toca “La bandera tacada de sang”, toca “L’assassinat més abjecte”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!