L’any 1986 Paul Simon va editar el que, al meu parer, és el millor disc de la seva extensa carrera en solitari; és a dir, més enllà de l’inoblidable tàndem que entre 1964 i 1970 va formar amb Art Garfunkel. Em refereixo a ‘Graceland’ (vegeu aquí), una obra que malgrat la referència al nom de la
Vegeu aquí l’article anterior. Com dic al final de l’apunt anterior, la història de ‘Rascayú’ comença un dia de 1943 quan Bonet de San Pedro y Los 7 de Palma enregistren la cançó. Poc després aquelles accelerades notes a ritme de fox-trot s’escampaven per la ràdio y no van trigar gaire a estar en boca
Tinc la secreta esperança que l’any que ve, aprofitant que serà el centenari del naixement de Joan Triadú, algú es dedicarà a estudiar una mica la importància que va tenir en el seu moment, l’any 1951, la publicació de l‘Antologia de la poesia Catalana 1900-1950. I de manera molt especial la gran (en termes relatius,
Una aglomeració de feina en aquests darrers dies combinada amb unes dificultats tècniques que alenteixen el funcionament de l’aplicació informàtica que em permet escriure i incorporar enllaços i imatges en aquest Bloc fa que el meu ritme de publicació de nous apunts hagi baixat una mica darrerament. Espero poder recuperar el temps -no perdut, però
Sense comentaris (us feu el càrrec, oi?) Calla fill, no hi pensis Guillermina Motta, lletra i música (del disc ‘Guillermina Show’, 1967) Mare, avui he vist que un vaixell de plata solcava la mar, com m’agradaria, ai mare, al vaixell pujar… Calla, fill, no hi pensis, ets massa petit, no miris les ones, segueix el
La primera cosa bonica del divendres 3 de juliol de 2020 són els amants que tornen en tren després de trobar-se per primera vegada passat el confinament que els ha mantingut allunyats. Ell viu a Milà, ella a Salerno. Quan s’acomiaden a l’Estació Central l’home és ràpid, gairebé furtiu i s’allunya de pressa. Torna a
Com el gran Luciano Pavarotti el 1935, Francesco Guccini va nèixer a Modena l’any 1940 (vegeu aquí i també aquí), es va retirar dels escenaris el 2012 i és un dels intèrprets més prestigiosos i respectats d’Itàlia. El segon àlbum que va publicar, ara fa cinquanta anys, es deia ‘Due anni dopo’ i contenia una de les seves
Un bon col·lega que em coneix com si m’hagués parit, el punyetero, m’envia un llibret amb format de butxaca que no arriba a les dues-centes pàgines amb una nota que diu: ‘Au, perquè passis un bon agost’ i, certament, l’ha encertada. Com hi ha món! Es tracta del “Llibre de paraules i dites de savis
Mentiria si digués que amb la mort de Trini Lopez, el dimarts passat per culpa de la Covid, desapareix un dels referents musicals de la meva vida perquè no és així. Però hi ha un fet que no puc negar: un dels primers discos que varen entrar a casa del pares –l’any 1964– va ser l’EP amb
La catedral de Nantes (Naoned, en bretó) ha estat víctima d’un greu incendi que, pel que se sap fins ara, sembla que no ha estat pas fortuït. Com sempre, la música ens pot ajudar a passar el tràngol amb una mica més de suavitat. I si ens posem en mans d’una gran senyora de la
El meu admirat Gabriele Romagnoli és persona sensible a la música i ho demostra de tant en tant en algun article que, de moment, guardo en un arxiu a part per dedicar-li en el seu moment l’atenció que es mereix. Avui, però, l’actualitat m’empeny a reproduir el seu article de recordatori al compositor Ennio Morricone publicat
Des del dilluns 1 de juny el meu recorregut matiner (vegeu-lo aquí detallat) per diverses pàgines web que ajuden a situar-me en el dia que comença té una nova parada: aquesta. Es titula Rock Viu i el complement del titular que trobem a la capçalera de la pàgina ens anuncia que parla de quatre dècades de
En l’atapeït calendari de Dies Internacionals, Universals o Mundials d’Alguna Cosa que tenim al llarg de l’any –una dèria que no s’atura ni en temps de pandèmia– avui li arriba el torn a la música. Pel que sembla, això de la Festa de la Música és un invent (vegeu aquí) del ministre francès de Cultura Jack
Ja fa dies que vaig decidir que parlaria aquí del nou disc que, després de quatre anys de silenci, acaba de treure el bisbalenc Carles Sanjosé, conegut en el món de la solfa i els pentagrames com Sanjosex (vegeu aquí la seva pàgina web) però, embrancat com estic en la sèrie dedicada a Itàlia, havia anat
Sense paraules, aquest apunt. Ja enteneu el perquè, oi? O, en tot cas, sí. Amb paraules. Les del llibret original de Giacomo Puccini: Nessun dorma Nessun dorma Tu pure, o Principessa Nella tua fredda stanza Guardi le stelle Che tremano d’amore e di speranza Ma il mio mistero è chiuso in me Il nome mio