Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

30 d'octubre de 2019
0 comentaris

Núria Feliu canta “Tot és gris”. I al piano, Tete Montoliu.

El novembre de 1965 -fa, doncs, més de mig segle- Edigsa va editar un disc LP amb deu estàndards de jazz cantants en català per Núria Feliu amb l’acompanyament d’un quartet de luxe format per Tete Montoliu (piano), Billie Brooks (bateria), Erich Peter (contrabaix) i Booker Ervin (saxo tenor).

És, no cal dir-ho, un disc introbable però que ha fet història. I de la bona. Si més no entre els que recordem la seva publicació.

D’aquell disc crec que val la pena destacar, per l’extraordinària interpretació de Núria Feliu, “Tot és gris”, l’adaptació que Jaume Picas va fer del clàssic “Misty”, escrit el 1954 pel pianista Erroll Garner amb lletra de Johnny Burke.

Us deixo primerament amb la interpretació de Núria Feliu:

I aquí teniu les lletres. La catalana, escrita com ja he dit més amunt, per Jaume Picas i l’original en anglès escrita per Burke:

Tot és gris

(versió de Jaume Picas)

Tot és gris.
Ho és el temps, ho és el teu cor tan indecís
i darrere dels vidres ho és el món
que es perd qui sap on.
Dins la boira,
aquest món incert.

Tot és trist.
Ho és el fred, ho és el pensar que no t’he vist
i la vida que passa i jo me’n ric
com d’un film antic
fet de l’ombra d’aquell temps difunt.

No em digueu el camí perdut
més enllà d’aquest meu paradís,
més enllà d’aquest gris absolut,
d’aquest immens silenci.

Tot és gris.
Ho és el temps, ho és el meu cor tan indecís
i darrere dels vidres ho és el món
que es perd qui sap on.
Dins la boira,
aquest món incert.

No em digueu el camí perdut
més enllà d’aquest meu paradís,
més enllà d’aquest gris absolut,
d’aquest immens silenci.

Tot és gris.
Ho és el temps, ho és el teu cor tan indecís
i darrere dels vidres ho és el món
que es perd qui sap on.
Dins la boira,
aquest món incert.
Dins la boira,
aquest món incert.

 

Misty

(Garner-Burke)

Look at me, I’m as helpless as a kitten up a tree
And I feel like I’m clingin’ to a cloud,
I can’t understand
I get misty, just holding your hand.

Walk my way,
And a thousand violins begin to play,
Or it might be the sound of your hello,
That music I hear,
I get misty, the moment you’re near.

Can’t you see that you’re leading me on?
And it’s just what I want you to do,
Don’t you notice how hopelessly I’m lost
That’s why I’m following you.

On my own,
When I wander through this wonderland alone,
Never knowing my right foot from my left
My hat from my glove
I’m too misty, and too much in love.

Too misty,
And too much
In love

I si entreu aquí podreu escoltar com cantava “Misty” la senyora Ella Fitzgerald.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!