Segurament al principi de la teva existència poc t’imaginaries que arran de noves aplicacions al mòbil del teu amo, en els passeigs diaris no només caminaries menys estona sinó que també passaries a ser el segon plat d’atencions i carantoines i…, fas bé de no protestar, doncs…, és això i encara gràcies.
En companyia o en solitari, amb el vent de cara o de costat si és com el d’avui, del sud, carregat d’humitat, fenomen afeblidor per dolorós l’ossamenta humana, sembla que quan li planteu cara sigui per estilitzar-vos encara més la figura i si pel posat us ve de costat deixant-lo esvalotar el plomatge, queda la
Segons com tu també podries ser la mena de caragol sense sostre és a dir, sense closca, vagant pel món i, com ells, els privilegiats del sota sostre, lentament, però que molt lentament et desplaces lliscant a la recerca d’aliment. Tu tens, però tot s’ha de dir, la peculiaritat de segregar una mena d’abundant mucositat
Un caprici de genètica t’ha concedit posseir l’extravagància plomall suficient perquè en mig d’una bandada de coloms blancs resultis ser tan original com en mig d’una de color gris.
Primer un XT…, XT…,XT…, imperatiu reclamant que el plat damunt de la teulada no estigui buit, qüestió en un tres i no res solucionada, i tot d’una, el compassat i nerviós TOC…, TOC…,TOC …, triant per atrapar les engrunes de pa, d’avellanes, admet-les i nous toves passades de temps, i…, ja està!, si m’has vist,
Sigui planejant damunt del terreny o aferrat dalt d’un estratègic punt que et serveixi de talaia, sempre, cobejant, cerques clissar allò que en dècimes de segon acabaràs apressant amb l’esmolat bec, és a dir, aquella presa de caça dels petits mamífers (com ara ratolins i musaranyes), insectes grossos i alguns rèptils i petits ocells que
Per l’elevada temperatura de finals d’abril, podríem dir que estàs situat en una illa tropical en lloc d’una de la Mediterrània, a més a més, encarada cap a la tramuntana que també últimament sovinteja el qualificatiu de “calenta”, però…, com que ni tu ni jo podem fer ni petita ni gran cosa per revertir l’adversitat
D’entrada vull demanar-vos perdó per trencar la tranquil·litat amb la qual, segur que de ben sortit el sol, passàveu el dia pasturant l’herba i sé de què us parlo sinó, ¿per què dins l’única imatge que vaig poder captar, se us veu tan atabalats fugint rere la mare que, sàviament per l’instint de conservació, frisava
Ara, en etapa de creixença ets un pengim-penjam de xistós moviment provocador del somriure de qui t’estigui mirant, aviat, però, més del que tu pensis, el teu cos posseirà la característica bella presència d’harmònica i equilibrada mobilitat del cavall de raça menorquina causant de somriures d’admiració.
En primer lloc, pots estar tranquil que mai desvelaré la formació de l’estratègic indret que esculls para aparentar. En segon lloc, verdaderament com Hèracles carregant-se el món damunt l’espatlla, tu ens impressiones carregant-te l’enorme pedra damunt l’escàpula. I, en tercer lloc, ara sí que recordo la impressionant potència del teu refilar que obligava alçar la
Per fugir de la tàcitament poquesa que en realitat és el que som, fins i tot seríem capaces de creure’ns imprescindibles per a persones, per a animals, per a vegetals o per al que sigui, com tal de creure’ns l’autoestima.
Éreu un parell d’una aguda intel·ligència que arrossegàveu des dels ancestres donant molt de pensar, doncs, com totes les espècies d’animals, no teníeu tendències religioses…, el que vull dir és que si per a molta agent aquesta singularitat és una qüestió apresa de vosaltres, és obvi que de la pròxima Setmana Santa, només celebrem que
Tu, esplugabous en un tres i no res mentre voles saps on comencen i acaben els límits d’una tanca i també, quin tipus de bestiar l’habita i els bovins són els teus preferits per què, a més a més d’interessar-los que els muntis per alimentar-te dels paràsits que els emprenyen, la seva condició de pacífica
Els ocells, pardals, pits roigs, tords negres que sovintegeu el teulat de la llenya per cruspir-vos el pa esmicolat pensant en vosaltres, vull creure que sou uns porucs quan tot d’una alceu el vol si apareix el moix, però quan en presència de qualcú sortiu volant, vull pensar que, alhora sou, tímids i prudents; tímids
Egua, mig deslletat dus, nit i dia, el poltre al teu costat alliçonant-lo segons paràmetres equins, però…, ell, feliç de dependre de tu no sap el que tu i jo sabem que, arribant-li el sobreany se les haurà de veure amb la mena més o menys agressiva d’ensinistrament humà fins a aconseguir fer-li canviar la