que com t’atrapen els records?
Si ni envoltada de gent perds la solitud, serà per això que t’atrapen els records, per fer-te adonar que un dia, en
Llegir més
flor de nit, selva de dia
Moixeta, d’ençà que tens ús de raó, durant els feixucs estius sempre ocupes aquest espai com a mini selva tropical guaridora d’asfixiants
Llegir més
era
Era, una d’aquelles passejades de càrrega energètica pel recinte –obert tot l’any- del Talatí de Dalt. Era, la teràpia emocional de connexió
Llegir més
al borbònic étic camp de carxoferes “poques i bones, com les carxofes de Margalita”: es diu quan hi ha escassesa d’una cosa i encara la que hi ha és de mala qualitat
Si quan Juan Carlos I de Borbó era l’amo del carxofar i les carxofes ja eren del tipus “Margalita”, ara que per
Llegir més
l’esnobisme de divagar anomenant “patchwork” en lloc de “labor de retalls”, una imatge fixa
Potser no és la primera vegada que a algú li passi pel cap que, de fet, una fotografia críticament observada no deixa
Llegir més
«per tenir bona collita, lo temps, pagès, aprofita»
Ben acoblades dins el maleter i damunt un seient abatut, la collita de carabasses d’algú que un cop jubilat encara estima la
Llegir més
“clavar la mirada”: dirigir intensament la vista
Registrada el 8-6-13, la imatge t’enxampa dominant el teu santclimenter pati, i fixa’t tu que, des de llavors tenia pendent fer-te cinc
Llegir més
era
Era, aquell modest edifici de quatre arcades compartit pels del “TODO POR LA PATRIA” i pels de la CASA CONSISTORIAL. Era d’agrair,
Llegir més
la predilecció cap al negre
Avesada a la visualització del color blanc en el velam dels velers, quan un dia apareix un amb l’enorme triangular vela color
Llegir més
amb el temps
Quan fa massa temps que un prolongat so de pluja no trenca la quotidianitat del jorn, t’adones no només de la sequera
Llegir més