la dependència
20 de setembre de 2021
0 comentaris
Observar aquell enginyós nus li va facilitar entendre l’absorbent complexitat dels lligams.
Observar aquell enginyós nus li va facilitar entendre l’absorbent complexitat dels lligams.
Els poltres mamen aprenent alhora aquella característica serenor de les egües mares tan necessària per subsistir entre la brutalitat o la intel·ligència humana.
Era qüestió d’anar omplint el barri anunciant la convocació d’una de les tantes assemblees per tractar de millorar-lo. Era la descoberta de la maleïda aluminosi produïda per emprar, a fi i efecte d’abaratir costos, un tipus de ciment econòmic i ràpid d’endurir. Era captar l’acció de penjar una de les fràgils pancartes fetes amb paper
Un cop assimilades les notícies d’ahir referents a la taula de negociació, president, llegeixi l’irònic parer d’una independentista fins al moll de l’os més a prop dels vuitanta que dels setanta: Segons com ho vagi fent, vostè pot passar a la història de Catalunya com la mítica figureta creada per l’escultor Miquel Paredes l’any 1937
A vegades el somriure dins la foto de persones desaparegudes, o bé ens enfonsa o bé ens reconforta l’estat d’ànim i així, a vegades de mica en mica, entre somrisos assumim que sense la mort no hi ha vida.
En altres temps qui tallava el bacallà encarregava al subordinat de torn que fes rodar la mola per afilar-li l’eina de tall, com ara, si fa no fa, en certa manera. Un exemple ben nostrat i gairebé de quilòmetre zero el tenim amb els sis subordinats afiladors que, per començar, esmolant jocs de paraules, prest,
Sou la part d’una família d’ànecs assilvestrats però força socialitzats i presumits. En el primer cas, la sociabilitat, no fugiu de la gent qui sap si esperant rebre un tros de pa dur o la porció d’un de l’entrepà sucat amb oli, i en el segon cas, la presumpció, s’ha de dir que gairebé sempre
Era una jornada dedicada a visibilitzar mitjançant cartells d’elaboració i criteri propis, les mancances del barri. Eren tots els “SIN” denunciats per encoratjar la unió del veïnat a deixar de ser passius per passar a ser actius davant la negligència dels que mai, fins aquell dia, s’oblidaven ni de cobrar-los els impostos, ni de gestionar-los
Mai va creure que els contes de pirates eren cosa del passat on la bonhomia d’algun quedava eclipsada per la maldat dels altres cosa que, en la pirateria actual, gràcies als neoliberals, fan que tots els dolents aparentin ser uns bons Jans. Sempre va creure que en la pirateria si s’està amb ella, tot t’ho
Envoltant el coll o el cap el nus és complicat, o t’ajuda o et frustra, la qual cosa no vol dir que l’absència d’un nus en qualsevol cas, faci desaparèixer l’embull.
Quan l’aliança de l’enginy i la duresa de la pedra formen un confortable setí, llevat del caprici d’asseure-hi, poca cosa més si hi pot afegí.
Tafaners de mena segur que esteu patint d’allò més el temps de reclusió dins la llar tot veient com altres gaudeixen del passeig pels carrers del poble…, tranquils que, tard o d’hora, vosaltres també en sereu els protagonistes de les pixarades, ara aquí ara allà que, per cert, emprenyen la gent que no acaba d’entendre
Era, prèvia trobada a l’estació de metro de Fabra i Puig, travessar en bloc les taquilles sense agafar bitllet tot dient: paga l’ajuntament!!!, tot comprovant el somriure còmplice solidari del personal que ens desitjava sort. Era, estalonar davant de l’ajuntament de la plaça de Sant Jaume, la trobada dels representants del veïnat amb el regidor
L’estranya sensació de l’aparent seguretat d’una torre de defensa damunt la terra ferma i l’aparent seguretat de llibertat navegant damunt la immensitat de la mar.
Feia aquell oratge agradable que alleujava el patiment de l’onada de calor. Feia temps intentant no veure el llegendari mig got buit de l’infortunat entorn i dissortat món. Feia temps que només veia, esparverada, les tres quartes parts de la buidor del got. Feia, malgrat tot, aquell oratge agradable que l’alleujava del patiment de l’onada