Amb el pas de les hores el cel s’anirà tancant i de cara a la tarda arribaran els ruixats dispersos acompanyats de vent tramuntanal. Amb el pas de les hores sota la minimalista porta d’Eos (1), contemplant l’horitzó, seguirem asserenant-nos cos i ànima projectant futur esperançador o eixugant alguna penalitat de les necessàries de passar.
Moixeta, tot veient la teva fixa mirada cap a la gossa que m’acompanyava i la perseverança de no treure-li l’ull de sobre sigui per por, recel o curiositat cap al seu comportament vers a tu, per uns moments aconseguí despertar un bri d’enveja tipus gelosia cap a la innocent canina rival que tenia al costat.
Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l’engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats. Era pels voltants de clausura de la ubicació del mercat al Passeig del Born per traslladar-lo cap al modern espai de Mercabarna a la Zona Franca. Era la difusió d’aquells
A poc a poc, una soca d’ullastre mort, s’acomiada de l’entorn satisfent, sembla ser, el capritx d’aparentar un ferotge animaló tipus pètries gàrgoles de catedrals i, és que ja ho deia Gaudí que, “tot surt del gran llibre de la Naturalesa”.
Afluixar el rigor preventiu en la lluita diària per erradicar aspectes tipus pandèmia Coronavirus, tipus violència física o psicològica contra les dones, tipus sentències injustes en general…, és veure amuntegada en un racó metres i metres de gruixuda corda gastada tot tement que, malauradament, una altra de nova ja l’estigui substituint.
Si la pandèmia encara desconcerta científics (1) que no entenen les mesures de prevenció preses pel govern. Si la pandèmia encara fa anar de bòlit des d’erudits en viròlegs (2) fins a tot el quadre de personal mèdic hospitalari, en el sentit de aconseguir l’eficaç o eficaços remeis que guareixi totes les variants hagudes i
Tota la vida patint d’estereotips diguem-ne menyspreadors …, mirada grisa, posats grisos, caçaire grisa, existència grisa…, i fins i tot, segurament de moixeta, en la plenitud lluïssor del pèl, a més d’una persona confondries pensant-se que ja eres una gateta velleta. Tu tranquil·la i deixa dir allò que sovint passa pel cap de qui, o
Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l’engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats. Era un traginar de camions portadors de les caixes plenes de tota mena d’hortalisses que en filera s’exposaven a la venda davant dels emblemàtics, malgrat estar ennegrits per la deixadesa
Una de les definicions que fa el DCVB de la paraula labor és: “LABOR, obra d’agulla, brodat, randa, etc., en què s’ocupen les dones”. Raonament clarament expressiu del sempitern costum masclista-paternal de valorar, per dessota del seu valor real artístic, la femenina mà d’obra ocupada en fer petites o grans peces de ganxet o agulles.
Allò que els passa als comerços de proximitat quan el veïnat, a vegades innocentment a vegades cruelment, s’ha metamorfosejat en Godot.
Sembla que no s’ha de dubtar gaire en veure que dins les malalties respiratòries, l’anomenada COVID-19 té totes les traces de ser considerada com la branca millor en el sentit d’aconseguir fer trontollar tots els sistemes de salut públics i privats que creiem controlaven les malalties de la ciutadania perquè ara, amb l’enèsim brot de
Les paraules són miols que vosaltres no enteneu i els vostres miols són paraules que no entenem la qual cosa vol dir que quan hi ha afecte, per comunicar-nos les miolparaules prenen la categoria de llengua universal de l’amor.
Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l’engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats. Era l’acte de repassar la llista sovint del gènere compartit venut a l’engròs per saber-ne el benefici de cadascuna. Eren aquells emblemàtics davantals de butxaques grosses de vegades ben visibles,
A vegades, tot veient la posició d’objectes en un magatzem de vell no saps ben bé que pensar si s’han estat col·locats a la babalà o a posta…, per exemple, la curriola i la caixa de cabdals de la imatge semblen pertanyen totalment a la segona opció si tenim en compte dites o frases fetes
Tots els nord marítims de l’arxipèlag balear abatuts per l’escuma d’onades a gran escala encrestades. Espectacle incomprensiblement bell tenint en compte la facilitat de deixar de pensar en el contemporani drama migratori humà travessant la mediterrània. Una cosa no treu l’altra, que diuen els maleïts equidistants, aquells grups d’opinió on a vegades tota persona, lamentablement,