Si, tord eixerit, de tant en tant als humans se’ns dona l’oportunitat de” a vista d’ocell” seguir-vos en alguna de les caminades que decidiu fer per terra; tu, però, un cop avui t’adonis d’aquesta circumstància, segurament, per por o per inèrcia pots sortir volant, cosa impossible de fer en circumstàncies similars a les persones descendents
Era aquella tanca davant d’uns habitatges caserna amb el rètol “todo por la patria”, destinada a albergar migs desballestats vells cotxes, algun suport de canó “bosfors” i més d’un obús escampat per terra. Era aquell escampall d’andròmines on no faltaven les bèl·liques tan adients donada la proximitat dels habitants dels “tricorniats” habitatges militars. Eren, aturats
Quanta, quanta monarquia capitanejada per l’anglesa. Quanta, quanta catàrtica veneració voluntària o obligada durant els deu dies de dol i cerimònies de comiat d’Isabel II d’Anglaterra Regna del Regne Unit i dels altres Regnes de la Mancomunitat de Nacions. Quanta, quanta superba bufetada cap a la misèria i pobresa humana arreu dels països de la
A poc a poc, gota a gota a gota, molècula a molècula, cap al continent europeu s’ha iniciat l’engrandiment del sahàric desert africà.
Un matí i tarda tropicals i, a poc a poc, exclamar un, no puc més! Un maldormir a causa de la tòrrida nit i un despertar pesat i feixuc fins a tornar a un matí tropical que de nou fa exclamar aquell un, no puc més!, tot sabent que contradir-lo, servirà de panacea, un d’aquells
Moixet, d’ençà que la moixeta terrassenca estiueja a l’illa que estàs enfeinat, d’allò més, controlant-li la sinuosa presencia captivadora un cop s’ajeu a l’ampit del finestral. Tant la persona que atén les seves necessitats com jo em reocupo de les teves, ja ens agradaria poder mesurar la profunda intensitat de l’intercanvi de mirades i pensaments
Era aquella tanca davant d’uns habitatges caserna amb el rètol “todo por la patria”, destinada a albergar migs desballestats vells cotxes, algun suport de canó “bosfors” i més d’un obús escampat per terra. Eren restes del passat pacífic i del bèl·lic a conseqüència d’aquell cop d’estat feixista cap a la segona república espanyola que també
Pensant en allò de qui té una persona amiga té un tresor, veient una realitat marinera pel cap em passa allò de qui té un llagut, a més a més té la benanança.
L’ombra d’un arbre de fulles caduques, en total absència d’elles, permet veure nítidament l’entramat del brancam a manera, o per manera, d’ombres xineses.
És mal de fer quan ens amoïnen els contrastos ideològics per això tal vegada, quan els de la natura esdevenen relaxants, almenys per una estona oblidem tibantors.
Tens tota la pinta de ser un corriol menut de potes blanques i, tal vegada, ho siguis…, en tot cas el que sí que va a missa és la cara d’emprenyat que fas, cosa normal donat els temps que corren mai millor dit temps fatals de canvi climàtic; però mira noi, pensa que, al cap
Era aquella tanca davant d’uns habitatges caserna amb el rètol “todo por la patria”, destinada a albergar migs desballestats vells cotxes, algun suport de canó “bosfors” i més d’un obús escampat per terra. Eren restes del passat pacífic i del bèl·lic a conseqüència d’aquell cop d’estat feixista cap a la segona república espanyola que també
A vegades i cada vegada més sovint, apareix el modern mastodont fix o mòbil de lucrativa autoria humana que t’esgarra la visió del paratge natural contribuint també en allò del malbaratament dels recursos hídrics.
Sortosament, hi ha indrets poc o, gens ni mica visitats per mentalitats amants de la disbauxa. Sortosament, alguns llocs protegits com a reserva de la biosfera, ni ombrel·les, ni gandules, ni quiosquets, ni barques, velers o banyistes malmeten les panoràmiques. Sortosament, en tot cas, espais catalogats com a parc natural serveixen per propagar imatges publicitàries
Hi ha llocs que un cop, ni que sigui per una estona pensant en el llast eclesiàstic que arrosseguen durant segles, quan surts tens la convicció que allí sempre estaries -estàs- fora de lloc.