Com a tret característic sempre teniu el de la curiositat per saber si la intenció de qui rondeja a prop vostre és per menar-vos que toca canviar de lloc o, senzillament, és per la ximpleria d’aconseguir, com ara, la fotografia amb què tard o d’hora presumirà de bucòlica.
Una individualitat inexistent és la perfecció rectilínia dels ullastres.
El lloc més que semblar-lo era la llunyania del passat silentment erosionat confluint amb la proximitat del present.
Hi ha irracionalitats que semblen increïbles acceptar-les pel sol fet de suportar l’existència.
Mig albí mig grisenc, contrastes amb la intensa negror del cavall de raça menorquina, la qual cosa no vol dir que tu no siguis un d’ells que sortires rebel de la matriu de ta mare per aquella satisfacció de dir: sí, soc diferent, però, i què?, resposta que sempre desarma a qui té el dogma
Si quan la boirina dificulta veure el cel rogent a l’horitzó és com tenir el cap enterbolit, quan cúmulus són els que ho impedeixen, serà com tenir-lo embotit?
1a. Fase: Elecció del lloc. 2a. Fase: Trípode muntat. 3a. Fase: Enfocar càmera. 4a. Fase: Accionar disparador automàtic i sortir corrent. 5a. Fase, fracàs de no arribar a temps i, amb el temps, adonar-te d’aquella inconscient lleugeresa de fer malbé patrimoni per aconseguir la foto.
Com que encara la memòria no em falla gaire, des de mitjan segle passat, el record del full del característic bloc de paret d’un calendari, el Duran o el Maragall, voltant per la taula del menjador, formava part del conjunt del tassó amb llet i cacau i el pot de galetes maria, del primer àpat
Sempre enfeinada. Sempre amb el cap cot ensumant trobar la porció d’aliment que t’ofereix la terra. Sempre destinada al plaer o angoixa d’haver de parir garrins que comercialitzarà la persona, tenidora de la teva vida i, finalment també sempre, quan se t’atura la fase de procrear, atenta observant si, qui s’apropa a tu, té la
La creença que la planta del gira-sol segueix el sol durant el seu recorregut diürn és un error, ja que només les gemmes tancades ho fan. En créixer les tiges es fan rígides i les flors adultes són fixes. Generalment s’orienten cap al llevant. Un cop recol·lectades les pipes, algunes poden convertir-se en oli comestible i les
Els grafits literals tenen que, de cop i volta, t’aclareixen allò que fins ara no hi havies caigut.
Segons el ratxejar del vent, els retorns del mar damunt dels esculls és calmós, serè o, és embogit i abraonat, tanmateix, segons la vital garbellada força de voluntat, el retorn de les vivències als invisibles esculls de la ment, també.
Tot fa pensar que devia ser una d’aquelles agradables passejades on seiem contemplant-nos el plaer de contemplar.
A Menorca a més de l’estil minimalista de talaiòtiques “taules”, estan les parets nord de les antigues cases pairals oferint un primer pla d’absolut emblanquinat marès trencat, només, pel característic diminut “ventanuco” sempre, a poca distància, del també minimal estil del fumeral. (1) Art minimalista
Fins i tot, a crits, el silenci de l’albada temptava la necessitat d’enregistrar el fenomen atmosfèric rogent del llevant illenc.