Si la teva solemne presència deguda a la potencialitat de la negror del teu plomall impressiona, sàpigues que, a més a més, mentre retruny el soroll que fas amb l’agut bec picotejant damunt la menjadora de plàstic, tota la majestuosa presència adquireix trets d’aquella imperiosa inquisició dels tribunals de negres eclesiàstics espicassant la víctima per
Mentre un deia “dona’m una palanca prou llarga i un punt de suport, i mouré el món”, molt abans altres, amb palanques o sense, ja es van preocupar de deixar constància de la seva cultural força talaiòtica.
Mai se sap si és qüestió de paciència o deixadesa, el cas és que hi ha ocasions en què el conjunt ocrós de les tiges i flors seques d’algunes plantes, de bon tros, resulten d’una bellesa superior al de la verdor que les precedia.
Quan la fam de cultura competeix amb la set de la frívola realitat d’actuals estils musicals, tens dues opcions; una podria ser entrar en una biblioteca pública i l’altre, també podria ser entrar en el primer bar.
Tens tota la pinta d’estar bé amb tu mateix i, ho sé perquè conec aquesta mirada que és la mateixa que posa tota la vostra espècie quan, ben peixada, cerca aquell lloc habitual confortable de l’entorn per jaure sense cap pensament -ja sigueu felins casolans o sense sostre- de fotre res.
Una llampant i vistosa variant de calçat en oferta al magatzem de vell, tot fa pensar que atraurà aquella mena de mirades que, sota l’actiu classificador cerebral, les consideraran o bé d’elegància, d’encant, d’atractiu, de seducció, d’encanteri, de fascinació, de glamur…, o bé de fatalisme, d’aversió, d’angúnia i, a correcuita resumint per manca d’empatia, de
És el que tenen aquelles curtes passarel·les que saps que en fer-se breu el camí de tornada no et produiran canvis de moralitat i si tenen un topall, per si de cas, a més a més t’estalviaran el compromís de mullar-te el cul.
… o en altres paraules, temps pesat, carregós, aclaparador, amoïnós, lent, balb… o en paraules terapèutiques per alliberar tensions, temps malparit, bord, cabró, desgraciat, fill de puta, malnat, malxinat…
Així, lliures i en grup picotejant-ho tot amb repetitiu moviment convulsiu sembleu més dignes –però no ho sou- que els vostres germans captius en enormes naus industrials per la reproducció i cria desmesurada de l’empresariat avícola avar d’aconseguir més per, mai millor dit, menys ètica animalista. Com sempre, la Viquipèdia ens parla de vosaltres i
De fet, en mig de tantes turbulències generalitzades, en lloc de París, com deia aquell al final d’una pel·lícula, sempre ens quedarà un lloc en calma transitòria.
També al llarg de l’existència poden ser un embolic les idees, els propòsits o la consecució d’ambdues accions, però, tenim sort si, de tant en tant, topant amb l’embolic d’un ullastre, el de les idees o decisions deixin de semblar-nos fets mancats de bon sentit.
Curiosament (no podria ser d’altra manera que diria aquell), dos cartells d’oferta gastronòmica redactats en cada una de les llengües del passat reialme colonitzador de l’illa.
Ets un ocellet força punyeter; quan al plat hi ha engrunes te les fots, això sí, a la defensiva perquè si de sobte surto despistada al pati, tu, mai millor dit volant fots el camp…, només, si t’enxampo d’amagat, tinc temps de cercar la càmera per prendre’t la imatge.
Al mercat de vell no tinc clar si per fortuna o desventura comprovar que el temps d’una nina, d’un retrat o d’un objecte, ja no és el meu.
Vet aquí, a la descarada, la contaminació de l’aire per l’ús i abús de combustibles no renovables. Vet aquí, a la descarada, la impotència que provoca la sordesa institucional si protestes contra grans empreses contaminants del medi ambient. Vet aquí, l’ancestral patent de cors encara vigent damunt de segons quines activitats marítimes pel que fa