Diuen que sou la raça autòctona menorquina que torna feliçment a pasturar pels camps illencs. Sou presumiblement, una raça històrica si fem cas del que diuen rere la pregunta D’ON SURT LA RAÇA DE VACA MENORCA? Ja des d’època pretalaiòtica, es coneix l’existència de bestiar boví a Menorca. El brau era objecte de culte a
Un dia, com tants dies, hauries d’aixecar-te amb la dèria d’anar damunt les teules de la cotxera a fer de guaita de tot allò que passava o passes pel camí i, així tu moixeta, no per ser de raça aristocràtica sinó per tafanera, vas quedar retratada anys, fa molts d’anys, quan encara el segle XX
De fet sou un grafiti a l’ampli marc de marès d’una finestra misteriosament tapiada amb una planxa de ferro meticulosament foradada dibuixant una ics, la qual cosa incrementa el significat X de la qüestió, però, com què al petit mural apareixeu els dos simpàtics gatets ajudant-vos per atrapar un d’aquells cabdells de llana o fil
Sovint esteu juganers amistançats, sovint emprenyats. Sovint coincidiu estones en una mateixa estança, sovint campeu o escampeu la boira per separat. I, sovint com ara en la imatge, teniu la barra d’ocupar lloc dins del meu espai felinament reptant saber, alhora, fins a on m’arriba la paciència o la grandària de la condició de bleda
Damunt el rocam de la paret del petit penya-segat del moll del port, arrels i brancams enrevessadament sortints els converteixes en la particular selvàtica zona per actuar amb els cinc sentits accelerats al 100/100, i així passes estonetes del dia ara a l’aguait, ara, espantant, més que atrapant, sobresaltades escorredisses sargantanes o volàtils eixerides aus.
Moixeta, no és que siguis ni consentida ni malcriada, senzillament això de deixar un costat de la finestra lliure de cortina com aguaitador i permetre’t que l’altre l’utilitzis com a hamaca, és degut a la teva condició felina, és a dir que ni una ni mil escridassades o temptatives de domar-te, per instint sempre dels
Damunt elements naturals de tons grisos i verdosos, la blancor i negror del teu pelatge, si no fora perquè ets una moixa, diria que desentonen d’allò més, per la qual cosa tot fa que pensi que gràcies al teu felí instint “salvatge” integrat dins la natura provoca que, de totes, totes, encaixis harmònicament.
Com a bones especialistes a cercar la vida alimentant-vos utilitzant l’afilat bec, fa goig veure com esteu ben avingudes a l’expectativa de clissar la propera nutritiva víctima, la qual cosa no vol dir que, un cop detectada, sorgeixi entre vosaltres allò que se’n diu corre cuites i, entre vosaltres, volàtils empentes per apoderar-se del preat
De mirada còmplice amb l’alta autoestima que processes, de sobres saps que, enguany, les festes de Nadal i Cap d’any seran ni més ni menys calcades a les que has viscut des dels quatre mesos i… ja tens tretze anys!, és a dir, res d’àpats familiars, res de betlems i reis mags, res de collonades
Una polida crin aspre t’accentua el vigor de la musculatura del coll. Unes orelles per naturalesa permanentment erectes, t’accentuen l’habitual concentració per esbrinar d’on ve i que és qualsevol soroll de l’entorn. La serenor de la mirada, t’accentua la prudent docilitat de la saviesa equina, a vegades humanament igualada, a vegades menyspreada tot depenent de
Sou una colla dels de sempre afamegats coloms grisos ordenadament aturats damunt de l’elèctric cablejat territorial cridant-me l’atenció que sé jo per quins set sous!…, bé, menteixo n’hi ha un que encara vola i un altre que tant pot ser albí o l’aparició de l’immortal Esperit Sant esmentat específicament en el Nou Testament arribant en
Amb un mig ull vorejat de pèl grisos i l’altre de blanc gairebé més blanc que el blanc, sembles de mirada estràbica, ara bé, com que tot queda en això, no t’amoïnis doncs ets una gata o un gat d’allò més, bonica o bonic, en mig del frondós paradís verdós que tens la sort de
Quan, a la punteta de la cua, mostres una suau bellugadissa, dissimuladament, molt dissimuladament, se’t dibuixa un punyent somriure tot esperant el juganer atac de qui estàs reptant. Ara malgrat els intents amb els membres que convius sense discriminacions, només el moixet, el Brusqui, segueix fil per randa el teu joc, per què una gossa
Diuen que als matins, quan la humitat ambiental és elevada, pots passar-te tots els minuts d’una hora i part de l’altre quiet, això sí, aturant sempre la mobilitat en el lloc on els rajos solars, directament o per reverberació, topin amb el teu polit i grisenc pelatge, la qual cosa vol dir que ets llest,
Fantasiejant, deixa’m que imagini el teu pensament ple de satisfacció tot escoltant les matinals anades i vingudes pròpies del despertar dels membres de la casa sense oblidar allò tan emotiu que deus notar ensumant la flaire sortint de la cafetera que inunda l’ambient i, per separat, sense mesclar-se, l’olor d’unes elaborades llesques de pa que