Segons et descriuen, ets un ocell de la família dels ràl·lids, de l’espècie Fulica atra, que ets negra o d’un gris molt fosc, i tens el bec curt i armat d’una placa coriàcia blanca que et puja per davant el front…, ha!, i com que també sovinteges pels països catalans, fa temps que vaig atrapar-te,
D’aquesta foto ja en fa una pila d’anys, està feta amb la Kodak retinette1A just quan a les digitals els hi faltaria poc per treure el nas al mercat consumidor, és a dir que parlem de mitjans dels noranta del passat segle…, i sempre que m’apareixeu en la pantalleta remenant l’arxiu fotogràfic de l’ordinador o,
Com la majoria dels teus, utilitzes el cim de la palmera per tafanejar desapareixent de tant en tant pels interiors de l’humit fullam a la recerca, qui sap –amb la calorada que està caient- si de la refrescant rellentor, o del sempre despistat i nutritiu insecte.
Estesa la bugada programada amb un centrifugat minso i l’oratge suau a primeres hores del matí, miraculosament, si més no, faran que una estoneta, dins l’enèsima indiscutible dormida del jorn, noteu la sensació de frescor.
Un cop llegida una o més d’una escriptura religiosa d’una o més d’una creença, una força sobrenatural li va fer exclamar: deus del cel, baixeu i toqueu de peus a terra!!!!
Papallones d’ales blaves I d’ales blanques amb pics foscos. Però a mi m’agrada Aquesta d’ales vermelles i d’aspecte Vellutat joan brossa
Estem a primeres hores del matí, en aquell horari on posaries la mà al foc que la majoria de la població illenca encara és al llit adormida o fent el ronso i tu sembles, piulant a xiscles, volgué acabar-la despertar. Si això últim crec no puguis fer-ho, ben t’asseguro que, esgargamellant-te content lluny de qualsevol
De salvatgia més aviat poca perquè tal vegada sou l’espècie amb més presència ciutadana essent tanta la vostra ubiqüitat, que no us fem cas quan a prop nostre foteu breus voladisses o caminades i això que una de vosaltres, de plomall més blanc que el de la neu dels cims que encara es permeten el
Qui et va fotografiar i més tard penjar al facebook ho va fer comentant tenir aquest parell de dilemes: “Una de dos, o sabe leer y los carteles le ofrecen total seguridad, o le paga el Ayuntamiento para que no pase un solo guau”. Tot i que crec més aviat en la primera opció, no
Si l’agost del 2007, deslletada de ta mare vas venir a casa, calculo que, si fem cas que set anys felins corresponen a un dels humans, deus tenir l’equivalent a cent cinc anys d’una persona…, uf! i… UF!, però…, com que aturada la creixença i el volum, físicament se’t veu igual, no sembla gens que
Així, amb el títol de l’apunt, els de ca teva han titulat el retrat. Simules estar dormint, però com ets un mandrós idèntic a tots els casolans consentits felins, de sobres sé que amb la mitja obertura d’ull ansiosament esperes rebre, un cop feta la foto, la sensació de notar amoroses mans amigues maganyant-te i
Estàs molt lluny per identificar-te, però si ets un papamosques gris, sabràs que a Balears se’t coneix popularment amb diferents noms segons el caprici de la zona o localitat. A Menorca (dia de la foto) diuen que et diuen CAPÇOT, XÍCARA, XIXERA, XIGUERA, XIPRET i noi!, no et queixaràs ni de la varietat ni de
Tens un munt de noms dialectals (pastoreta blanca o pastorella blanca, coeta d’all, cuella i cuallarga, conyic) d’entre d’altres i com que aquí a ses Illes Balears se’t coneix com a titeta blaua…, titeta deixa’m dir-te, primer de tot gràcies per deixar que fes anar la càmera quan caminaves sense fugir espantada perquè així, portant
Dotada del voluminós cos sostingut per quatre, en aparença, febles potes que manes des del teu caparró, tens la mirada i el posat d’una bonhomia tan accentuada que per força sovint, quan estem cara a cara, als carnívors fas sentir-nos mereixedors d’esser menyspreats quan, tot sabent quin serà el teu trist -per avançat- destí final,
Qui us coneix a fons sap que qualsevol persona que qüestioni la vostra intel·ligència en sentit pejoratiu, o bé no sap raonar o bé té après com ocultar que és curta de gambals.