Moixeta, acostumes a trobar el teu lloc per fer la migdiada al meu costat i si la meva és llarga, la teva és llarguíssima…, avui, però, no passis pena doncs només t’he destapat per fotografiar la catxassa amb la qual t’esperes fins a l’hora de sopar per treure el cap i voltar per la casa
Aquest divendres, “la gatera” emprenyada, cedeix l’espai a la queixa pública de Xavier Roig: (Nota: Aquest article s’havia de publicar el 23 de desembre del 2021 al diari ARA. Per motius que se m’escapen, però que m’imagino, el van censurar. Aquell mateix dia vaig deixar de ser col·laborador del diari per voluntat pròpia. Però d’aquest
Ets veí dels meus dos gats, a casa teva guarniments per Nadal mai t’han faltat a diferència de casa d’ells que mai n’han tingut, són coses del tarannà dels que vivim dins les vostres respectives llars, maneres de ser que, vosaltres, alliberats del tot i de tot com sou, amb felina arrelada condescendència tolereu. Gràcies
Moixeta, sé que tu també, tens predilecció per aquestes mantes, ja que, quan alguna surt de l’armari, zas!, en un tres i no res t’hi fots damunt; avui, a cau d’orella t’he de dir que també les estimo pel fet de recordar la seva “adquisició” durant algun dels trajectes marítims de joventut per una breu
Moixeta, tot veient la teva fixa mirada cap a la gossa que m’acompanyava i la perseverança de no treure-li l’ull de sobre sigui per por, recel o curiositat cap al seu comportament vers a tu, per uns moments aconseguí despertar un bri d’enveja tipus gelosia cap a la innocent canina rival que tenia al costat.
Tota la vida patint d’estereotips diguem-ne menyspreadors …, mirada grisa, posats grisos, caçaire grisa, existència grisa…, i fins i tot, segurament de moixeta, en la plenitud lluïssor del pèl, a més d’una persona confondries pensant-se que ja eres una gateta velleta. Tu tranquil·la i deixa dir allò que sovint passa pel cap de qui, o
Les paraules són miols que vosaltres no enteneu i els vostres miols són paraules que no entenem la qual cosa vol dir que quan hi ha afecte, per comunicar-nos les miolparaules prenen la categoria de llengua universal de l’amor.
Tu, mix i els teus, genèticament arrelats en l’abstracció, gairebé us passeu el dia aïllats dins del mateix pensament i si fem cas de la frase feta: «Fem abstracció d’això i anem a l’essencial del problema», ja tenim al descobert la mena d’objectiva saviesa que acostuma a distingir-vos.
Segons diu la Viquipèdia, portes de cul a la colla experimentada en anomenar-vos dins l’espècie grupal…, tranquil, ja s’ho faran!, tu segueix, impulsat pels pelicaniformes peus, nedant ben estirat per sota la superfície de l’aigua i coll ben erecte per damunt i, un cop atipat i amb ganes d’eixugar-te, si tens l’amabilitat de mostrar-te tal
Qui ho havia de dir que des del 1989, quan un partit espanyol, fundat pel feixista Manuel Fraga Iribarne, va agafar-te com a emblema, tot d’una, tal com ja sabia ell i esperaven els afiliats, els hi encomanessis allò d’arrasar amb tot sortint-se elegantment impune.
Pel que he intentat esbrinar dins les imatges del Google, crec que ets tota una femella d’ànec collverd, cagundéna!!!, un altre clarivident exemple del domini masclista paternal dins el vessant científic ressaltant només els trets baronívols en la nomenclatura de l’espècie, sort que l’instint femení sovint ensenya a passar per alt aquest tipus de bajanades
Benaurats els barrots que permeten la visibilitat del que passa a l’altre costat, i benaurats els moixos que poden grimpar als murs permetent-los la que passa a l’altre costat.
Pel que diu la Viquipèdia, ets tot un mascle de tercera o quarta generació de l’any i pel que acostuma a dir qualsevol persona que té la sort de tenir-te a prop, ets una de les fascinants criatures encarregades, siguis mascle o femella, d’embellir-nos l’existència.
Com a bona felina, sempre que veus el pai-pai de vímec damunt d’una superfície plana se’t desperta aquella força interior centrífuga que et mou a esgarrapar-lo frenèticament, sort del característic sorollet espècie de queixa dels vímens del tramat que també mou a què algú, fotent-te un moc, corri a rescatar-lo de les teves feridores urpes.
Dels teus catorze anys i quatre mesos de vida, tres els has viscut diabètica i dos i mig amb ceguesa total i, de mica en mica com tot allò que té vida, anaves perdent la resta dels sentits fins al punt que ja no controlaves sortir al pati a fer les necessitats. Bruna, t’he fet