Cap espècie d’animal de companyia se n’ha deslliurat de demostrar, normalitzant el dia a dia, ser tots uns mestres del suport anímic; les més comunes com el cans, han guanyat freqüentant més i més llargues passejades i la resta, els moixos, gaudint o suportant, que de tot hi deu haver, de més companyia dins del
L’esborrany ja l’he passat al corrector, però com que veig que estàs interessada a donar-li una ullada, m’entretindré una mica més fent allò que de fet acostuma a ser una excusa per creure’m que estic enfeinada i així donar-te més temps per si creus s’ha de rectificar res.
Si sou capaç de percebre l’afecte que desperteu en les persones amants dels felins, segur que us feu un tip de riure comparant-lo amb la indiferència afectiva que nosaltres despertem en vosaltres…,tal vegada, per això, sou fascinants.
Ets una espavilada cria de ruc pasturant a prop de ta mare el, en pocs dies, groguenc assilvestrat camp. Ets, i no queda clar si ets tu, menut, qui agosaradament, a la babalà, va capdavanter cruspint l’herba o, si és l’assenyalada de ta mare la que, pacientment, va retardant el pas controlant-te l’instint innat de
A vegades passes estones per veure si alguna bestioleta t’estimula l’instint d’anar “a per ella!!!”, vigilant el pati del costat de casa, el de l’antiga “escola de les monges” ara, com que tot queda en família, el de la botiga de Càritas. A vegades tot d’una auto engronsant-te el cos, botes i desapareixes. A vegades
Tens desenes de llocs buits per espatarrar el sobrepès que lent, però àgilment, suportes damunt les quatre potes. Tens desenes de llocs a l’ombra, al sol-ombra i al sol que ja comença a escalfar massa, per jeure’t sense que ningú qüestioni l’actitud. Tens al teu abast tants de tens, que si els haguéssim de mesurar
Ets una variant d’eruga, de vés a saber quin tipus de papallona, passejant per l’herba bona assegurant-te que, a més a més de compartir verdor, el teu bla, molsut i llarg cos s’impregni, punyetera!, dels mentolats efluvis que gairebé a totes les persones ens agrada d’ensumar.
Segons la Viquipèdia, sou corbs marins de la nissaga de l’encapçalament. S’Albufera des Grau, cales i ports de s’illa, són llocs que assíduament freqüenteu atrafegats sempre, bé nedant rere peixos per cruspir, bé damunt d’esculls enfeinats a netejar-vos o ales obertes prenent el sol. Allà on trepitgeu, cagueu a bastament el blanc excrement que us
Cega, diabètica i anciana, creia que amb l’últim atac d’un desajustament de glucosa en sang, te n’anaves al barri on anem totes les criatures vives del planeta. Ara, mig estabilitzada la glucèmia, però amb símptomes clars d’una greu demència senil tipus alzheimer, com que el cor, fetge, ronyons, aparell digestiu…, els mantens ferms, tant l’Úrsula,
Un crit esgarrifador va sacsejar l’oïda dels quatre gats que passejaven per la cala i tot perquè tu, entremaliat o despistat ca, vas desaparèixer de la superfície de la passarel·la astorant la dóna que et duia a passejar i així, només veient-la estirada damunt les fustes del camí que voreja el penya-segat de Cales Fonts
Com que és a primera hora del matí laboral, segur que estàs dins de la profunditat del primer, segon o tercer son després de tranuitar amunt i avall dins i a fora del magatzem de jardineria. De l’altaveu de l’aparell musical que tens a tocar d’on no surt cap so, tot s’ha de dir que
Les tres ànimes de quatre potes que habiteu la casa (la que és vostra segons criteri felí) sabeu que de dia amb més amplària i de nit, per la gatera, amb menys, sempre teniu lliure l’entrada i sortida al pati, un exemple el de la imatge: mi-te’l!, ara entra el moix.
Diuen que sou la raça autòctona menorquina que torna feliçment a pasturar pels camps illencs. Sou presumiblement, una raça històrica si fem cas del que diuen rere la pregunta D’ON SURT LA RAÇA DE VACA MENORCA? Ja des d’època pretalaiòtica, es coneix l’existència de bestiar boví a Menorca. El brau era objecte de culte a
Un dia, com tants dies, hauries d’aixecar-te amb la dèria d’anar damunt les teules de la cotxera a fer de guaita de tot allò que passava o passes pel camí i, així tu moixeta, no per ser de raça aristocràtica sinó per tafanera, vas quedar retratada anys, fa molts d’anys, quan encara el segle XX
De fet sou un grafiti a l’ampli marc de marès d’una finestra misteriosament tapiada amb una planxa de ferro meticulosament foradada dibuixant una ics, la qual cosa incrementa el significat X de la qüestió, però, com què al petit mural apareixeu els dos simpàtics gatets ajudant-vos per atrapar un d’aquells cabdells de llana o fil