Eres l’atracció del camí de paret seca i aquell dia vaig estar de sort perquè, avesat com eres a deixar-te fer moixaines, amb una professionalitat de model vas plantar-te de perfil fins a escoltar el “clic” de la càmera i després, pensaries, ja estarem per les carícies de costum.
De tant en tant fèiem la matinada passejada visitant el recinte talaiòtic més a prop de casa. Tu, xalaves d’allò més furgant els amagatalls de fugaces sargantanes que et passaven a tocar del morro i jo, com sempre fins ara, m’intrigava saber d’on traurien i com coi de tècnica mourien les pedres que formen la
Si partim de la base que diu que el taronja és el color de la vitalitat i la creativitat, però també el de la cerca d’un significat profund en l’existència i reconnexió amb un mateix, poca cosa més puc dir per afalagar-te llevat que, per si no ho saps, segons aquest enllaç, tu formes part
La maregassa, escopint-vos des de l’interior del fons marí, us ha fet fora del vostre habitatge. De fet, heu estat de sort perquè ara, damunt la sorra, mortes o mig mortes podeu dir que fins al final heu estat lliures sense un cop atrapades, patir el martiritzador ritual de receptes culinàries on, irremeiablement, bullent aigua
Aquell dia, triat entre els de casa i menat per una jove de la família que et coneixia el tarannà, sense demanar-ho i esperar ja estaves fent cua entre col·legues pendent de la qualificació de zero a excel·lent que un jutge, especialitzat en bovins, anava valorant. Aquell dia, tu, indiferent a la puntuació corporal que
Als quioscos de diaris i revistes que hi havia en les grans places públiques de pobles i ciutats, les criatures per pocs cèntims de pesseta adquirien bossetes plenes de grans de veces per alimentar-vos ja sigui, oferint-vos-les a la palma de la maneta ben estesa lluny del cos les més valentes, ja sigui, espargint-les ben
Sigui físicament o posicionament, clavats l’un a l’altre, el parentiu era evident, de la qual cosa és fàcil d’imaginar que també era el mateix allò que pensàveu de qui us estava fotografiant: -hòstia tu, un altre carallot que l’enamoren els gats.
També accedint al teu historial “viquipedial” trobem una pila de característiques personals que ens ajuden a saber coses de tu. Una d’elles, l’afany humà de l’aparença, gairebé aconsegueix extingir-te tot arrencant-te plomes del cos per adornar barrets de senyora o de senyor de casa bona; és el reflex de la depredadora supremacia envejosa de plomar
Com que el vostre instint carronyaire irrompent ciutats i pobles portuaris minva la fama que teniu de lliure i plàcida existència, en l’intent de semblar innocents bones noies, allargant bicefàlia de cap a cua, sou capaces d’arrancar un somriure agradós tot veient el resultat de l’atrapada imatge.
El dia de la foto vaig quedar tranquil·la perquè no feia gaire de l’article que tractava de la teva depredadora parenta asiàtica amb tota mena de detalls com el de la combinació del negre i el groc damunt l’abdomen que em va fer pensar: -mira!, igual que els taxis de Barcelona. D’aquí la tranquil·litat de
Sembles tot un ànec coll-blau d’un perfil força atractiu i enlluernador i, no passis gens de pena perquè si no arribes a veure’t l’esquena reflectida a l’aigua de s’Albufera des Grau, dona per fet que aquesta part del cos, també la tens força afavorida i elegant.
Del moment farà un quart de segle i escaig i qui sap si, per primera vegada, vau experimentar durant la nocturna nevada aquella sensació de fredor damunt del llom i silenci a l’interior de les orelles que us devia estranyar, però veien com tafanejàveu a qui teníeu al davant, ja estàveu altra volta de tornada
Tu que en vida saps que ets de dos colors hauries de saber que, un cop sacrificat, hi ha una part del llom del teu cos anomenada “llom de dos colors” que, en ser melosa gustosa i tendre de mossegar, és força buscada per les vitrines de les carnisseries.
Si sabessis el que la majoria de les persones encara pensen de tu qualificant-te de carallot, et faries creus del grau de cretinisme que encara tenen escampat pel cervell.
Si pels terrestres, allà a la ratlleta de la mar, a l’horitzó, vol dir que poden trobar-se entrebancs de mal pair, per a tu, contemplant les aigües blaves del port de Maó per un forat de la barana de marès, ja et serveix per fer-te càrrec del mateix cangueli.