La maregassa, escopint-vos des de l’interior del fons marí, us ha fet fora del vostre habitatge. De fet, heu estat de sort perquè ara, damunt la sorra, mortes o mig mortes podeu dir que fins al final heu estat lliures sense un cop atrapades, patir el martiritzador ritual de receptes culinàries on, irremeiablement, bullent aigua
Aquell dia, triat entre els de casa i menat per una jove de la família que et coneixia el tarannà, sense demanar-ho i esperar ja estaves fent cua entre col·legues pendent de la qualificació de zero a excel·lent que un jutge, especialitzat en bovins, anava valorant. Aquell dia, tu, indiferent a la puntuació corporal que
Als quioscos de diaris i revistes que hi havia en les grans places públiques de pobles i ciutats, les criatures per pocs cèntims de pesseta adquirien bossetes plenes de grans de veces per alimentar-vos ja sigui, oferint-vos-les a la palma de la maneta ben estesa lluny del cos les més valentes, ja sigui, espargint-les ben
Sigui físicament o posicionament, clavats l’un a l’altre, el parentiu era evident, de la qual cosa és fàcil d’imaginar que també era el mateix allò que pensàveu de qui us estava fotografiant: -hòstia tu, un altre carallot que l’enamoren els gats.
També accedint al teu historial “viquipedial” trobem una pila de característiques personals que ens ajuden a saber coses de tu. Una d’elles, l’afany humà de l’aparença, gairebé aconsegueix extingir-te tot arrencant-te plomes del cos per adornar barrets de senyora o de senyor de casa bona; és el reflex de la depredadora supremacia envejosa de plomar
Com que el vostre instint carronyaire irrompent ciutats i pobles portuaris minva la fama que teniu de lliure i plàcida existència, en l’intent de semblar innocents bones noies, allargant bicefàlia de cap a cua, sou capaces d’arrancar un somriure agradós tot veient el resultat de l’atrapada imatge.
El dia de la foto vaig quedar tranquil·la perquè no feia gaire de l’article que tractava de la teva depredadora parenta asiàtica amb tota mena de detalls com el de la combinació del negre i el groc damunt l’abdomen que em va fer pensar: -mira!, igual que els taxis de Barcelona. D’aquí la tranquil·litat de
Sembles tot un ànec coll-blau d’un perfil força atractiu i enlluernador i, no passis gens de pena perquè si no arribes a veure’t l’esquena reflectida a l’aigua de s’Albufera des Grau, dona per fet que aquesta part del cos, també la tens força afavorida i elegant.
Del moment farà un quart de segle i escaig i qui sap si, per primera vegada, vau experimentar durant la nocturna nevada aquella sensació de fredor damunt del llom i silenci a l’interior de les orelles que us devia estranyar, però veien com tafanejàveu a qui teníeu al davant, ja estàveu altra volta de tornada
Tu que en vida saps que ets de dos colors hauries de saber que, un cop sacrificat, hi ha una part del llom del teu cos anomenada “llom de dos colors” que, en ser melosa gustosa i tendre de mossegar, és força buscada per les vitrines de les carnisseries.
Si sabessis el que la majoria de les persones encara pensen de tu qualificant-te de carallot, et faries creus del grau de cretinisme que encara tenen escampat pel cervell.
Si pels terrestres, allà a la ratlleta de la mar, a l’horitzó, vol dir que poden trobar-se entrebancs de mal pair, per a tu, contemplant les aigües blaves del port de Maó per un forat de la barana de marès, ja et serveix per fer-te càrrec del mateix cangueli.
-Placidesa, comoditat, tranquil·litat, innocència, bellesa…, déu-n’hi-do!, la llista positiva del teu caràcter observada pels que comparteixen casa amb tu, però davant el dubte de saber en què estaràs somiant, pot ser que, d’alguna manera els facis saber que els teus somnis gairebé sempre van pel plàcid senderol de poder despertar al costat dels qui, a més
Com que saps que el terreny que domines és més incòmode que difícil de trepitjar per cap persona visitant de la zona humida, de manera tranquil·la i de reüll la vas controlant per què, més enllà del tret de la càmera fotogràfica, per veure’t volar no intenti la gracieta d’un picament de mans o parabòlic
Com que era quan revelar el carret de fotografies costava, en pessetes, gairebé el sou de dos o tres dies de treball, tot em fa pensar que devia invisibilitzar part del teu cos dins la foto per donar lloc a què sortís bona part del que sembla ser, dins l’extensa planura, la llacuna on satisfèieu