tempus fugit

de tot i de res

la gatera

la fotja i la mutació

5 d'agost de 2022

Segons et descriuen, ets un ocell de la família dels ràl·lids, de l’espècie Fulica atra, que ets negra o d’un gris molt fosc, i tens el bec curt i armat d’una placa coriàcia blanca que et puja per davant el front…, ha!, i com que també sovinteges pels països catalans, fa temps que vaig atrapar-te,

Llegir més

percentatges d’habituds

29 de juliol de 2022

D’aquesta foto ja en fa una pila d’anys, està feta amb la Kodak retinette1A just quan a les digitals els hi faltaria poc per treure el nas al mercat consumidor, és a dir que parlem de mitjans dels noranta del passat segle…, i sempre que m’apareixeu en la pantalleta remenant l’arxiu fotogràfic de l’ordinador o,

Llegir més

habituds d’ocells

22 de juliol de 2022

Com la majoria dels teus, utilitzes el cim de la palmera per tafanejar desapareixent de tant en tant pels interiors de l’humit fullam a la recerca, qui sap –amb la calorada que està caient- si  de la refrescant rellentor, o del sempre despistat i nutritiu insecte.

Llegir més

el miracle refrescant

15 de juliol de 2022

Estesa la bugada programada amb un centrifugat minso i l’oratge suau a primeres hores del matí, miraculosament, si més no, faran que una estoneta, dins l’enèsima indiscutible dormida del jorn, noteu la sensació de frescor.  

Llegir més

piulejant al món

1 de juliol de 2022

Estem a primeres hores del matí, en aquell horari on posaries la mà al foc que la majoria de la població illenca encara és al llit adormida o fent el ronso i tu sembles, piulant a xiscles, volgué acabar-la despertar. Si això últim crec no puguis fer-ho, ben t’asseguro que, esgargamellant-te content lluny de qualsevol

Llegir més

colom salvatge

17 de juny de 2022

De salvatgia més aviat poca perquè tal vegada sou l’espècie amb més presència ciutadana essent tanta la vostra ubiqüitat, que no us fem cas quan a prop nostre foteu breus voladisses o caminades i això que una de vosaltres, de plomall més blanc que el de la neu dels cims que encara es permeten el

Llegir més

de vigilants, de gossos i de gats

10 de juny de 2022

Qui et va fotografiar i més tard penjar al facebook ho va fer comentant tenir aquest parell de dilemes: “Una de dos, o sabe leer y los carteles le ofrecen total seguridad, o le paga el Ayuntamiento para que no pase un solo guau”. Tot i que crec més aviat en la primera opció, no

Llegir més

d’una consuetud garantida

3 de juny de 2022

Si l’agost del 2007, deslletada de ta mare vas venir a casa, calculo que, si fem cas que set anys felins corresponen a un dels humans, deus tenir l’equivalent a cent cinc anys d’una persona…, uf! i… UF!, però…, com que aturada la creixença i el volum, físicament se’t veu igual, no sembla gens que

Llegir més

il dolce far niente

27 de maig de 2022

Així, amb el títol de l’apunt, els de ca teva han titulat el retrat. Simules estar dormint, però com ets un mandrós idèntic a tots els casolans consentits felins, de sobres sé que amb la mitja obertura d’ull ansiosament esperes rebre, un cop feta la foto, la sensació de notar amoroses mans amigues maganyant-te i

Llegir més

muscicapa striata

20 de maig de 2022

Estàs molt lluny per identificar-te, però si ets un papamosques gris, sabràs que a Balears se’t coneix popularment amb diferents noms segons el caprici de la zona o localitat. A Menorca (dia de la foto) diuen que et diuen CAPÇOT, XÍCARA, XIXERA, XIGUERA, XIPRET i noi!, no et queixaràs ni de la varietat ni de

Llegir més

cuereta blanca, cueret, cueta blanca, titina/titeta blanca, gafarda, perpissa o enganyapastors

12 de maig de 2022

Tens un munt de noms dialectals (pastoreta blanca o pastorella blanca, coeta d’all, cuella i cuallarga, conyic) d’entre d’altres i com que aquí a ses Illes Balears se’t coneix com a titeta blaua…, titeta deixa’m dir-te, primer de tot gràcies per deixar que fes anar la càmera quan caminaves sense fugir espantada perquè així, portant

Llegir més

a una ovella coloma: la que és tota blanca

6 de maig de 2022

Dotada del voluminós cos sostingut per quatre, en aparença, febles potes que manes des del teu caparró, tens la mirada i el posat d’una bonhomia tan accentuada que per força sovint, quan estem cara a cara, als carnívors fas sentir-nos mereixedors d’esser menyspreats quan, tot sabent quin serà el teu trist -per avançat- destí final,

Llegir més