Tens aquella cara de bona persona tan escassament vista entre nosaltres i, com que se’m trenca el cor pensant en el destí que t’espera, aquell d’acabar immolada, trinxada, cuinejada…, per satisfer un àpat d’alimentació humana, prefereixo escapolir-me de qualsevol remordiment tot pensant que, pels voltants anteriors a la data de Nadal, seràs una més de
Si pels de fora de casa ets poruc i fugitiu de mena. Sovint per qui com tu, és de casa, ets d’amorosa habitud tímida i tafanera alhora.
Ben nodrit i acompanyat se’t veu força feliç per això, confiant que no captis el meu pensament, em sap greu dir-te que tard o d’hora hi haurà qui -desitjant tingui experiència en alleujar patiments-, t’usurparà la vida i el vistós i bell plomall i tot, probablement, perquè formis part d’un els àpats més ostentosos d’una
El més probable és que quan nosaltres anem tu ja estiguis de tornada de la teva feina nocturna d’investigar el terreny a l’aguait de tot allò que es mou arran de terra sigui per l’instint de caçar o pel de joguinejar, per això, mig endormiscat sovint se’t veu durant el dia al teu lloc de
De presencia sempre fugissera, no et pensis, pots topar amb gent esglaiada fugint de tu o amb gent que divertint-se amb el teu llenguatge corporal sempre esperi allò que en dècimes de segon faràs, com ara és el cas de la imatge de, si prudentment t’amagaràs o descaradament i a correcuita, sortiràs del conducte d’aigües
… I després del setè dia, dissabte del descans, Déu va crear l’instint d’enroscar-se dels felins a fi i efecte de fer-los feliços en la necessitat de dormir.
Després de fer-vos famoses per l’obra teatral de Txékhov descabellant les esperances frustrades dels personatges o, de fer-vos didàcticament famoses pel relat literari de Richard Bach o, amorosament tendres per la cançó de la Marina Rossell, renoi!, quina mala jugada us va fer la feixista AP (Alianza Popular) aquella dels “opusdeistes” franquistes Fraga Iribarne, López
Com sempre, durant una curta o llarga estona els ruixats us desperten la curiositat d’esbrinar el misteri o la lògica de la pluja. Com sempre, un cop aturada la pluja fareu allò que feien els avantpassats i faran els descendents. Com sempre, moixes o moixos casolans sortireu a l’exterior de balcons, terrasses, patis o jardins
Fas pinta de tenir tot un caràcter sociable i segur de tu mateix, i també d’adonar-te que si la sequera no perdona, el sòl de la tanca que trepitges, més rocós que terrós, fa que sovint només la verdor dels resistents cactus et recordin la vegetació salvatge, aquella que tant t’agrada menjar i assaborir, però
Si la teva solemne presència deguda a la potencialitat de la negror del teu plomall impressiona, sàpigues que, a més a més, mentre retruny el soroll que fas amb l’agut bec picotejant damunt la menjadora de plàstic, tota la majestuosa presència adquireix trets d’aquella imperiosa inquisició dels tribunals de negres eclesiàstics espicassant la víctima per
Tens tota la pinta d’estar bé amb tu mateix i, ho sé perquè conec aquesta mirada que és la mateixa que posa tota la vostra espècie quan, ben peixada, cerca aquell lloc habitual confortable de l’entorn per jaure sense cap pensament -ja sigueu felins casolans o sense sostre- de fotre res.
Així, lliures i en grup picotejant-ho tot amb repetitiu moviment convulsiu sembleu més dignes –però no ho sou- que els vostres germans captius en enormes naus industrials per la reproducció i cria desmesurada de l’empresariat avícola avar d’aconseguir més per, mai millor dit, menys ètica animalista. Com sempre, la Viquipèdia ens parla de vosaltres i
Ets un ocellet força punyeter; quan al plat hi ha engrunes te les fots, això sí, a la defensiva perquè si de sobte surto despistada al pati, tu, mai millor dit volant fots el camp…, només, si t’enxampo d’amagat, tinc temps de cercar la càmera per prendre’t la imatge.
No sé si ets el mateix de l’altre dia, no sé si ets a la mateixa branca, però sí que sé que és la mateixa palmera. No sé si és el mateix monòleg piulaire o un altre de diferent text com, tanmateix, no sé si entre vosaltres existeixen mal de caparrons lingüístics per allò del
Tens tota la pinta de ser el mascle de l’abella i si és així no hem de témer cap fiblada perquè et manca el fibló i…, noi!, si vas calent a la recerca de femella, ja estàs sentenciat a mort si l’aconsegueixes fecundar i tot això i més, guaita tu!, es pot saber gràcies a