En pobles o barris de ciutats allí on el veïnat encara és aquell de tota la vida, tranquil·litza veure a primeres hores del dia que els porticons oberts d’una casa, normalitzen els costums sense que cap daltabaix hagi alterat la vida de qui l’habita, però si a aquest fet casualment li sumem la presència encuriosida
Era el joc i la complicitat d’una confiança mútua de sentir-se estimats perquè tots dos s’estimaven. Eren aquell gat golafre més que afamat i el pare fent-se el desmenjat endarrerint la ingesta de la botifarra fent sonors xsts!!!, avortant la intenció del moix fins a permetre’l atrapar la minsa porció del cul de la salsitxa
Brusqui, els altres peluts, les goses Mur, Bruna i la moixa Brusca, que un dia habitaren la casa, feren l’últim alè de vida a dins d’ella, cosa que tu no has pogut o volgut fer perquè d’ençà de mitjan desembre no has tornat a casa…, malgrat tot, Brusqui, el platet amb pinso està al lloc de
Estàveu en un plàcid lloc de la pastura “mesetaria” destinats, segons versos de Pere Quart (1), a ser màrtirs nacionals gràcies a la pràctica del cruent espectacle nacional de la tauromàquia. Tu, també algun dia, aniries a parar a l’arenós sòl d’una rodona plaça de toros plena d’espectadors àvids de veure com uns botxins embotits
Pujant o baixant per la muntanya, pel montanyí o, lliscant per l’enrajolat del poble arrossegant el pes de la closca de ca teva, no t’oblidis, caragol, de lluir les sinuoses banyes que, a l’hora d’afavorir-te, són motiu per entretenir musicalment criatures i majors.
De fet, si entagusavem algú perquè vingués a veure-us, sospesant les bones intencions d’acollida, a poc a poc se t’endugueren els gatets d’aquesta primerenca parida que també va ser l’última perquè sense consensuar-lo amb tu, tirant pel dret, vam fer que, passant pel quiròfan del veterinari, quirúrgicament t’esterilitzes tot pensant que si nosaltres ens estalviàvem
En la posada d’escena per batre, éreu els dos muls protagonistes principals actuant per inèrcia de les suaus fuetades que rebíeu del jornaler que damunt d’un trill arrossegàveu. Davant d’una presència estranya simulant un descans i recobrant la compostura d’estar concentrats en la feina semblàveu barrinar el perquè no, la vostra imatge un dia o
Dins del vostre hàbitat, representeu la mena de far d’altres selvàtics animals que, un cop localitzada la testa que el llarg coll us aguanta, segons les intencions els pot servir d’àrea segura d’atacs o bé l’improvisat nord dels carnívors fèlids sempre àvids d’aliment acabat d’escabetxar. Malgrat tot, enxampades en aquest zoològic com tantes altres espècies
Com totes les ovelles tens l’enigmàtic rictus del somriure de La Gioconda i, en aquest cas de tafaneria per part teva, també la mirada s’hi assembla molt, tan sols el fet que a tu aquell dia només et fotografiessin un cop, és allò que havia de diferenciar-vos.
Com que amb l’aparició de la intel·ligència artificial les enganyifes estan a l’orde del dia, davant informacions mediàtiques de consum o d’opinió, aprenent de la vostra saviesa equina, tornar-se persona radical i caparruda, és el més intel·ligent que podem fer.
Tot fa pensar que amb el posat captat en la foto tu també, feliç, t’ho passaves bé. Per terra ferma, en un tres i no res, aconseguies col·locar-te capdavantera com aquells exploradors que fan anar davant la tropa inspeccionant el camí o per detectar el perill d’un enemic; ara bé, tractant-se d’estar dins la mar,
Com a tret característic sempre teniu el de la curiositat per saber si la intenció de qui rondeja a prop vostre és per menar-vos que toca canviar de lloc o, senzillament, és per la ximpleria d’aconseguir, com ara, la fotografia amb què tard o d’hora presumirà de bucòlica.
Mig albí mig grisenc, contrastes amb la intensa negror del cavall de raça menorquina, la qual cosa no vol dir que tu no siguis un d’ells que sortires rebel de la matriu de ta mare per aquella satisfacció de dir: sí, soc diferent, però, i què?, resposta que sempre desarma a qui té el dogma
Sempre enfeinada. Sempre amb el cap cot ensumant trobar la porció d’aliment que t’ofereix la terra. Sempre destinada al plaer o angoixa d’haver de parir garrins que comercialitzarà la persona, tenidora de la teva vida i, finalment també sempre, quan se t’atura la fase de procrear, atenta observant si, qui s’apropa a tu, té la
Tot fa pensar que devia ser una d’aquelles agradables passejades on seiem contemplant-nos el plaer de contemplar.