Tot cofoi amb l’anella que llueixes, també se’t veu com un estaquirot arran del moll descansant de l’obligada natació, aleshores, quan notis el cuc de la fam, fent una breu volada ameritzaràs damunt de l’aigua i prest et cabussaràs per després sortir a la superfície en un lloc indeterminat que sovint ens fa badar per
Ja fa uns quants anys (i ho dic ara que ja no hi ets perquè t’emprenyis), vaig tenir el temps just de poder captar-te fent una de les necessitats més salutíferes que en comú compartim incloent-hi la flexió, el posat i l’evacuació d’idèntica substància femtosa, però, salvant la distància, trobem que la diferència està en
No t’importa que el pedestal sigui rònec o modest, com a bona gavina prepotent l’ocupes amb el mateix orgull que els agrada estar representats sanguinaris conqueridors de cultures d’interior o d’ultramar, o,,, això és el que deu pensar més d’un colom o pardalet de l’entorn.
Si diuen que de porc i de senyor se’n ve de mena, tu amb la teva indumentària i d’altres sense tant o cap reixat diferenciador, resulteu ser molt més elegants i ben plantats que qualsevol persona de les que es fan dir senyora o senyor.
Sou un munt d’ocellets fotent un xivarri de cal deu i no només sou això sinó que també, dins la juguesca de vol ordenat al mil·límetre, formeu enfosquits núvols d’ondulats moviments per la gran velocitat com us desplaceu damunt dels camps pobles o ciutats essent aquell sonor i visual breu espectacle que fa badar força
Com que no és la primera vegada que a primera hora del matí coincidim, ja saps que de mi no rebràs cap moc sinó un amistós “bisbisbis…”, per això avui fent-te el desentès tens feina en comprovar si qui s’acosta pel darrere, és o no és de la mateixa corda, per decidir si fots el
Era aquella tanca davant d’uns habitatges caserna amb el rètol “todo por la patria”, destinada a albergar migs desballestats vells cotxes, algun suport de canó “bosfors” i més d’un obús escampat per terra. Era veure la deixadesa de l’autoritat administrativa corresponent la causant de deixar a la intempèrie aquella amalgama de vehicles fent-los desaparèixer definitivament
Bon dia!, moixeta, a la mínima que algú t’obre la finestra i els porticons, sense esperar que subjecti el “canet” a la peça clavada a la façana ja estàs a l’aguait de tot el que passi davant teu fins que, tipa d’aguantar el tipus, venint-te’n l’avorriment, d’esma doblegaràs les quatre potes per ajeure’t damunt l’estret
Reclòs en l’amagatall trobat a mida, sembles del tot sorprès que algú t’hagi descobert, situació fàcil d’entendre si fem cas del títol posat a la foto de, “Jugando al escondite”…, no passis pena i continua utilitzant el lloc sempre que vulguis jugar al “fet i amagar”, doncs, qui està a la contra, per allargar la
De segur que per terra mar i aire coneixes pam a pam les dues costes del port, la del llevant i la del ponent, sia caminant-les, navegant-les, o volant-les, i tant el teu caminar com el teu vol resulten d’una elegància captivadora, però no creguis que tota la teva activitat sigui positiva a la sensibilitat
Si, tord eixerit, de tant en tant als humans se’ns dona l’oportunitat de” a vista d’ocell” seguir-vos en alguna de les caminades que decidiu fer per terra; tu, però, un cop avui t’adonis d’aquesta circumstància, segurament, per por o per inèrcia pots sortir volant, cosa impossible de fer en circumstàncies similars a les persones descendents
Moixet, d’ençà que la moixeta terrassenca estiueja a l’illa que estàs enfeinat, d’allò més, controlant-li la sinuosa presencia captivadora un cop s’ajeu a l’ampit del finestral. Tant la persona que atén les seves necessitats com jo em reocupo de les teves, ja ens agradaria poder mesurar la profunda intensitat de l’intercanvi de mirades i pensaments
Tens tota la pinta de ser un corriol menut de potes blanques i, tal vegada, ho siguis…, en tot cas el que sí que va a missa és la cara d’emprenyat que fas, cosa normal donat els temps que corren mai millor dit temps fatals de canvi climàtic; però mira noi, pensa que, al cap
A tu també se’t veu abatut per les tòrrides temperatures diürnes de mitjana, 30 graus i les nocturnes de 27 graus i, per acabar-ho d’adobar ara un 70% ara un 80% d’humitat les 24 hores del dia i així, dia rere dia, setmana rere setmana i, mes rere mes d’ençà del juny passat i, no
Sempre temorosa i en alerta per córrer en la direcció que més t’allunya del que creus pot fer-te perillar la vida; gairebé, al natural, no podem recrear la vista apreciant la negror d’atzabeja brillant dels sempre oberts ulls, ni les orelludes orelles com antenes d’un radar d’estratosfera ni el polit vellutat pelatge de colors …,