tempus fugit

de tot i de res

16 de març de 2023
0 comentaris

l’àpat servit a la teula

Els ocells, pardals, pits roigs, tords negres que sovintegeu el teulat de la llenya per cruspir-vos el pa esmicolat pensant en vosaltres, vull creure que sou uns porucs quan tot d’una alceu el vol si apareix el moix, però quan en presència de qualcú sortiu volant, vull pensar que, alhora sou, tímids i prudents; tímids per pensar que pensem que ens esteu robant i prudents per si de cas, malintencionadament, duem una pedra  la mà.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.