què cony fas!?
M’imagino que allò que et passa pel cap és la pregunta de l’encapçalament, però sense imaginar-ho, sé que estàs desitjant m’acosti i t’acaroni per així obtenir, durant l’estona del suau maneig damunt teu, totes les respostes.
M’imagino que allò que et passa pel cap és la pregunta de l’encapçalament, però sense imaginar-ho, sé que estàs desitjant m’acosti i t’acaroni per així obtenir, durant l’estona del suau maneig damunt teu, totes les respostes.
Ben bé t’han deixat encarregat de la paradeta, cosa que sembla t’agrada prou per estar atent a resoldre qualsevol regateig i, fins i tot amb una bona ensumada bellugant la cua sabràs decidir si val la pena de tancar o no, de mutu acord, el tracte comercial.
… el d’una imatge que val més que mil paraules.
Amb el xivarri i cagades que foteu al cap vespre aturats als arbres del poble no deixen a ningú indiferent i, quan de bon matí torneu a fer la gresca de piuladissa per ordenadament aixecar el vol cap al camp obert, tampoc deixeu a ningú indiferent si té la sort de poder veure el conjunt
Tens aquella cara de bona persona tan escassament vista entre nosaltres i, com que se’m trenca el cor pensant en el destí que t’espera, aquell d’acabar immolada, trinxada, cuinejada…, per satisfer un àpat d’alimentació humana, prefereixo escapolir-me de qualsevol remordiment tot pensant que, pels voltants anteriors a la data de Nadal, seràs una més de
Si pels de fora de casa ets poruc i fugitiu de mena. Sovint per qui com tu, és de casa, ets d’amorosa habitud tímida i tafanera alhora.
Ben nodrit i acompanyat se’t veu força feliç per això, confiant que no captis el meu pensament, em sap greu dir-te que tard o d’hora hi haurà qui -desitjant tingui experiència en alleujar patiments-, t’usurparà la vida i el vistós i bell plomall i tot, probablement, perquè formis part d’un els àpats més ostentosos d’una
El més probable és que quan nosaltres anem tu ja estiguis de tornada de la teva feina nocturna d’investigar el terreny a l’aguait de tot allò que es mou arran de terra sigui per l’instint de caçar o pel de joguinejar, per això, mig endormiscat sovint se’t veu durant el dia al teu lloc de
De presencia sempre fugissera, no et pensis, pots topar amb gent esglaiada fugint de tu o amb gent que divertint-se amb el teu llenguatge corporal sempre esperi allò que en dècimes de segon faràs, com ara és el cas de la imatge de, si prudentment t’amagaràs o descaradament i a correcuita, sortiràs del conducte d’aigües
… I després del setè dia, dissabte del descans, Déu va crear l’instint d’enroscar-se dels felins a fi i efecte de fer-los feliços en la necessitat de dormir.
Després de fer-vos famoses per l’obra teatral de Txékhov descabellant les esperances frustrades dels personatges o, de fer-vos didàcticament famoses pel relat literari de Richard Bach o, amorosament tendres per la cançó de la Marina Rossell, renoi!, quina mala jugada us va fer la feixista AP (Alianza Popular) aquella dels “opusdeistes” franquistes Fraga Iribarne, López
Com sempre, durant una curta o llarga estona els ruixats us desperten la curiositat d’esbrinar el misteri o la lògica de la pluja. Com sempre, un cop aturada la pluja fareu allò que feien els avantpassats i faran els descendents. Com sempre, moixes o moixos casolans sortireu a l’exterior de balcons, terrasses, patis o jardins
Fas pinta de tenir tot un caràcter sociable i segur de tu mateix, i també d’adonar-te que si la sequera no perdona, el sòl de la tanca que trepitges, més rocós que terrós, fa que sovint només la verdor dels resistents cactus et recordin la vegetació salvatge, aquella que tant t’agrada menjar i assaborir, però
Si la teva solemne presència deguda a la potencialitat de la negror del teu plomall impressiona, sàpigues que, a més a més, mentre retruny el soroll que fas amb l’agut bec picotejant damunt la menjadora de plàstic, tota la majestuosa presència adquireix trets d’aquella imperiosa inquisició dels tribunals de negres eclesiàstics espicassant la víctima per
Tens tota la pinta d’estar bé amb tu mateix i, ho sé perquè conec aquesta mirada que és la mateixa que posa tota la vostra espècie quan, ben peixada, cerca aquell lloc habitual confortable de l’entorn per jaure sense cap pensament -ja sigueu felins casolans o sense sostre- de fotre res.