Així, lliures i en grup picotejant-ho tot amb repetitiu moviment convulsiu sembleu més dignes –però no ho sou- que els vostres germans captius en enormes naus industrials per la reproducció i cria desmesurada de l’empresariat avícola avar d’aconseguir més per, mai millor dit, menys ètica animalista. Com sempre, la Viquipèdia ens parla de vosaltres i
Ets un ocellet força punyeter; quan al plat hi ha engrunes te les fots, això sí, a la defensiva perquè si de sobte surto despistada al pati, tu, mai millor dit volant fots el camp…, només, si t’enxampo d’amagat, tinc temps de cercar la càmera per prendre’t la imatge.
No sé si ets el mateix de l’altre dia, no sé si ets a la mateixa branca, però sí que sé que és la mateixa palmera. No sé si és el mateix monòleg piulaire o un altre de diferent text com, tanmateix, no sé si entre vosaltres existeixen mal de caparrons lingüístics per allò del
Tens tota la pinta de ser el mascle de l’abella i si és així no hem de témer cap fiblada perquè et manca el fibló i…, noi!, si vas calent a la recerca de femella, ja estàs sentenciat a mort si l’aconsegueixes fecundar i tot això i més, guaita tu!, es pot saber gràcies a
I així relaxadament, Brusqui, vas omplint les buidors deixades per la Brusca dels llocs estratègicament habilitats per a la vostra condició “gatina” i, si tu també la trobes a faltar, sàpigues que ho dissimules a la perfecció demostrant, ara ja sí que, com qualsevol felí domèstic, tu tampoc ets el moix de la casa sinó
Pels voltants de març, vestides d’etiqueta amb plomall negre i tupè i bec blanc, estàveu a la caça i a la de ser caçades o bé per juguesca, o bé per tranquil·litzar-vos el desig sexual, o bé també, segons diuen, per defensa territorial; tot plegat, però, costums propis d’altres espècies d’animals inclosa la humana que
La teva cara d’emprenyada i fins i tot el gest de treure’ns la llengua, tal vegada és per les arracades imposades, perquè això no vol dir que no estiguis encantada pasturant tot el dia dins la frondositat d’una tanca per més tard oferir-nos, diuen, l’excel·lència d’una llet pròpia de l’autèntica vaca de raça menorquina.
Sou, segons la Viquipèdia, una de les principals vespes dels Països Catalans i, tant si esteu lluny com de prop, tothom tem la vostra presència per allò tan conegut de la dolorosa picada que podeu fer amb l’esmolat i potent fibló que la naturalesa us ha dotat, i ja podeu donar gràcies que campanyes de
Sia volant alt, baix, aturat o en moviment, quina sort que tens tu i les variants de la teva espècie sense haver menester -gràcies a la nitidesa del vostre visual camp- manipular cap sistema de lents.
Renoi, quina història la vostra quan s’assegura que en l’època talaiòtica ja pasturàveu per l’illa per la qual cosa, i segons la Viquipèdia la semblança us ve de lluny…, a mi, però el que més m’ha agradat de saber són les vostres característiques generals que no puc estar-me de copiar-les i enganxar-les: Rústica i forta.
Vet aquí que una vegada entre els gatets d’una gatada hi havia un que cridava l’atenció pel seu color tan blanc com el cotó de la farmaciola, però amb tot el tros de cua que podia bellugar, a parts negres, a parts fosques, aparts grisoses com les cendres de l’estufa de llenya. El gatet, que
A quaranta-vuit hores de l’esclat santjoaner a Ciutadella, l’obligat protagonista a vegades ensinistrat amb un bon tracte i a vegades amb un de denigrant, són els cavalls (l’equus caballus mamífer ungulat de la família dels èquids), que a la festa patronal fan de camàlics del fabioler damunt la somereta i, la dels prepotents caixer fadrí
Segurament al principi de la teva existència poc t’imaginaries que arran de noves aplicacions al mòbil del teu amo, en els passeigs diaris no només caminaries menys estona sinó que també passaries a ser el segon plat d’atencions i carantoines i…, fas bé de no protestar, doncs…, és això i encara gràcies.
En companyia o en solitari, amb el vent de cara o de costat si és com el d’avui, del sud, carregat d’humitat, fenomen afeblidor per dolorós l’ossamenta humana, sembla que quan li planteu cara sigui per estilitzar-vos encara més la figura i si pel posat us ve de costat deixant-lo esvalotar el plomatge, queda la
Segons com tu també podries ser la mena de caragol sense sostre és a dir, sense closca, vagant pel món i, com ells, els privilegiats del sota sostre, lentament, però que molt lentament et desplaces lliscant a la recerca d’aliment. Tu tens, però tot s’ha de dir, la peculiaritat de segregar una mena d’abundant mucositat