Un bon dia, aquell tros de solar del barri, ara feliç zona enjardinada del carrer Escultor Ordóñez – Garrofers, davant els murs del cementiri de Sant Andreu, recuperà el costum de servir de lliure i “salvatge” zona d’aparcament de tota mena i tampanys de vehicles i, aquell circ que per uns dies alterà festivament la
Una de les colles de trapelles de la barriada, segurament assistirien a més d’una de les funcions del circ, sigui pagant l’entrada o utilitzant les repartides per la companyia a les botigues de l’entorn o, colant-se d’un en un, l’últim dia d’actuació de la companyia circense aprofitant els ulls grossos i còmplices del porter encarregat
Després d’actuar, l’encara nena, amb aplaudiments i somriures responia els que rebia de la grada, i no hi ha cap dubte que se la veia contenta i satisfeta de la vida que portava i del que estava fent. No sé si el dia de la foto vaig pensar el mateix que ara em passa pel
De ben segur que l’actuació de qui a la foto saluda, devia ser força bona tot veient la sèrie de generoses inclinacions amb què corresponia no només l’aplaudiment del públic, sinó que també les que, per camaraderia, li dedicaven la resta de la companyia. (1) tretzena imatge del recull de 16 que si res ho
La funció de l’acròbata diuen que és la combinació de l’equilibri, la flexibilitat, la força i la coordinació per escenificar números artístics en solitari, per parelles o, els de conjunt, com el de la imatge, que acostumen a ser el plat fort, ja que, d’alguna manera, l’esforç col•lectiu sempre implica que les persones que hi
No sé fins quan aquell circ dels 70 devia estar en actiu. No sé si un rigorós (o no) control administratiu, donava per bo i legal gaires anys més, el treball artístic d’aquells d’adolescents i criatures que sortien a la pista fent verdaderes acrobàcies que eren la base per la subsistència econòmica del circ, per
Amb estudiada solemnitat començava o acabava cada número artístic. En tractar-se de l’inici, un silenci a les grades ajudava a la concentració de l’artista i quan es tractava de l’acabament, els aplaudiments i els !muy bién, bravo!, motivaven somriures i gestos d’agraïment de l’artista principal i dels acompanyants a la pista. (1) desena imatge del
A cops de bombo i acords musicals d’acordió, un rere l’altre, els acurats exercicis gimnàstics que la parella posicionaven lloats pel presentador i admirats i aplaudits per l’assistència de criatures, adolescents i adults que ocupaven les grades, aconseguien sens dubte fer passar una estona amena que, si més no, allunyava de la monotonia d’activitats culturals
Res d’estranyar que fos el pare de la parella que actuava enmig de la carpa, l’encarregat de donar entrada davant el micròfon de peu, als moviments de l’acròbata i als de la comparsa encarregada de facilitar els estris necessaris per a la consecució de cada figura d’equilibri, tot anunciant-les amb la característica declamació circense d’alts i
Segurament perquè l’alçada de la carpa no permetia el lluïment dels acròbates, la mancança d’un trapezista era compensada pel número de gimnàstica utilitzant una petita plataforma enlairada i l’abrinada barra d’acer amb agafador tipus manillar de bicicleta que permetia el lluïment de l’artista executant elegants postures dins la modalitat gimnàstica de la vertical. (1) setena
La parella d’adolescents de vegades acròbates de vegades parella còmica, en aquesta ocasió intercalarien l’estudiat gag on clatellades i empentes entre frase i frase de l’insultant però, burlesc diàleg, arrencarien la riota del públic assistent a la funció. (1) sisena imatge del recull de 16 que si res ho impedeix, els dijous vinents seguiran ocupant
Al dictat d’un ja madur director d’escena, gairebé més adolescents que joves promeses, feien equilibris en la construcció de dificultoses torres humanes. Els acròbates vestien de carrer la qual cosa feia pensar que la modesta economia de la companyia, no els permetria la despesa d’adquirir la característica indumentària circense plena d’acolorides peces de roba i
Del darrer de la mampara de lona proveïda del corresponent teló d’entrada a l’escenari, prest veuríem aquelles “12 atracciones 12” i les “2 parejas de payasos”, que s’anunciaven a l’entrada; així doncs, amb la mirada fixa al teló per captar qualsevol suau sacseig, només calia esperar veure sortir la “troupe” de persones responsables de portar
La tarda de circ ja estava assegurada. Adolescents amb aires d’estar avançats a l’etapa de la joventut, eren els primers fent cua, engrescats com criatures per entrar i xalar amb el gran espectacle anunciat; tanmateix, de la mà dels seus majors, criatures aspectants anaven cap aquella enorme tenda de càmping anomenada carpa que estava solemnement
Una desmanegada cadira de tisora, feia de cavallet suport de la recentment escrita pissarra anunciant la primera funció del primer dia d’estança del circ al barri, tot confiant que la seva visió al costat de la gran i vistosa carpa instal•lada, donés pas al boca a boca entre el veïnat si més no, per assegurar