Com que no és la primera vegada que a primera hora del matí coincidim, ja saps que de mi no rebràs cap moc sinó un amistós “bisbisbis…”, per això avui fent-te el desentès tens feina en comprovar si qui s’acosta pel darrere, és o no és de la mateixa corda, per decidir si fots el
Era aquella tanca davant d’uns habitatges caserna amb el rètol “todo por la patria”, destinada a albergar migs desballestats vells cotxes, algun suport de canó “bosfors” i més d’un obús escampat per terra. Era veure la deixadesa de l’autoritat administrativa corresponent la causant de deixar a la intempèrie aquella amalgama de vehicles fent-los desaparèixer definitivament
Bon dia!, moixeta, a la mínima que algú t’obre la finestra i els porticons, sense esperar que subjecti el “canet” a la peça clavada a la façana ja estàs a l’aguait de tot el que passi davant teu fins que, tipa d’aguantar el tipus, venint-te’n l’avorriment, d’esma doblegaràs les quatre potes per ajeure’t damunt l’estret
Reclòs en l’amagatall trobat a mida, sembles del tot sorprès que algú t’hagi descobert, situació fàcil d’entendre si fem cas del títol posat a la foto de, “Jugando al escondite”…, no passis pena i continua utilitzant el lloc sempre que vulguis jugar al “fet i amagar”, doncs, qui està a la contra, per allargar la
De segur que per terra mar i aire coneixes pam a pam les dues costes del port, la del llevant i la del ponent, sia caminant-les, navegant-les, o volant-les, i tant el teu caminar com el teu vol resulten d’una elegància captivadora, però no creguis que tota la teva activitat sigui positiva a la sensibilitat
Si, tord eixerit, de tant en tant als humans se’ns dona l’oportunitat de” a vista d’ocell” seguir-vos en alguna de les caminades que decidiu fer per terra; tu, però, un cop avui t’adonis d’aquesta circumstància, segurament, per por o per inèrcia pots sortir volant, cosa impossible de fer en circumstàncies similars a les persones descendents
Moixet, d’ençà que la moixeta terrassenca estiueja a l’illa que estàs enfeinat, d’allò més, controlant-li la sinuosa presencia captivadora un cop s’ajeu a l’ampit del finestral. Tant la persona que atén les seves necessitats com jo em reocupo de les teves, ja ens agradaria poder mesurar la profunda intensitat de l’intercanvi de mirades i pensaments
Tens tota la pinta de ser un corriol menut de potes blanques i, tal vegada, ho siguis…, en tot cas el que sí que va a missa és la cara d’emprenyat que fas, cosa normal donat els temps que corren mai millor dit temps fatals de canvi climàtic; però mira noi, pensa que, al cap
A tu també se’t veu abatut per les tòrrides temperatures diürnes de mitjana, 30 graus i les nocturnes de 27 graus i, per acabar-ho d’adobar ara un 70% ara un 80% d’humitat les 24 hores del dia i així, dia rere dia, setmana rere setmana i, mes rere mes d’ençà del juny passat i, no
Sempre temorosa i en alerta per córrer en la direcció que més t’allunya del que creus pot fer-te perillar la vida; gairebé, al natural, no podem recrear la vista apreciant la negror d’atzabeja brillant dels sempre oberts ulls, ni les orelludes orelles com antenes d’un radar d’estratosfera ni el polit vellutat pelatge de colors …,
Van ben bé pescar-te amb un casolà volantí…, un cop en terra damunt del moll, brutalment van colpejar-te i tot d’una girar-te a l’inrevés…, després durien cuinar-te menjar-te i…, per no ofendre la teva memòria, deixarem aquell clàssic final de frase escatològic que arrenca rialles de la canalla i dels ganàpies, tot i que m’agradaria
Diuen, ànec coll-blau, que la frase que t’encapçala la foto més o menys significa: “en mala situació per haver-se descobert alguna cosa que no es volia que se sabés”…, fins aquí tot entès si no fos perquè en el teu cas, a part de la no creïble mala situació, sí que és certa la mala
Segons et descriuen, ets un ocell de la família dels ràl·lids, de l’espècie Fulica atra, que ets negra o d’un gris molt fosc, i tens el bec curt i armat d’una placa coriàcia blanca que et puja per davant el front…, ha!, i com que també sovinteges pels països catalans, fa temps que vaig atrapar-te,
D’aquesta foto ja en fa una pila d’anys, està feta amb la Kodak retinette1A just quan a les digitals els hi faltaria poc per treure el nas al mercat consumidor, és a dir que parlem de mitjans dels noranta del passat segle…, i sempre que m’apareixeu en la pantalleta remenant l’arxiu fotogràfic de l’ordinador o,
Com la majoria dels teus, utilitzes el cim de la palmera per tafanejar desapareixent de tant en tant pels interiors de l’humit fullam a la recerca, qui sap –amb la calorada que està caient- si de la refrescant rellentor, o del sempre despistat i nutritiu insecte.