Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l’engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats. Era un d’aquells llocs de venda comanat per una dona la qual cosa era garantia, suposadament, que l’ordre i la netedat regnaven damunt del gènere dins l’espai corresponent. Era, sense
És el que tenen les albades lluny de les grans urbs, permetre visualitzar a contrallum la presencia dominadora de la natura lluny d’urbans estereotips antinaturals.
La matinal predicció del temps amb la cançoneta del canvi climàtic ressaltant el fet inusual que ben entrada la tardor s’enfilaran les temperatures, confirmen la monòtona espiral de fogors i suors que amb més o menys mesura i dissort ens aclapara.
Per no molestar l’home enfeinat en carregar el camió d’obsoletes misterioses peces fetes en sèrie salvades del runam, no vaig preguntar. Per no passar la vergonya de no saber per a què servien, no vaig preguntar. Per no suportar una possible resposta de saberut amb ganes de donar lliçons a una dona, no vaig preguntar.
Benaurats els barrots que permeten la visibilitat del que passa a l’altre costat, i benaurats els moixos que poden grimpar als murs permetent-los la que passa a l’altre costat.
Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l’engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats. Era la manera d’exposar el gènere demostrant que l’anàrquica lògica forma part del ben entès ordre natural, és a dir en temps de bledes vendre bledes i en temps de
Sota un cel estirat el dia semblava monòton, tediós, i de cop i volta una divertida poca-soltada penjant d’un fanal, transposà la visió avorrida de l’altiu cel.
Finalment els propietaris de l’oci nocturn de caràcter trivial, permetent-los obrir les portes dels tancats on invisibles pastors fan entrar la gent com ramats de bens, deixaran de patir d’allò més tot veient extingides les desenes de botellades a l’aire lliure, llocs a on els era difícil de controlar el negoci de les consumicions en
Pel que diu la Viquipèdia, ets tot un mascle de tercera o quarta generació de l’any i pel que acostuma a dir qualsevol persona que té la sort de tenir-te a prop, ets una de les fascinants criatures encarregades, siguis mascle o femella, d’embellir-nos l’existència.
Era aquella manifestació exigint o pidolant, que de tot hi havia, que una de les guarderies del barri continues essent finançada per l’ajuntament. Era un dels molts barris obrers on algunes criatures anaven a la privada, sovint vergonyós pàrquing infantil, o a la mig concertada, i d’altres a ca l’àvia o parenta propera a fi
No fa gaire de quan allò que era notícia d’interès públic feia córrer la tinta a les rotatives dels mitjans de comunicació omplint les fulles dels respectius diaris, aquells que teníem entre les mans davant del nas. No fa gaire que allò que segueix essent notícia d’interès social, mudant de naturalesa, navegant per invisibles connexions
Segons el DCVB :LLENEGAR v. intr. Relliscar, escórrer-se; cast. resbalar. «Amor, no vages de vega; | mira que t’avís per bé, | que a casa d’un saboner, | el qui no hi cau, ja hi llenega» (cançó pop. Mall.) I així jugant amb el seu llinatge, un verb i una cançoneta popular, tenim que, a
Envellir també és veure aquelles circumstàncies diàries on qualsevol alteració de l’ordre (el teu) que et sorprenia o feia emprenyar, ja han deixat de fer-ho.
Com a bona felina, sempre que veus el pai-pai de vímec damunt d’una superfície plana se’t desperta aquella força interior centrífuga que et mou a esgarrapar-lo frenèticament, sort del característic sorollet espècie de queixa dels vímens del tramat que també mou a què algú, fotent-te un moc, corri a rescatar-lo de les teves feridores urpes.
Era l’època que apareixien per la ciutat com bolets per la muntanya, pancartes sedentàries i ambulants. Era l’època d’esbombar mancances socials exigint-ne la solució, fent-ho a cara destapada i cridaneres consignes. Era l’època de reivindicar, reivindicar i reivindicar gràcies a la febril activitat de líders sindicals i veïnals intentant d’engreixar les respectives files ideològiques de