Finalment, aquelles persones que constantment vivien amb l’Ai!, al cor tot pensant que algun dia tot el blindatge damunt les “llicències per edat” privilegi de cobrar un sou com a funcionari públic sense fotre brot quedaria al descobert, els ha deixat alliberats de l’Ai!, al cor, però, com el rei del conte aquell que anava
L’arbre, a mitges tintes protegit, no va sobreviure a la barroera imprecisa acció del qui va pensar que aquell mig cercle ferri era la cautela protectora que calia i a qui no li agradi o entengui, fins a arribar la definitiva tala, anirà trobant fulles per posar-se.
A vegades el llenguatge corporal permet deduir que aquell silent monòleg del pensament té totes les traces de poder ser l’individual estèril clam d’un poble.
Moixeta, acostumes a trobar el teu lloc per fer la migdiada al meu costat i si la meva és llarga, la teva és llarguíssima…, avui, però, no passis pena doncs només t’he destapat per fotografiar la catxassa amb la qual t’esperes fins a l’hora de sopar per treure el cap i voltar per la casa
Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l’engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats. Era, el plaer de, cigarreta en mà, estar sol·liciti i prest dempeus al lloc de feina. Era aquell popular talonari d’albarans justificadors del tràfec de productes agraris. Era aquella directa
Amb recança deixà aquell rogent bolet sospitós de ser tòxic tal qual estava aferrat a terra confiant fos experta en micologia la persona que de nou topés amb ell l’encarregada de, per a bé o per a mal, la causant d’arrasar aquell bri de natura.
Pujava els graons d’entrada al mercat del Claustre tenint al cap el llistat de la compra pels pròxims àpats que gradualment aniria cuinant afí i efecte d’evitar aquella envestida sobtada d’engegar-ho tot a la merda tipa de tanta servitud a la família.
Tot fa pensar que sigui la rotació de la Terra al voltant del Sol la que faci fugir de la monotonia de veure’l sortir o pondre sempre rere els mateixos punts de l’horitzó, l’Est i l’Oest respectivament…, la qual cosa no vol dir que això, donada la celestial policromia canviant dia rere dia, ens alliberi
Aquest divendres, “la gatera” emprenyada, cedeix l’espai a la queixa pública de Xavier Roig: (Nota: Aquest article s’havia de publicar el 23 de desembre del 2021 al diari ARA. Per motius que se m’escapen, però que m’imagino, el van censurar. Aquell mateix dia vaig deixar de ser col·laborador del diari per voluntat pròpia. Però d’aquest
Mai sabré el resultat de la seva foto i probablement ell no sàpiga el resultat de la meva; la d’ell per acuradament preparada, segurament, serà perfecta, la meva per espontània, segurament, serà limitada.
…, i que sigui la boira la que ens faci saber quan un assumpte no el veiem clar que, tard o d’hora, el pas del temps l’aclarirà.
Tot plegat, al balcó i façana damunt d’un establiment de “platos,bocatas,tapas” a Cales Fonts de Menorca, uns pegots de mal gust essent, tal vegada, l’aparell d’aire condicionat el més mereixedor. Tot plegat, un cop més endinsats en la realitat de l’estructural masclisme, un cos nu de dona amb el cony i mugrons guarnits duent, també,
Ets veí dels meus dos gats, a casa teva guarniments per Nadal mai t’han faltat a diferència de casa d’ells que mai n’han tingut, són coses del tarannà dels que vivim dins les vostres respectives llars, maneres de ser que, vosaltres, alliberats del tot i de tot com sou, amb felina arrelada condescendència tolereu. Gràcies
Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l’engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats. Era, sense demanar-ho, l’amable permissivitat de deixar ser fotografiats aturant el que estaven fent per atendre l’ull de la càmera. Era aquell saber estar rere el taulell improvisat que servia
Si t’agrada la rebel·lia de tot allò que significa saltar-se cànons (la palmera de la imatge és un exemple), millor no fer cas dels dogmes que defineixen pejorativament.