Diuen que “cercar tres peus al gat” vol dir complicar innecessàriament les coses i tu Brusca, en un posat força comú entre els felins, fas que tot sigui senzillament fàcil de resoldre, malgrat que per això hagi hagut de remenar una estona a dins dels arxius fotogràfics de l’ordinador i tot ve per un acudit
Era un d’aquells llocs sorgits després de la nevada damunt del barri obrer citat en l’enigma 83. Era, un cop fonedís tot el gel de la nevada, el puntual retrobament en la zona de jocs infantils de la mainada ben equipada xalant d’allò més gaudint al màxim de la utilitat de les “katiusques” que durant
Si sortir de la caverna per anar a l’exterior vol dir quedar atrapats davant d’una portàtil pantalleta, si d’imatges es tracta, no serà el mateix, aprofitant que no hi ha cobertura, prolongar l’estança a l’interior de la cova?
Aquelles teranyines habitades que en un temps passat penjaven del sostre atrapant insectes voladors, avui s’han convertit en el caòtic frondós espai selvàtic de teixit aràcnid arreplegador de pols i para de comptar.
Un cop enregistrada la foto, ja tenim la presència, el silenci i la solitud.
Si una vegada vistos al natural em fascinareu, desconec, quantes vegades més la casualitat farà que, tot veient-vos en la foto, continuareu fascinant-me.
Era durant la setmana després d’una gran nevada. Era la zona d’habitatges barats que un tal Sanahuja construïa escassejant el material d’obra de qualitat, òbviament, obviant el clavegueram i asfaltat dels carrers (1) que més tard farien doncs aquest era l’endèmic joc especulatiu de sempre aplicable només als nuclis de població immigrant i obrera. Era
En generosa quantia els visibles molsuts i sinuosos seductors pètals de l’Echevarria, atrauen aquelles mirades per uns segons estimuladores de la ment tot intentant aclarir-ne sensacions.
El llarguerut test ple de grava sota arrodonits còdols, fa de base dels trossejats pals de fusta desgastada per la salina trobats a l’arena de la platja després d’una llevantada, la qual cosa és significativa de l’artístic ecològic enginy substitutiu de plantes i flors entestades, és a dir, a més a més de netejar la
El sol ja prem d’allò més, la pandèmia també, així doncs, en sortir de casa, no t’oblidis del barret, no t’oblidis de la mascareta, però, si pot ser, oblida’t de la por de tanta vulnerabilitat escampada.
El pèl, d’un virolat mostrari de tonalitats, garantien que no passessis desapercebut i més d’una persona sabria de quina casa sortiries i entraries a plaer, i així un dia et deixares fotografiar tot sabent que, si posaves damunt la barana de marès tu, acolorit moix, quedaries d’allò més bé.
Era la vida contemplativa del progrés urbanístic barceloní d’un iaio nascut vés, a saber en quina senyorial aldea castellana si fem honor de l’elegància que té duent el barret i la lluentor de les sabates. Era segurament la barreja de l’asfaltat present en la senilitat, comparant-lo amb aquells grocs camps de cereals de la infància
Panera a la nit esclafada damunt l’asfalt esperant a trenc d’alba ser el primerenc àpat d’un pardal.
Passats els anys, de visita va tornar al lloc de l’aula de l’escola d’infància, potser per fugir que encara li sigui asfixiant, educadament només va dir que la recordava més gran.
De mica en mica va veure substituïts per nous dissenys els bancs del mobiliari urbà, per això, de tant en tant ordenava a la persona sense papers contractada que li empenyia la cadira de rodes, que el dugués cap aquell antic banc resistent al pas del temps, contemplar-lo li duia bons records semblants a la