qüestió de principis del génere en qüestió
9 de juliol de 2026
0 comentaris
El gat té això, sempre ocupat a no fotre res al contrari de la gata sempre fent o pendent de, a veure què?
El gat té això, sempre ocupat a no fotre res al contrari de la gata sempre fent o pendent de, a veure què?
Aprofitant l’ombra del porxo mal endreçat, damunt de la tovallola publicitària de la Coca-Cola en la saludable, però insípida versió “light”, aquell dia passaves una de les més normalitzades calorades dels estius de la primera quinzena del segle XXI. Ara el canvi climàtic de l’escalfament global avançant a passes de gegant, ja no exclou cap
Quan a la foto retallada la teva imatge resulta ser a escala natural vol dir que, si reptant pel carrer se’t veia petitó, així de prop a la foto fas paüra, per la qual cosa no sé què dir-te si, reprimint la trepitjada que t’enviava a l’altre barri, vaig fer bé deixant continuar el que
Prest un de vosaltres, el Dia des Be, serà el protagonista de l’inici de les festes de Sant Joan a Ciutadella. Prest, ben net i polit, ben pentinat i guarnit, estarà damunt d’un diminut ring improvisat dins d’una casa senyorial, exposat unes hores a la població que us vulgui conèixer. Prest, el diumenge abans de Sant
Mai millor dit que mentre volaves t’he agafat al vol amb la càmera de fotografiar. A tu, el pacífic dispar no t’ha fet cap mal i, veient el resultat de la foto, a mi m’ha agradat d’allò més.
Si fem cas del proverbi d’Antonio Machado: El ojo que ves no es ojo porque tú lo veas; es ojo porque te ve, lluny del que podem pensar, l’enigma de la mirada dels felins pertany a la seva naturalesa.
Gràcies al (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll, sabem, qui t’ho havia de dir!, la semblança que inspiren les teves ales. Tres exemples d’ala de corb: A Mallorca, la guerxesa que pren una peça de fusta i en altre sentit, la convexitat o concavitat irregular que solen donar als plans de volta,
Sou un trio de cagaires, com sovint se us anomenen a les illes Balears, enfeinats en planificar l’estratègia d’atac a qualsevol grup de peixos que gosin passar per la zona que ara domineu, ja sigui segons el full de ruta pactat, perseguint-los, encerclant-los o atrapant-los.
Bo seria saber qui de qui va aprendre a fer natació artística, tot i que, per la cara d’entremaliada que fas, sembla que t’estàs fotent de l’histèric esforç humà de qui neda intentant emular la vostra naturalitat de moviment.
Com que aparentment no tenies cap ferida, tot feia pensar que morires de mort natural, per això, segurament, només vas tenir forces de mig arraulir-te dins el menut clot de la pedra, com si volguessis tornar a la posició fetal.
Sou germà i germana. De jocs, sou companya i company i, per la positura que compartiu dormint la majoria de les estones del dia, vosaltres, Orfeu i Eurídice, sou un calc dels amants incondicionals de la mitologia universal.
Si el llenguatge de la piuladissa és difícil de saber, el del corporal dona a entendre què, alhora, controleu l’equilibri, la cantarella i la diversió.
Quina feinada que tens per moure’t caminant damunt la fullaraca d’algues i plantes marines expulsades del mar. Quina feinada per enxampar petits animalons invertebrats o no per dur-te’ls a l’estómac sense necessitat d’aixecar el vol. Quina feinada controlar la força i alçada de les onades del temporal marí per calibrar la teva empenta en cas
Com sempre passava als finals d’estius dels vuitanta, en diferents anys els tres vau trobar aixopluc a casa després de dies de romandre sense sostre. El ritual era, galleda d’aigua i restes generoses de menjar prop de l’entrada fins a atrevir-vos a instal·lar, per etapes corresponents, sota aquest porxo on ja teníeu cada dia l’aigua
Amb el teu pelatge blanc, més blanc que el blanc de núvia -que diria Calders- contrastant amb l’ataronjat de les orelles, el detallet de la cintura i els anells de la cua, asseguda, contemplant el barri des del pompós piló d’entrada al xalet de ca teva, sembles un caprici “pijo” de la natura, però no