Sembles tot un ànec coll-blau d’un perfil força atractiu i enlluernador i, no passis gens de pena perquè si no arribes a veure’t l’esquena reflectida a l’aigua de s’Albufera des Grau, dona per fet que aquesta part del cos, també la tens força afavorida i elegant.
Del moment farà un quart de segle i escaig i qui sap si, per primera vegada, vau experimentar durant la nocturna nevada aquella sensació de fredor damunt del llom i silenci a l’interior de les orelles que us devia estranyar, però veien com tafanejàveu a qui teníeu al davant, ja estàveu altra volta de tornada
Tu que en vida saps que ets de dos colors hauries de saber que, un cop sacrificat, hi ha una part del llom del teu cos anomenada “llom de dos colors” que, en ser melosa gustosa i tendre de mossegar, és força buscada per les vitrines de les carnisseries.
Si sabessis el que la majoria de les persones encara pensen de tu qualificant-te de carallot, et faries creus del grau de cretinisme que encara tenen escampat pel cervell.
Si pels terrestres, allà a la ratlleta de la mar, a l’horitzó, vol dir que poden trobar-se entrebancs de mal pair, per a tu, contemplant les aigües blaves del port de Maó per un forat de la barana de marès, ja et serveix per fer-te càrrec del mateix cangueli.
-Placidesa, comoditat, tranquil·litat, innocència, bellesa…, déu-n’hi-do!, la llista positiva del teu caràcter observada pels que comparteixen casa amb tu, però davant el dubte de saber en què estaràs somiant, pot ser que, d’alguna manera els facis saber que els teus somnis gairebé sempre van pel plàcid senderol de poder despertar al costat dels qui, a més
Com que saps que el terreny que domines és més incòmode que difícil de trepitjar per cap persona visitant de la zona humida, de manera tranquil·la i de reüll la vas controlant per què, més enllà del tret de la càmera fotogràfica, per veure’t volar no intenti la gracieta d’un picament de mans o parabòlic
Com que era quan revelar el carret de fotografies costava, en pessetes, gairebé el sou de dos o tres dies de treball, tot em fa pensar que devia invisibilitzar part del teu cos dins la foto per donar lloc a què sortís bona part del que sembla ser, dins l’extensa planura, la llacuna on satisfèieu
Ben segur que savis com sou tots els asenets, l’estoïcisme és la filosofia que us permet ser indiferents no només als plaers i dolors externs sinó que, també, ser-ho a la niciesa dels qui pensen que vosaltres i no ells, sou els ases desassenyats.
De mica en mica, heu assumit la propietat de l’habitatge i, meticulosos com sou, també, cada branca trepitjable del llimoner la teniu com a domini registrat, però si un pardal intenta atrapar l’insecte volador que té clissat, aprofitant que no sou alats, fent d’okupa us deixa amb un pam de nas enlairant-se tot volant.
Tu, amb la figura d’un enfurismat pas al galop, enganxat damunt d’un balancí, vas ser ideat amb la intenció que així fos més creïble galopar cap a l’imaginari aventurer de criatures, sobretot de les més crescudes per allò d’estalviar-se la cantarella (1) d’un major que els indiqui a on han d’anar si, ja tenen edat
… Això mateix, en un tres i un no res, silent, amb cara de murri, plomall i llenguatge corporal anxovat, tot fa pensar que intentes agafar el ritme d’aclimatar-te a la frescor de la tardor, per així passar el tràngol del qual encara s’espera podria -ni que siguin quatre dies- ser l’hivern d’enguany.
Ets sedentari, abundant i migrant, però com que tot l’any et deixes veure no se sap si ets un nouvingut o estàs a punt de fotre el camp, sigui com sigui de tu, gràcies a la Viquipèdia, entre altres mèrits o virtuts, del teu cant sabem: “Des de la fi de l’hivern, i fins al
Segurament, les efímeres floracions del cactus epiphyllum, sigui el motiu de l’enèrgica i frenètica recol·lecció de nèctar i pol·len que us té enfeinassades abans no s’acabin les vint-i-quatre hores de vida que acostuma a tenir la flor pel fet natural que s’hagi de pansir.
Durant anys amb cara de lleons emprenyats, feia goig fer-vos empassar sobres grans i petits plens de cartes comercials, personals transcendents o sense solta ni volta. Un de vosaltres engolia les missives per a dins de l’Estat i l’altre les destinades a l’estranger, però ai l’ast!, la modernització del sistema dels correus electrònics i la