Veient el quarter general d’alguna activitat dedicada a allò que se’n diu obres de progrés, també fa rumiar fins a on som capaços d’aprofitar-nos d’un espai natural per malmetre’l.
A vegades, dins d’algun espai de l’època talaiòtica de l’illa, alguna persona fascinada amb les restes d’aquests singulars llegats, té la temptació de deixar una diminuta, humil, efímera, però respectuosa ofrena al treball arquitectònic dels primers pobladors, detall que és també temptador de ser fotografiat per la qual cosa, avui, és la imatge d’aquest apunt
Diuen, ànec coll-blau, que la frase que t’encapçala la foto més o menys significa: “en mala situació per haver-se descobert alguna cosa que no es volia que se sabés”…, fins aquí tot entès si no fos perquè en el teu cas, a part de la no creïble mala situació, sí que és certa la mala
Que difícil és treure’s del damunt allò que és el problema.
Tot optimitzant la persistent onada de calor, s’ha de reconèixer que els gira-sols fa setmanes que estan d’enhorabona per la qual cosa segur que les pipes seran unes “pipasses” de primera categoria i, en cas de l’oli un “oliasso” de primer grau.
El recorregut per la sèrie dels petits arcs entretenia el pensament de l’avorriment d’anar trobant sempre espais interiors amb aquella passiva monotonia dels temples de la fe.
Segons et descriuen, ets un ocell de la família dels ràl·lids, de l’espècie Fulica atra, que ets negra o d’un gris molt fosc, i tens el bec curt i armat d’una placa coriàcia blanca que et puja per davant el front…, ha!, i com que també sovinteges pels països catalans, fa temps que vaig atrapar-te,
Era el juny del 1976 quan una consensuada decisió familiar, veïnal i responsable parroquial decidiren, fent costat als treballadors acomiadats de Motor Ibèrica, fer una tancada indefinida dins l’església del barri. Eren temps de conflictes laborals arreu de l’estat espanyol, ja se sap, temps de la famosa, en principi transició de la dictadura a la
I així bé podria succeir contemplant el manyoc d’algues marines vitalment adherides a velles cordes d’amarrar en desús, que a qualsevol artista plàstic que passes per aquí, de cop i volta li vingués la inspiració que ja temia tenir esgotada.
No sempre l’incontrolable és allò que pot venir, de fet és allò que ja ha passat.
En concordança amb la natura, honestament solcava envaint la visió de l’escassa resta de zones costaneres protegides.
D’aquesta foto ja en fa una pila d’anys, està feta amb la Kodak retinette1A just quan a les digitals els hi faltaria poc per treure el nas al mercat consumidor, és a dir que parlem de mitjans dels noranta del passat segle…, i sempre que m’apareixeu en la pantalleta remenant l’arxiu fotogràfic de l’ordinador o,
Ves per on!, l’ombra del que som com aquella del que érem, fidelment, verifica la vitalitat de l’existència.
Com la majoria dels teus, utilitzes el cim de la palmera per tafanejar desapareixent de tant en tant pels interiors de l’humit fullam a la recerca, qui sap –amb la calorada que està caient- si de la refrescant rellentor, o del sempre despistat i nutritiu insecte.
Tal vegada qui ocasionalment ocupa cada cabina, no tingui el cervell tan estructurat com la disposició dels espais dins del gran creuer. Tal vegada hi hagi qui, en acabar la travessia exclami: MAI MÉS!!! Tal vegada així, una persona més, per raó de causa, pugui convèncer a familiars, amistançats o coneguts d’un dels límits de