Tot i ser de mena un esplugabous, sembla que no fas cap lleig al menut equí, ans al contrari, tens la pinta de xalar com les criatures quan el munten; mentrestant, ell, el sofert poni, avesat a suportar pesos damunt la gropa segurament celebrarà d’allò més la teva lleugeresa i la feinada de llevar-li els
Com que agradi o no agradi no hi ha res en aquest món que el pas del temps no certifiqui fugir de quedar atrapat, fer-ho al soscaire com la vella caseta de vora mar o l’antic veler de la imatge, pot ser motiu d’alliçonar la pròpia trajectòria vital alhora que t’ajuda a oblidar el malson
Del color groc la Viquipèdia diu: és un color primari en molts models d’espai de color i un secundari en tots els altres. És un color sovint associat amb el sol o l’alegria. De vegades s’utilitza en associació amb covardia o por, és a dir, la frase “panxa groga”. Als nens els agrada aquest color
Aprofitant la sesta més per pair les males notícies del “TN migdia” que no pas el dinar, després només és costum coordinar l’escalf ambiental, el vital i el d’autocomplaure’s la mentalitat de qui dia passa, any empeny.
Sense saber qui serà més feliç dins la casa si tu acompanyant-los o ells acollint-hi, en la mirada s’entreveu una mena d’incògnita dissort que sempre desitgem tan sols sigui de passada.
El temps meteorològic tal vegada és el que més converses queixoses ocasioni de manera generalitzada entre la naturalesa humana: que si ara fa calor o si fa fred, si plou escassament o si ho fa torrencialment, si en temps de neu aquesta, només empolsima altíssimes cotes o, baixíssimes, arran de platja, quan de veres apareix…,
Si a principis del segle XX (1909) sorgí la modalitat de ball anomenada Tango escandalitzant la “moralina” dels de la doble moral i ara és peça clau dins dels concursos de balls de saló, no hauríem de patir gaire amb l’aparició de la nova modalitat de ballaruga anomenada “perrear” a ritme de “reguetón” doncs, possiblement
Tal vegada desordenadament tot forma part de l’orde natural tal qual pot passar dins del desordenat cervell format per ordenades neurones.
Fent de pacífica talaia damunt la paret seca mitjanera entre el pàrquing i l’extens terreny a vegades cultivat a vegades deixat de la mà de Déu, no perds detall de l’animaló que es belluga dins la variada vegetació ni dels cotxes entrant o sortint del ben estructurat aparcament. .., ets el crac de Sant Climent!
Tal vegada la memòria col·lectiva fa que fins i tot les criatures que han de néixer ja saben allò de “cel rogent, pluja o vent” però, el que encara no saben és el patiment que algunes d’elles sofriran per la desmesura d’aiguats i ciclons capaços d’esborronar-los la visió bucòlica de celestes roentors.
Un dels avantatges del llegat talaiòtic és la permanència amb el pas dels segles ni que necessiti, de tant en tant, una mica d’estalonament, característica que no passa amb el temps de les persones visitants o no dels recintes, doncs, havent-hi o no de menester l’estalonament de mediacions, anirem desapareixent sense a penes deixar rastres.
Subtilment, però fins i tot en mig del camp, qui sap si també per imperatiu legal, un senyal t’aconsella que vagis cap al traçat dretà.
La llunyana lluna, feiner planeta ara creixent ara minvant, ¿tindrà consciència de la sotmesa esclavitud?, o, en ser tan contemplada, l’egolatria, tal qual la fama en l’estupidesa humana, li fa d’escut.
El verdader problema rau quan mai pots de triar la del mig entre dues, quatre, sis, vuit…
I que aquest desdibuixat ahir sempre present sigui, al cap i a la fi, la premonició d’on anirà a parar el dibuix de la realitat d’avui i de l’incert futur…