tempus fugit

de tot i de res

era

era

6 de maig de 2021

Era aquell dia de la celebració de l’Aberri Eguna. Era la diversitat d’actes que anaven celebrant a la plaça principal els diferents culturals centres socials locals i vinguts d’arreu el País Basc. Era aquella nena amb cara i llenguatge corporal de mala llet que ara no sé si obligada a custodiar  paraigua, txistu, tamborí i

Llegir més

era

29 d'abril de 2021

Era, el dia de l’Aberri Eguna, la trobada de famílies d’arreu del País Basc a Guernica. Era la constatació fotogràfica de les arrels identitàries traspassant generacions a fi i efecte de no oblidar que d’on es ve, ningú té dret a torçar cap a on es vol continuar anant. Era aquella compartida peculiaritat respectuosa entre

Llegir més

era

22 d'abril de 2021

Era l’anual celebració de l’Aberri Eguna a Guernica Era aquell rudimentari entaulat de fusta que feia d’escenari per actuacions musicals, proclames de rel identitàries o per passar-s’ho d’allò més bé la canalla pujant-lo i baixant-lo agafant protagonisme amb algun que altra fidel ca dels dòcils que lliurement campaven pel poble. Era aquell emotiu txistulari fent

Llegir més

era

15 d'abril de 2021

Era aquell lloc del País Basc  conservador d’antics “caserios” Era aquella dona gran que segurament encara comanava amb saviesa i modèstia innata el bon funcionament pràctic i sentimental domèstic. Era aquella pel temps desgastada barana de fusta aguantant, malgrat la pèrdua de barrots, el pes de qui encara amb confiança sabia que, si no ferma,

Llegir més

era

8 d'abril de 2021

Era aquell passeig matinal fet aquella freda matinada d’hivern. Era aquella predicció meteorològica no anunciada oficialment, però esperada popularment, de neu a cotes baixes. Era la bucòlica sorpresa de veure nevat aquell talaiòtic indret que sovint, gràcies al constant rou nocturn, se salva de ser considerat de secà. Era aquell manta vegades retratat ullastre que

Llegir més

era

18 de març de 2021

Era la “calesfonts” d’espais només envaïts per tèquines i llaüts en ordenada espera per la neteja, restauració o repintat del casc sempre agombolat per la mar. Era aquella gairebé absència de negocis de restauració i botigues de moda, de complements o del que fos atraient pels ocasionals visitants de la cala o dels endrapaires de

Llegir més

era

11 de març de 2021

Era aquella pronunciada baixada cap a un dels portals de sortida del que seria l’antic emmurallat de la ciutat. Era el silent espai lliure d’envaïment d’artefactes de transport amb rodes. Eren, de pujada, dues dones conversant o senzillament compartint silencis, assegudes en baixes cadires lleugeres de transportar i de còmodes i ferms seients. Eren, de

Llegir més

era

4 de març de 2021

Era l’obligada visita al temàtic poble de pescadors anomenat Binibeca. Era, si més no, d’agrair que un lloc majoritàriament d’allotjament turístic, els habitacles no superessin, després dels baixos, una alçada. Era la fantasia feta realitat d’un emprenedor arquitecte menorquí dissenyant un imaginari bucòlic focus de cases de pescadors, per cert, mai existent en lloc de

Llegir més

era

25 de febrer de 2021

Era aquell camp de bàsquet de les instal·lacions esportives del PICADERO J.C. a la carretera de Sarrià de la Ciutat Comtal. Eren aquells vestuaris on tant fallava l’aigua calenta, quina casualitat, després de l’entrenament de l’equip femení. Era competir dins la primera categoria nacional entre equips d’altres “regiones” espanyoles molts d’ells sota el comandament de

Llegir més

era

18 de febrer de 2021

Era una d’aquelles matinals arribades amb la “Transme” a l’estació marítima de Maó. Era aquell, encara ara, visual contrast de l’emmurallament de la ciutat amb les arrenglerades teulades dels magatzems del moll. Eren aquells locals dedicats a guardar o intercanviar qüestions pròpies del moviment comercial desenvolupat dins, del de segles, important port mediterrani, és a

Llegir més

era (64)

11 de febrer de 2021

Era aquella calavera equina dipositada damunt la paret seca.  Era aquella  transversal  frase “ser o no ser” shakespeariana abastant  les espècies del planeta. Era, tret del format, la igualtat característica del component ossi que ens manté, de cap a peus, dempeus mentre l’organisme  viu, sobretot quan la força motriu, als designis o, gairebé sempre desitjos

Llegir més

era

4 de febrer de 2021

Era la Festa Major de la vil·la de Gràcia. Era aquell carrer Progrés guarnit durant la setmana de la Mare de Déu d’Agost. Era, durant la grisor i repressió cultural franquista, l’oportunitat de mantenir públicament ferma la identitat pròpia mitjançant tàcites contractacions d’orquestres-cobles que compaginaven nits de Ball de Saló amb matins d’Audició de Sardanes

Llegir més

era

28 de gener de 2021

Era aquell popular repartiment del guisat anomenat “caldereta” un dels dies de les festes patronals del sorià poble de Covaleda. Era aquella ordenada barreja generacional fent cua per omplir la casolana olla o pot tot mirant si del que anava quedant dins del gros perol els hi arribaria a tocar un d’aquells deliciosos talls de

Llegir més

era

21 de gener de 2021

Era aquell llarguerut banc de l’auster mobiliari urbà, situat sota la vitrina dels avisos oficials del jutjat i, eren aquells quatre “emboinats” homes i un d’”encapellat”, jubilats ja de tot dedicats, això sí, a la vida contemplativa i, posats al dia de saber quines persones llegien els avisos oficials sigui per tafanejar, sigui per qüestions

Llegir més