tempus fugit

Primer un XT…, XT…,XT…, imperatiu reclamant que el plat damunt de la teulada no estigui buit, qüestió en un tres i no res solucionada, i tot d’una, el compassat i nerviós TOC…, TOC…,TOC ..., triant per atrapar les engrunes de pa, d’avellanes, admet-les i nous toves passades de temps, i…, ja està!, si m’has vist, no te’n recordes, però…, demà, segurament en sentir renou d’aigua pel pati, tornaràs amb el teu exigent XT…, XT…,XT…., i jo, com una bleda, frisant, t’ompliré el plat de damunt la teulada.