Des d’una particular perspectiva, entenc que C’s, PSC i PP hagin declinat participar en la Diada d’enguany escudant-se en la interpretació que fan del cartell institucional que reprodueix la imatge de les quatre barres cobertes amb cinta adhesiva, que consideren no els representa. De fet i cercant els tres peus al gat, qui sap si
Del Sant Boi de Llobregat del 1976, al tot Catalunya del 2017, 41 anys d’espera reivindicativa, de tossuda espera i de completa esperança per estar a tan sols 20 dies de l’1-O, per poder exercir l’universal i legítim dret que el Govern de la Generalitat de Catalunya, legitimant la convocatòria d’un referèndum, permeti a la
Renoi amb en Franco Rabell i la Moll de Alba que, defensant l’ideari unionista que’ls ocupa, no tenen pèls a la llengua afirmant, segons notícia a VilaWeb, que la independència no s’escaparà de la violència. Déu n’hi do, i ara què?, amb aquestes reflexions els situem al cantó de l’espinosa cruïlla dels que diuen? –clar
En un dia com avui, de ben segur que en alguna casa de Catalunya o del País Basc, bona i conscienciada gent ultimaven la preparació de la gran ikurriña amb el crespó negre que s’hi va poder veure l’11 de setembre de 1976 a Sant Boi de Llobregat barrejada entre centenars de senyeres i algunes
Déu n’hi do. Això, ja no hi ha qui ho pari. Enhorabona a tota la ciutadania, l’absent, la pressent i la futura. Gràcies. https://youtu.be/rUqEoR5X_EU
Entre secretes (policia de paisà) de l’estat, afiliats o simpatitzants de partits d’esquerra unionistes de rel i molts més d’altres de clara convicció independentista, la diada de l’11 de setembre del 1976 va omplir el centre de Sant Boi. Ara, en la distància, quan se saben tantes coses, pel cap et passa preguntar-te ¿quant de
En homenatge a totes les persones anònimes que mai van defallir en el convenciment de la seva identitat. Durant el mal tràngol de la gris postguerra aquestes persones, alguna de la família, del veïnat o mestra d’escola, de manera tàcita clandestina sense desitjar mai protagonisme ni victimisme fent discursos populistes, van saber transmetre’ns, mentre creixíem,