Avui se celebra el Dia Mundial de la Infància perquè va ser el 20 de novembre del 1989 que se signà la Convenció sobre els drets dels infants. És prou sabut que aquestes celebracions no tenen cap repercussió i tanmateix, en aquesta dels drets dels infants, no podem oblidar mai que les criatures són la
Ara que la mala salut del català torna a ocupar cert interès en els mitjans de comunicació i en el debat dels responsables polítics, és adient recordar que just avui fa 29 anys que el Consell d’Europa aprovava la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRM), una norma d’obligat compliment que l’Estat espanyol
De l’InformeCAT 2021 que avui ha presentat la Plataforma per la Llengua sobre la situació del català en el territori on és llengua pròpia (https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/estudis-i-publicacions/290/informecat-2021) em qued amb tres dades que presenten molt fidelment la feble musculatura del català. La primera, que només el 32,4% de la població total dels Països Catalans fa servir el
Avui fa 99 anys que morí Miquel Costa i Llobera. La Diòcesi de Mallorca, per això, avui comença el seu “Any Costa i Llobera”, per enaltir un dels seus preveres majors i prova d’això és que el 1982 començà el procés diocesà per beatificar-lo. També l’Ajuntament de Pollença ha declarat l’any vinent costailloberià, per fer
Avui Joan Maragall fa 161 anys i, en caure en aquest compte, hom no pot evitar repetir en veu alta, gens empegueïda, ans al contrari, l’estrofa final de la seva “Oda a Espanya: On ets, Espanya? no et veig enlloc, No sents la meva veu atronadora? No entens aquesta llengua que et parla entre perills?
En poc dies de diferència, el PSIB-PSOE ha posat el català en el punt de mira de la regressió o de la repressió. Dilluns passat, en el Parlament, votà en contra d’una moció presentada per Més per Menorca que establia el deure dels professionals del Servei de Salut d’entendre els usuaris en ambdues llengües oficials.
Qui pugui, que vagi a la Setmana del Llibre en Català, al Moll de la Fusta de Barcelona, i que setmanatgi sense presses, que és com cal atansar-se als llibres i al seu món. Setmanatjar vol dir anar de parada en parada per adonar-se que hi ha oferta de tot l’àmbit del català, circumstància no
Voler ser, com a poble, i anar fent, acarant i superant entrebancs i dificultats, fins a ser-ho plenament. Sí, fem-nos lliures. Res més engrescador i noble que, en aquesta Diada amb carrer -un carrer que no és com es voldria per imperatius pandèmics-, segueix activant volences i forces. S’ha recuperat com s’ha pogut el carrer,
Que l’anticatalanisme, lluny de ser combatut com caldria, surt de franc a qui el practica és una realitat que sols negaran els que l’exerceixen sense cap complex perquè els empara el poder de tots els poders. Igualment es pot dir del menyspreu institucional que reben les llengües distintes del castellà que es parlen a l’Estat
Anit va tenir lloc a Bunyola la tercera edició de “Treu la Llengua”, una iniciativa en forma de concert de Joves de Mallorca per la Llengua amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística i l’entitat Plataforma per la Llengua. El concert, programat inicialment a Calvià, es va celebrar en el camp de
Té raó el professor Gabriel Bibiloni quan diu que el president del Partit Popular, Pablo Casado Blanco (Palència, 1981), no és ni inculte ni ignorant quan diu que els illencs no parlam català, sinó mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer; que és política per liquidar el català i, tantes ganes en té, que li és igual
«Escrivim, també, per ésser estimats, per sentir-nos lligats per una llei de la gravetat anímica. I en aquesta estimació, aquesta gravetat, hi pos els escriptors sèniors catalans, els ferms, entregats, minoritaris i creatius, molts dels quals injustament invisibles i poc reconeguts, però que constitueixen l’humus fecund del bosc gran i ric de la literatura, que
Avui fa 85 anys, dia per dia, que el diari “La Publicitat”, de Barcelona, publicava la «Resposta als catalans», signada per 153 «mallorquins [només hi figuren 6 dones] conscients, hereus i dipositaris d’una tradició que ens emmotllà, i en la transmissió de la qual està el secret de la nostra subsistència com a poble». Així
Les agressions homòfobes –algunes d’elles acabades en assassinat- tornen a revifar a l’Estat espanyol per molt que lesgislativament s’hagi avançat en la lluita incessant per la igualtat de gènere i de sexe, en aquest cas concret, i també en altres marginacions i apartheids. I no és casual, gens!, que aquests atacs i assassinats prenguin fua
«Stonewall Inn» era un bar de Nova York, en el número 53 del carrer Christopher, a Greenwich Village, freqüentat per homosexuals, que el 28 de juny de 1969 va patir una batuda policial, com era moneda corrent aleshores. La policia entrava a aquests locals-refugi, identificava les persones que hi trobava -que en molta freqüència es