marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

23 de juliol de 2021
0 comentaris

EL DIR I EL BENDIR QUE ES NEGLIGEIX

«Escrivim, també, per ésser estimats, per sentir-nos lligats per una llei de la gravetat anímica. I en aquesta estimació, aquesta gravetat, hi pos els escriptors sèniors catalans, els ferms, entregats, minoritaris i creatius, molts dels quals injustament invisibles i poc reconeguts, però que constitueixen l’humus fecund del bosc gran i ric de la literatura, que aquí es manifesta en la literatura catalana, la nostra finestra al món».

Això i així va dir Biel Mesquida en agrair la concessió del 25è Premi Trajectòria, un guardó de la Comissió de la Setmana del Llibre en Català de Barcelona en reconeixement als afanys, treballs i esforços en favor de la cultura catalana. Si us interessa tot el que digué podeu clicar aquí: https://www.vilaweb.cat/noticies/biel-mesquida-premi-trajectoria-escrivim-tambe-per-ser-estimats/

I té tota la raó: als nostres sèniors amb obra sòlida, amb les excepcions de precepte, els costa editar i si ho aconsegueixen, encara els costa més promocionar l’obra nova. Es tracta de creadors que segueixen ben en actiu i que continuen filant prim a l’hora de construir mons on emmirallar-nos. I en el nostre cas, el de la literatura catalana, els escriptors més grans són aquells que majoritàriament i en condicions gens favorables picaren fort en la pedra de la llengua catalana combatuda, negligida i vexada pels energúmens addictes a la persecució, a la repressió i a tota mena de tortures, els fills i néts dels quals segueixen dictant des d’altíssims centres de poder.

És sobre l’esforç d’aquests creadors sèniors i la seva qualitat que hem pogut edificar la literatura catalana d’avui, d’ara mateix que, dit de passada, no s’ha de deixar arrossegar per la comoditat de la transitorietat i la liquiditat. I sols per això els creadors grans no haurien de trobar tants entrebancs per editar novament ni per posar en valor i en els mostradors més llampants de les llibreries i dels nous mitjans d’informació els textos que els fan preferents.

Ja ho sabem, que com més veus, com més tessitures, com més maneres de dir i bendir, més poderosament viva serà la nostra literatura; es tracta tan sols de demostrar-ho i tenir ben present que no ens podem permetre tanta deixadesa innoble.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.