marginàlies

«Stonewall Inn» era un bar de Nova York, en el número 53 del carrer Christopher, a Greenwich Village, freqüentat per homosexuals, que el 28 de juny de 1969 va patir una batuda policial, com era moneda corrent aleshores. La policia entrava a aquests locals-refugi, identificava les persones que hi trobava -que en molta freqüència es publicaven a la premsa com a escarni- i feia tancar el negoci. Aquest dia, però, els clients desallotjats de l’Stonewall Inn no callaren davant el tropell i s’acararen a la policia provocant uns incidents no gens puntuals, sinó que duraren cinc dies. La reacció a aquesta batuda marca l’inici de la reivindicació i la visualització dels homosexuals, i, per extensió, de totes les identitats de gènere, motiu pel qual es decretà aquest 28 de juny com a Dia de l’Orgull LGTBQ+.

I per això, avui, la bandera amb els colors de l’arc de sant Martí, símbol del col·lectiu LGTBQ+, apareix arreu; no per tot on hauria d’onejar, lamentablement: la UEFA, sense anar més lluny, no vol que els colors de la diversitat i els drets més elementals de les persones il·luminin els estadis de futbol on es disputen els partits de la Copa d’Europa de futbol. I la «doctrina del Tribunals Suprem» espanyol -que diu que les Administracions públiques no poden exhibir banderes que no siguin oficials- és brandada per institucions públiques governades per la dreta extrema per no sumar-se a una reivindicació molt més que bàsica com aquesta. Per aquesta raó, ni en el Suprem ni en el Constitucional no hi lluirà aquest símbol clar de justícia. No sembla que aquesta causa que cau de l’ase els afecti gens. I tanmateix, fins que no assolim la fita definitiva de la igualtat ni la justícia mereixerà cap reconeixement ni podrem dir amb la boca plena que som persones.

No fa tant -i probablement en alguns indrets encara s’usa- en començar les festes patronals «es posava la bandera» al campanar de les viles. Avui, 28 de juny, si tots creguéssim de veritat en la vigència plena dels drets de la persona més elementals, hauria de lluir la dels set colors acompanyada d’una repicada.

Convé no oblidar que se segueixen apallissant persones purament i simple per mostrar-se com són i com volen ser, i d’aquest sentiment i actitud fer-ne bandera. Tampoc no hem d’oblidar que hi ha partits polítics votats per milions de persones que segueixen atiant l’odi contra tot el que representa i és el col·lectiu LGTBQ+.