(la sèrie comença aquí)Paral·lelament a les cartes dels autors a què ahir feia referència també m’han arribat cartes de lectors. La majoria amb noms i cognoms tot i que recordo un parell d’anònims d’allò més flamíger. L’un a propòsit de la meva crítica de “Mossèn Tronxo”, un episodi sobre el qual m’estendré en els propers dies;
(la sèrie comença aquí)Com deia ahir, vaig dedicar el cap de setmana passat a endreçar tots els meus escrits, la majoria crítiques de llibres i articles sobre escriptors. A diferència de la catalogació dels llibres de la biblioteca, en la qual la col·laboració de l’A. va ser valuosíssima, aquesta feina la vaig voler fer jo sol, sense
Feines d’agost que només es poden fer quan disposes de totes les hores del dia (i d’uns quants dies). Després d’actualitzar la base de dades de tooots els llibres -feina obligada després de les obres- entrem en la fase B: seleccionar, catalogar i endreçar l’arxiu de revistes, retalls, catàlegs, etc. Tot allò que em sembla
(publicat el 28 de febrer de 2005) Està nevant quan ens llevem. Segurament des de fa força estona perquè els carrers estan ben emblanquinats. Al jardí de baix la neu és una catifa immaculada de tres o quatre centímetres ben bons de gruix. Matiner de mena, el veí del quart primera surt cap a la feina. Enfila recte
(publicat l’1 de juny de 2005) “Ja ho veureu, ja. Es van fent grans sense que ens n’adonem”. La frase la recordo amb precisió. De qui va sortir no n’estic tan segur, en canvi. Va ser dita, això sí, fa mooolts anys en una reunió de pares de l’escola i segurament venia de gent veterana en
(publicat el 30 de març de 2005) Cruïlla Guillem Tell-Balmes. Primera hora d’aquesta tarda. El semàfor s’ha posat vermell i jo m’he aturat darrere d’un taxi. Just al seu costat s’ha aturat una moto de petita cilindrada amb un noi al manillar i una noia de paquet. Són joves. Ho han de ser, vaja, perquè
Adéu, Conillet de Vellut (Balada per un Eixample que ja no hi és) (publicat el 23 de maig de 2005) Ara sí que tinc ben clar que bado. Resulta que, tot i que hi passo pel davant amb la moto dues vegades cada dia, fins aquesta mateixa tarda no m’havia adonat que en el local
Per primera vegada després de quinze anys la finestra del meu despatx no dóna directament a la Rambla, el carrer més bonic del món. A finals de l’any passat l’empresa va remodelar la seva estructura i, com a conseqüència d’això, d’aleshores ençà s’han anat produint canvis en les ubicacions físiques de les diferents àrees que
Quarts de deu del matí d’avui dissabte. L’A. i jo som al mercat de Gràcia. Fa temps que no mengem mandonguilles i ens han vingut ganes de fer-ne pel dinar de demà. Hem anat a la parada de la carn i hem comprat vedella picada. Després hem buscat una cansaladeria per completar la barreja amb
Llegeixo als diaris que de cara al nou curs universitari hi ha hagut un creixement del 9 per cent en el nombre d’alumnes inscrits… i una davallada del 15 per cent en la demanda de places per a la carrera d’Humanitats. Déu n’hi do. Després encara hi haurà qui s’estranyarà del panorama de futur que
Diuen que el temps mai no s’atura. I hi ha qui opina, a més a més, que el seu moviment sempre és cap endavant. Que progressa. Jo també ho crec, tot i que, de vegades, trobi motius fonamentats per al dubte. Avui mateix, per exemple, que al despatx hem tingut el correu electrònic espatllat fins ben bé
Dos quarts de vuit del matí d’avui. Després d’atendre els correus més urgents surto del despatx per portar la moto al taller del Jesús, que obre a les vuit en punt i vull ser el primer. Enfilo el Portal de Santa Madrona i en la cruïlla amb l’avinguda de les Drassanes m’aturo perquè el semàfor
Cada vegada més sovint em trobo davant de coses que em fan pampallugues als ulls. Que no les entenc, vaja. Llavors penso si és el món, que cada dia és més estrany, o jo que, senzillament, em foto vell. Poso un exemple d’ara mateix: acabo de llegir a “Qüestionem” aquesta consulta: “D’aquí a molt poc tindrem una nena i es
M’ha fet gràcia llegir en el suplement de cultura de l’Avui d’ahir l’extens treball de Jordi Marlet al voltant de la literatura autobiogràfica, els dietaris i els weblogs. I dic que m’ha fet gràcia perquè reprodueix gairebé textualment (sense citar-ne la procedència, però ja ho té, això, la xarxa) el que vaig exposar a propòsit
Avui fa quaranta anys de la primera i única actuació dels Beatles a Barcelona. Va ser a la plaça de toros Monumental i conten les cròniques que ens hi vàrem aplegar uns 12.000 espectadors. Més del doble dels que la nit anterior havien anat a la Plaza de las Ventas de Madrid. Dels de casa