Totxanes, totxos i maons

Llegeixo als diaris que de cara al nou curs universitari hi ha hagut un creixement del 9 per cent en el nombre d’alumnes inscrits… i una davallada del 15 per cent en la demanda de places per a la carrera d’Humanitats. Déu n’hi do. Després encara hi haurà qui s’estranyarà del panorama de futur que se’ns presenta: una societat de cosmopolites de via estreta que a la primera que poden reneguen d’allà on vénen (un exemple: m’acabo d’assabentar que allò que tota la vida havíem definit com “una reunió per posar en marxa un projecte” ara me li diuen un “Kick Off” sense que a ningú se li posin les galtes vermelles). Ja en tenim les primeres mostres (i això no ha fet més que començar): anem cap a un futur més lleig que la moda de les sabates de senyora acabades en punxa. Un futur farcit de sibarites del Power Point, amb un cervell ben amoblat, d’acord, però amb el cor de pedra. Sense respecte pel feble, sense cap mirament pel qui no pensa el que toca, sense cap consideració per la dignitat de les persones. Les Humanitats fan figa. No anem bé.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!