Connexions des de #Badalona

"Si jo hi sóc i tu també / la terra és meva i és teva." (Joan Argenté)

Arxiu de la categoria: Badalona és un poble?

Articles per entendre Badalona avui

0
Il·lustració per a El País | Sciammarella

Fa uns dies vaig parlar amb l’Àngels Piñol d’⁦El País sobre #Badalona. En va sortir això; per cert, xulo compartir veu amb ⁦Carles Sagués⁩. Al voltant de la crisi d’inestabilitat, vaig escriure fa uns dies aquest apunt al Línia Xarxa.

També sobre #Badalona, aquest article de la periodista Sara Muñoz amb molts i bons passadissos a la casa de la Vila… i aquests altres de l’Arturo Puente a eldiario.es i de l’Iu Forn a El Nacional.

Però dues de les contribucions més singulars són les de la Montse Santolino a El Periódico sobre el vell/nou caciquisme i la #desigualtat, motor de tot populisme; i la de Jordi Muñoz a l’Ara, introduint el concepte del col·lapse administratiu.

Trobareu més articles (per exemple, entre d’altres, els de Sergi Sol o Andreu Mas) en aquest enllaç.

Set alcaldies i (sempre) un final inesperat

0

Aquest mes acabarà amb un nou ple d’investidura a Badalona. La ciutat n’haurà viscut cinc en els darrers sis anys… No em puc imaginar un indicador més eloqüent de la inestabilitat de la política local i de la precarietat de la gestió administrativa que n’ha acabat derivant. Badalona està des d’almenys fa tres anys en parada tècnica.

Aquest article defuig volgudament l’imprevisible fil de l’actualitat per fer una mirada enrere: un exercici que, espero, pot ser d’utilitat per entendre present i futur. A continuació, un breu repàs de les diferents alcaldesses i alcaldes des de la recuperació de la democràcia l’any 1979 a Badalona. Un recorregut que permet repassar alguns elements clau que expliquen on som avui.

Màrius Díaz (PSUC | 1979-1983): l’alcalde ‘estimat’, en Mario, el llegat del qual és cobejat avui per diferents organitzacions malgrat que només va tenir la vara un sol mandat, i que va deixar, paradoxalment, en un moment bo de popularitat. Els seus quatre anys van ser els de la gestió de la il·lusió, amb un crèdit del qual ja no disposarà cap altre batlle i que va aprofitar per administrar gestos (com l’enderroc d’un edifici fora de llicència) i, principalment, per començar a construir el nou imaginari de ciutat (reimpuls de les Festes de Maig, reforç dels mitjans locals…).

Joan Blanch (PSC | 1983-1999): … però la transformació urbanística i econòmica acaba recaient en Joan Blanch, l’antítesi d’en Mario. El PSC aprofita el trencament del PSUC per arribar a l’alcaldia, en un relleu que deixarà fondes cicatrius durant anys (dècades, de fet) en l’esquerra badalonina, i una ferida en les confiances necessàries per generar un mínim consens sobre el model de ciutat. És el moment en què molts ajuntaments catalans fan la seva gran transformació i, encara que Badalona aborda temes pendents com la descontaminació de la zona industrial, la progressiva recuperació del front marítim i el desplegament del mapa d’equipaments, s’entrebanca amb grans desavinences al voltant de l’urbanisme (el port, la vall de Betlem, etc.). Joan Blanch articularà el seu govern combinant picades d’ull a (més…)

Les quatre raons per no perdre’s el Filmets 2021

0
El cartell de l’edició d’aquest any de FILMETS Badalona Film Festival es obra de la dissenyadora Alexandra López Tomàs, de 20 anys, il·lustradora que ha estudiat un Grau Superior d’Il·lustració a l’Escola d’Art Superior de Disseny Pau Gargallo de Badalona.

FILMETS presentarà 237 curts en competició entre els dies del 22 al 31 d’octubre. A continuació cinc raons per no perdre’s el festival de cinema:

Perquè Filmets és el primer festival de cinema que es farà amb l’aforament del 100% després de l’aixecament de les mesures restrictives per la Covid19. És més que una casualitat, això. L’any passat, Filmets ja va ser un festival valent i va ser dels pocs que en aquell octubre de tants tancaments obligats va fer un esforç per mantenir el format físic. És difícil imaginar un festival com Filmets atrapat només en la virtualitat; al capdavall estem parlant d’una cita molt present a peu de carrer, amb molta avidesa de donar-se a conèixer i explorar nous camins. El 80% de la programació ja és presencial. El lema del festival d’aquest any és precisament: ‘Això va per llarg’, en aquest cas en el millor dels sentits.

Perquè és un exemple de cultura arrelada a una ciutat, però que es projecta també en clau europea i metropolitana; bon exemple d’això són les subseus habituals de fa un temps a Barcelona (Institut Français) i Sant Boi de Llobregat (cinemes de Can Castellet).

L’edició d’enguany inclou curtmetratges que seran ‘premières’ internacionals, europees i catalanes, i dues pel·lícules que viatjaran als Oscar, així com curts guanyadors o seleccionats en festivals com Sundance, Cannes, Clermont-Ferrand o Tribeca. Dues notícies més de l’ambició de la cita: l’actriu Assumpta Serna rebrà la Venus d’Honor; i, en segon lloc, el fet que des d’aquest juny, Filmets és col·laborador dels premis Goya.

Perquè Filmets és xarxa, compromís i comunitat. Hi ha molts exemples, com les entranyables col·laboracions a les biblioteques de la ciutat i amb les escoles, però aquest any destaquen els acords de col·laboració amb l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona i l’Hosptial Municipal i el Centre Sociosanitari del Carme, amb projeccions destinades a pacients i professionals. D’altra banda, el 22 es presenta el programa Acció>Cinema per un món més just, una aliança entre el Govern de la Generalitat i Catalunya Film Festival per apropar l’audiovisual a la cooperació.

Perquè amplia (retornant a la presencialitat) l’apartat per a professionals, Filmets Pro, doblant les sessions. I perquè reforça l’aposta virtual: totes les pel·lícules es podran veure des de la pantalla personal a www.festivalfilmets.cat) amb un sistema d’endreça inspirat en Filmin que (més…)

Els meus destacats de l’Open House 2021 a Badalona

0

Torna el Festival d’Arquitectura de Barcelona, amb 18 edificis i itineraris per decobrir a la nostra ciutat!

La Badalona dels badius i les cases de cos. Hi ha un poble d’aires mariners dins la gran ciutat, és el barri de Baix a Mar i les seves reconeixibles cases de cos i el seu singular secret de nom estrany per als ‘forasters’: badiu. A 20 minuts del cor de la metròpoli, benvinguts a la Badalona més maresmenca. “Les cases de cós –es pot llegir en la fitxa de l’Open House– són el resultat de la reparcel·lació dels terrenys agraris de la zona de Baix a Mar de Badalona, durant la seva urbanització gradual, a partir del segle XVIII. Aquesta agrupació en cossos és un dels trets singulars de la ciutat i, tot i que és molt perceptible, fins i tot des de l’exterior cal aventurar-se a l’interior per conèixer a fons la seva història i descobrir els badius –jardí o pati– que amaga a l’interior”. La paraula badiu té també la seva història: és el terme que va recollir Pompeu Fabra, veí de la ciutat durant 27 anys!, en el Diccionari General de la Llengua Catalana, publicat el 1932, i que s’utilitza a Badalona per designar el pati de la casa de cos. El Museu de Badalona, fa uns anys, en va fer aquest llibre, a càrrec de Montserrat Rectoret (hi surt el de casa, per cert!).

🔗  Fitxa de l’itinerari Badius.

Institut de la Llauna. L’any passat es celebrava el 20è aniversari de la mort d’Enric Miralles, un dels grans arquitectes catalans i que té a Badalona una de les seves millors obres, en aquest cas en col·laboració amb la Carme Pinós. És la rehabilitació d’una antiga fàbrica d’envasos metàl·lics, precisament coneguda com a La Llauna i que va ser dissenyada per un altre arquitecte ben destacat, Joan Amigó i Barriga. Va ser una aposta important a la ciutat per recuperar edificis industrials… aviat havia de seguir, ben a prop, la recuperació de la Biblioteca de Can Casacuberta, la CACI (malauradament encara sense ús), o la recuperació de part d’eines Canela per l’escola del Progrés (amb una part pendent i que fa patir). Continua sent un projecte espectacular, aquesta fàbrica reconvertida en institut –per cert, recentment s’ha ampliat–; i si no la coneixeu de dins, és una visita que paga molt la pena. És recomanable combinar aquesta visita amb l’itinerari lliure pel patrimoni industrial de la ciutat, amb podcast per seguir-ne els elements més destacats. Tristament, aquest any, la reivindicació del patrimoni a Badalona té un vergonyós contrapunt amb l’enderroc, actualment en marxa, de l’antiga Mobba, i que en els darrers temps ha funcionat com a centre d’arts. Sobre patrimoni potser us pot interessar aquest fil de fa uns mesos (anys, ja!).

🔗 Fitxa de La Llauna
🔗 Itinerari Badalona Industrial

El Centre Sant Jaume + Parròquia de Sant Jaume. Aquest és un petit gran projecte d’una entitat, el Centre Sant Jaume, situada al Gorg i dedicada a la infància i la joventut a la zona sud de Badalona –per cert, són els promotors de la campanya Que l’Escola t’acompanyi contra l’absentisme escolar–. La tasca d’aquest centre, vinculat a la Fundació Carles Blanch, és important i creixent, i de fa temps també arrossega problemes d’espai que l’ampliació abordada pels arquitectes Xavier Botet, Mercè Zazurca, Enrique Corbat i César Sánchez soluciona en bona part. Tot un repte construir a tocar de la parròquia de Sant Jaume, obra de Rafael de Moragas, i un dels edificis d’arquitectura contemporània més destacats de la ciutat i que també es pot visitar, de nou, en aquesta edició de 48h Open House. El cas és que la remodelació i ampliació del centre s’ha fet amb una aposta de sostenibilitat que busca crear espais amables, familiars, amb molta llum. L’arquitectura al servei dels seus clients, en aquest cas infants i joves que necessiten un refugi d’unes hores per estudiar, formar-se o compartir. He tingut l’oportunitat de visitar aquesta obra en diferents moments i us puc dir que aquest és un projecte molt pensat i debatut. Al final, estructura de fusta, materials translúcids… un edifici original, que es fa mirar.

🔗 Fitxa del Centre Sant Jaume
🔗 Fitxa de la Parròquia de Sant Jaume

Dipòsit d’aigües fluvials l’Estrella. Un projecte de l’any 2013, impulsat i finançat en el mandat 2007-11 i obra de Xavier Falcó i Oscar Esbrí (Clabsa)… una infraestructura ‘invisible’ però molt impressionant que és molt interessant de conèixer (i més una ciutat com la nostra en què calen aquestes grans infraestructures i el més calent és a l’aigüera, malgrat el que determinava el Pla Director del Clavegueram). És un dipòsit amb (més…)

El Sant Josep com a símptoma

0

[Article publicat al Línia Xarxa el 21 de setembre de 2021]

Uns nens i nenes entrenen a bàsquet a la plaça de la vila de Badalona. Una imatge bonica, captada per les càmeres i gaudida també per molts passavolants. Ja s’ho poden imaginar: és un lloc cèntric, d’un potent simbolisme i, sense saber-ne el context, tot convida a un cert optimisme. Un entrenament a peu de carrer que reivindica aquella Badalona confiada i satisfeta, la del bressol del basquetbol.

I, tanmateix, és una imatge trista. L’entrenament a l’aire lliure és l’indicador eloqüent d’un fracàs col·lectiu. A la ciutat de les cistelles, cada vegada és més difícil trobar-ne una en condicions (el vandalisme i la desatenció en el manteniment ofereixen avui un panorama descoratjador) i un dels seus clubs històrics –el CB Sant Josep– es troba atrapat en un entramat jurídic kafkià, propiciat per un enrevessat històric entre entitat i propietari (església) complicat encara més per una operació immobiliària en marxa i una administració frívola i erràtica. Fruit d’això, el Sant Josep ha de tancar el seu camp. La gent del club es queixa amb energia, imaginació i responsabilitat (han invertit 30.000 euros en arranjar el camp seguint les indicacions municipals), però topa, impotent, davant d’una situació de bloqueig, malauradament ben coneguda al municipi.

De fet, aquest article no va del cas del Sant Josep, sinó dels Sant Joseps que conviuen a la ciutat. I per fer-ho, és important posar el focus en les debilitats estructurals que han propiciat el cas, perquè podríem parlar també de la Mobba, de (més…)

Estic on estava: per un projecte obert

0
Publicat el 23 de juny de 2021

Dilluns vaig tornar al plató de Televisió de Badalona, al 360 del Toni Forteza, aquesta vegada com a vicesecretari general de comunicació i estratègia d’ERC, la meva nova responsabilitat dins el partit. Aquí podeu recuperar l’entrevista sencera i aquí un breu vídeo. Aquí estic on estava: per un projecte obert, que representi el país, com ha de representar també Badalona.

Noves responsabilitats a ERC: ajudar a enfortir el projecte

0
Publicat el 19 de juny de 2021

“Ens enfortim per per seguir fent d’Esquerra Republicana una eina útil per a la ciutadania i per assolir la República catalana.” Així s’ha expressat la secretària general adjunta i portaveu d’ERC, Marta Vilalta, en l’inici del Consell Nacional dels republicans d’avui dissabte 19 de juny, que ha ratificat per àmplia majoria la proposta de renovació de l’Executiva Nacional. Així, des d’aquest migdia sóc el Vicesecretari general de Comunicació i Estratègia Electoral, i per tant membre de l’executiva i conseller nacional.

Més informació sobre la nova executiva aquí, i sobre la meva nova responsabilitat en aquest altre enllaç.

No abaixem la guàrdia: #1000donacionsdiàries

0
Publicat el 7 de juny de 2021

Ep, donar sang és urgent. De fet, calen 1000 donacions diàries i portem alguns dies per sota d’aquesta xifra. Un recordatori oportú: és fàcil reservar l’hora i complir amb aquest deure ciutadà.

Aquesta setmana també ha estat actualitat:

  • el dia del Medi Ambient, a Badalona amb tants pendents, però també amb una societat civil cada vegada més ben organitzada.
  • Corrents de fons: una cinquantena d’alcaldesses i alcaldes de Catalunya per una gestió pública de l’aigua. Interessant com es van articulant alguns consensos en el municipalisme de clau republicana.
  • Un tema d’interés: Les dades avalen (per ara i amb el precari ‘permís’ del TC) l’èxit de la regulació dels lloguers. Un tema amb important implicació metropolitana.

I també:

Més sobre el resum de la setmana 22 de 2021, en la newsletter del dilluns.

Qui era Pedro Rovira? Raons per no deixar passar la nova expo del Museu

0
Publicat el 5 de juny de 2021

El Museu de Badalona commemora aquest any el centenari de Pere Rovira i Planas (Badalona 1921-Badalona 1978) amb una exposició i la publicació d’un llibre. Pedro Rovira (era com es donava a conèixer) es va formar a París i, en tornar el 1948, va fundar el seu propi taller d’alta costura a Barcelona, tot i que va continuar vivint a Badalona, i amb el temps esdevindria un dels grans de la costura a l’estat. A continuació cinc raons per no deixar-se perdre aquesta exposició:

  1. Perquè sempre està bé fer un lloc per les coses boniques: vestits guardats com tresors i passats de generació en generació, estampats i teles precioses que semblen haver atrapat discretament secrets i promeses… entre les peces de Pedro Rovira quasi és com si sentissis una brisa llunyana d’aquell temps en què cada cosa tenia el seu lloc… i cada lloc, la seva cosa. És veritat que tot plegat és un joc, un miratge, en el què per una estona ens plau jugar i per uns instants els maniquins sembla com si gairebé ens proposessin un ball… el món que ens mostra al Museu de Badalona és tan ideal com, de fet, idealitzat. Impossible, de fet.
  2. Però tan se val, perquè més enllà de la seductora artificialitat de la moda, el Museu continua fent molt bé i amb altíssim nivell el que s’espera d’un equipament cultural de proximitat: contribuir a educar la mirada, acompanyar-nos en la descoberta de persones i costums en tota la seva diversitat. I en aquesta ocasió se serveix de la moda i el tèxtil, explorant una via interessantíssima per saber més de qui som fent un viatge de fora a dins d’un armari.Tot plegat (més…)

Incerta glòria

0
Publicat el 31 de maig de 2021

El resum de la setmana amb la història d’un graffiti, d’un graffiti literari. L’art urbà convertit, de nou, com tantes altres vegades, en intervenció artística. Aquesta pintada, amb el títol del clàssic de Joan Sales, es pot observar al Torrent de Vallmajor (però també al lateral de l’autopista direcció Maresme, a l’altura de Coll i Pujol) i és obra de Martí Noy. Aquí podeu repescar el seu origen i sentit.

🖇 Més sobre la setmana 21 de 2021 al butlletí dels dilluns de Mailchimp. Accessible i subscrivible en aquest enllaç.

De quan el risc funciona: el cas de Can Mercader

0
Publicat el 23 de maig de 2021

Fa uns dies, vam estar passejant amb l’arquitecta i urbanista Maria Sisternas per Can Mercader, #Badalona. Ella avui diumenge ha fet aquest article tan bonic i interpel·lador al Diari ARA; d’una arquitectura que fa ciutat, fins i tot quan en trenca les línies previsibles. D’aquest ‘sub’barri a Casagemes, popularment se’n diu també els pisos de la Caixa, obra de Francesc Joan Barba Corsini, Margarita Brender Rubira y Joan Antoni Padrós Galera i construïts entre els anys 1964-1975, aquí en podeu ampliar la informació sobre detalls constructius i altres. En aquest altre enllaç hi ha “Can Mercader, principis del moviment modern i la interbau aplicats a Badalona”, de Miquel Feliu (treball de final de màster per l’ETSA La Salle). (més…)

La política del ‘fes-t’ho tu mateix’, en record de Josep Valls

0
Publicat el 20 de maig de 2021

En política, en Josep Valls, va practicar com pocs el ‘fes-t’ho tu mateix’ amb una fórmula excèntrica en el moment, però que avui, segur, seria estudiada amb interès per algun politòleg amb ganes de sortir dels camins més transitats.

Les seves lluites extemporànies reflectien bé la desordenada Badalona que sortia del franquisme, amb moltes ganes de treure’s la pell de suburbi, però segurament amb més energia i bona voluntat que amb projecte.

Hi ha moltes maneres de començar un obituari sobre el senyor Valls. Jo començaré pel carrer de darrera casa.

A finals dels noranta, que és quan jo vaig tornar a viure a la Morera, el trobava sovint mentre asfaltava i reasfaltava un cop hi un altre un camí del Torrent de la Font, davant la perplexitat dels responsables municipals però amb agraïdes aportacions dels veïns de la zona. Una autèntica tasca de Sísif! Tant se valia, que en aquell moment una reeixida operació urbanística hagués connectat dignament i amb sentit de ciutat el (més…)

Els exemples de #salvemlaMobba

1
Publicat el 17 de maig de 2021

“Si mireu la fàbrica amb els nostres ulls pot ser molt bonica i inspiradora.” Els alumnes de cinquè de l’escola Badalona Port es converteixen en periodistes per unes hores per informar de la feina dels artistes de la Mobba, un reportatge de l’Independent que, aquests dies, ha guanyat interès de nou.

Amb l’amenaça de demolició imminent, el col·lectiu d’artistes i ciutadans que defensen una alternativa a l’enderroc (que passa per fer compatible la plaça pública i un equipament cultural) s’ha posat les piles amb dos objectius que van més enllà de ‘guanyar temps’ o del ‘no per sistema’. Per una banda, han tramitat una petició per declarar part de les instal·lacions com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i de l’altra promogut una campanya reeixida entre diferents institucions i referents de l’arquitectura i el patrimoni per posar l’accent en el llegat industrial i el potencial de l’espai.

Acabi com acabi el tema (no sembla que el govern local sigui especialment sensible ni amb la cultura ni el patrimoni) la campanya per salvar la Mobba ja ha guanyat en alguns aspectes:

  1. situant la cultura i la creació artística en el centre del debat polític.
  2. assajant una forma reeixida de reivindicació incorporant una proposta alternativa amb alt nivell tècnic i jurídic.
  3. enxarxant amb entitats i col·lectius professionals, dins i fora de la ciutat.

Un exemple de manera de fer que, malgrat tot, quedarà com a (més…)

#redibuixaBadalona, un exercici interessant

0
Publicat el 14 de maig de 2021

Aquesta és la meva contribució a la Festa del Dibuix en línia, una activitat de participació lliure on els organitzadors animen a reinterpretar alguns espais de #Badalona a través del dibuix, amb la idea d’anar confegint entre tots un arxiu interpel·lador de Badalones possibles. Podeu etiquetar les vostres creacions @festadeldibuix i el hashtag #redibuixabadalona o bé enviar-les al correu de festadeldibuix@gmail.com.

Passant comptes: apunts amb feina feta, propostes i alguns recursos

0
Publicat el 28 d'abril de 2021

Deixo l’acta de regidor (aquí tota la info), i és moment de fer un cert balanç… o almenys de consignar ni que sigui d’urgència alguns enllaços per endreçar una mica tota la informació que he anat aplegant i bastint aquests prop de sis anys. Espero que us sigui d’utilitat.

  • Mapa de google obert amb diferents capes amb: més de 600 fotografies pròpies sobre espais, edificis, carrers d’interés, enllaços a fitxes de patrimoni, rieres, barris, etc. Algunes de les capes (rieres, turons, edificis inclosos en el catàleg de patrimoni, barris) són d’altres autors (Oriol Rodríguez, Viquipèdia, etc). El vaig actualitzant quan tinc temps (ara em queden unes 150 fotos per entrar… però més enllà d’això ja no sé si el podré actualitzar gaire més). És, amb tot, un bon recurs. A mi m’ha estat de molta utilitat com a eina de treball. També tinc un mapa de google obert amb la feina en marxa quan vaig deixar la regidoria d’Urbanisme (no els vaig poder refondre perquè eren massa capes).
  • Resums de les sessions plenàries a les quals he assistit aquest mandat +infografies – Videoactes ple
  • Resums setmanals de feina i actualitat.
  • Darrers articles publicats.
  • Agenda oberta (l’he deixat d’actualitzar aquest mes d’abril)

De cara al futur, enllaço diferents apunts que recullen feina feta, pendents i propostes de futur.

Altres: