Connexió #Badalona

El blog d'Oriol Lladó, cap de llista d'ERC

Arxiu de la categoria: articles 2020

El cor darrere la pedra: per un urbanisme a escala humana

0

Sobre model de ciutat i en defensa d’un #urbanisme a escala humana… aquí van aquestes reflexions que en forma d’article em publica el Línia Xarxa aquest dijous. Agafen el fil del debat proposat per Restarting BDN fa uns dies. Espero que us interessi:

Fa uns dies l’associació Restarting BDN (rbdn.cat) va organitzar un debat al voltant de la projecció de la ciutat de Badalona i de com el municipi pot i ha de lligar urbanisme i innovació per reinventar-se. Articulat sobretot al voltant de les oportunitats que s’entreveuen en els processos de transformació en marxa amb l’autopista C-31 i en el sector de les Tres Xemeneies, en el debat diferents ponents van obrir el (més…)

Reflexions després de les flames

0

Aquest és l’article que el Diari Públic em publica avui sobre l’incendi a Badalona, és una reflexió sobre les raons estructurals que van encendre les flames:

Hi ha evidents raons estructurals darrera l’incendi mortal de la nau industrial del Gorg, a Badalona, que converteixen aquest desgraciat incident en molt més que un succès local. Veiem aquí moltes pobreses sumades (habitacional, energètica, econòmica) i la fatal política d’immigració estatal que condemna molts dels nostres veïns i veïnes –molts d’ells treballadors i treballadores– a la marginalitat.

Entre les flames, veiem també l’encarcarament de l’administració a l’hora de donar resposta a situacions cada vegada més complexes; i la caducitat d’eines d’intervenció urbanística, la falta de (més…)

Àrea metropolitana: més enllà de les declaracions d’intencions

0

Hi ha un aparent consens en la defensa de la necessitat de revisar i potenciar el paper i funcions de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquest, per si sol, podríem dir que ja seria un petit triomf, si ho comparem almenys amb la desconfiança i les desavinences polítiques que generava el tema en el corrent principal del debat polític dels vuitanta, quan Convergència va voler escombrar (i va escombrar, de fet) el projecte Maragallià per al país, brillant, lúcid, valent, potser també massa prematur.

Està bé que el tema estigui damunt l’agenda, per tant. Però malament si només hi és com a comodí per quedar bé. Perquè tot (més…)

Can Llamas: assegurar el màxim interès públic en una operació estratègica

0

La notícia saltava fa uns dies en l’entrevista mensual de l’alcalde del PP al programa Badalona Matí de Ràdio Ciutat: l’operació de Can Llamas tornava a l’agenda urbanística a la ciutat, reconvertida d’operació comercial per fer un Corte Inglés en l’enèsima promoció immobiliària a l’ús. Una notícia massa important per ser comunicada així, a mitges i amb interessada opacitat… A dia d’avui, i ja ha passat més d’una setmana, cap partit de l’oposició en té més informació i damunt la taula no hi ha més concrecions. Un titular més que busca amagar com sempre la inacció del govern del PP a la ciutat.

El cas és que la parcel·la que ocupava l’antiga Can Llamas, al barri de Coll i Pujol és per la seva dimensió i centralitat una de les que té major poder transformador de Badalona. No pot ser, per tant, una operació immobiliària més sinó que ha de ser una aposta estratègica de municipi, en que l’Ajuntament ha d’anar més enllà del ‘això és privat’ i implicar-se en la seva concreció final.

A Can Llamas tenim un espai únic i estratègic, amb un potencial que seria imperdonable malbaratar. El desbloqueig d’aquesta operació haurà de passar, obligadament, pel ple municipal i caldran almenys 14 regidors darrera qualsevol canvi que es vulgui fer en el planejament actual. Aquest és un debat polític i (més…)

Debats incòmodes sobre urbanisme

0

Ni les xarxes socials ni l’acceleració de la política ens ajuden a aprofundir sobre els reptes que tenim com a ciutat. En aquest article exposo sintèticament –entre la nota personal i la reflexió política– alguns dels debats que resten amagats, malgrat la seva crítica importància, en l’agenda de futur de Badalona. Amb l’ànim d’ajudar a un debat necessari, però massa sovint ajornat, aquí van aquests apunts:

Desprogramar sòl. Al voltant de la redacció del nou planejament urbanístic amb la qual treballa en aquests moments l’Àrea Metropolitana i que ha de substituir l’actual i obsolet de 1976, sorgeix l’oportunitat inexcusable de revisar les qualificacions urbanístiques a la ciutat. És a dir, on permetem fer nous pisos? En quines condicions? Com assegurem els equipaments i les zones verdes necessàries? Al voltant d’això caldrà una reflexió sobre la desprogramació de sòl (tema delicat), perquè segurament la densitat de (més…)

Operació Rehabilitació

0

El deficient estat de conservació i manteniment del parc immobiliari a les nostres ciutats és com una silenciosa onada gegant abans trencar-se (i trencar) la costa. Els pisos i cases on vivim són, en general, vells, poc eficients i en alguns casos poc segurs i insalubres. La premsa de proximitat informa cada vegada més de pisos que han de ser desallotjats per risc d’esfondrament i són habituals notícies per incendis per sobrecàrrega elèctrica, mala ventilació i altres factors vinculats amb la pobresa energètica. Fa uns pocs dies, el Gremi de Constructors de Catalunya alertava d’un esfondrament mensual a Catalunya.

Més enllà del titular, la Generalitat calcula que a Catalunya hi ha 147.000 vivendes que tenen més de 45 anys ara mateix i que per tant haurien de passar la Inspecció Tècnica d’Edificis (la ITE), tot i que d’aquestes només un 47% han estat auditades. Segons la informació recopil·lada per l’Observatori Metropolità de l’Habitatge (ohb.cat) els habitatges construïts abans del 1981 a Nou Barris, Ciutat Vella o Santa Coloma (passen generosament el vuitanta per cent en dades de 2017), percentatges que són clarament insostenibles si analitzem els certificats energètics deficients, amb Nou Barris al 38,9% i Ciutat Vella al 46,05%. La informació sobre habitatges en mal estat disponible no té dades recents, cal anar 9 anys enrera, però en la demarcació de Barcelona se situa en 9515 vivendes. Dades que certifiquen la urgència i que ens permeten conèixer millor una realitat que ja no podem amagar.

L’habitatge és notícia (l’emergència dels desnonaments, les polítiques per regular el mercat del lloguer, els anuncis de construcció de noves promocions públiques), però cal ampliar el focus per incorporar-hi la rehabilitació… perquè és (més…)

L’urbanisme que cus

0

A Sistrells, entre Marià Benlliure i Pere Martell, en la confluència de l’avinguda Catalunya i Salvador Espriu, a la falda del Turó d’en Caritg, es cou des de fa més de vint anys (!) una operació de transformació urbanística important i que, tanmateix, avança massa lentament. El seu impuls ha implicat a diferents governs (des del 1987, podeu comptar!) i també diferents administracions (en un primer moment el Consell Comarcal hi va jugar un paper important en l’impuls).

L’urbanisme és lent, ja se sap, però la manera com aquest projecte s’ha allargat en el temps és un indicador de falta de persistència preocupant. Un mal exemple que paga la pena conèixer més per centrar-hi la mirada amb vista a reimpulsar-lo i (més…)

Publicat dins de General i etiquetada amb , | Deixa un comentari

“Continuarà…” Reflexions al voltant del futur de la CACI

0

👉🏻 La #cultura és un actiu, també econòmic.
👉🏻 És possible revisar el projecte del Còmic.
👉🏻 #Badalona necessita un pla d’equipaments i enfortir consensos.
👉🏻 És una bona notícia que l’IREC vulgui invertir a la ciutat.

Accediu a l’article publicat avui al Línia Badalona, aquí.

Ocupacions, el debat que no volen que tinguem

0

Aquest estiu una eficaç suma de: 1) periodisme groc de sempre disfressat d’infotainment, 2) interessos comercials i econòmics (grans tenidors, empreses d’alarmes i seguretat) i 3) política irresponsable, accelerada amb 4) una explosiva operació d’estudiat psicodrama a les xarxes ha ajudat a situar al capdamunt de l’agenda política i social el debat sobre les ocupacions. En la pel·lícula hi han participat diferents encarnacions de l’extrema dreta -la d’allà i la d’aquí-, cada vegada més “blanquejada”, cada vegada més influent en la definició del què i el com en l’àgora; ben ajudada, naturalment, pels bombers piròmans habituals, amb menció especial a l’alcalde de Badalona, però també amb algunes incursions més subtils, en què ha acabat ‘jugant’ fins i tot un desorientat PSC.

Tot plegat, un debat trampós i interessat però eficaçment construït en aquests temps de política de l’emoció, que en realitat potser n’hauríem de dir política de la por. De fet, el ‘debat’ induït només ha necessitat unes poques setmanes de brotxa gruixuda per aconseguit una instrucció de la mateixa fiscalia de l’estat per endurir (així ho diuen) la resposta judicial a aquesta nova ‘alarma social’.

En el debat segrestat, alguns aspectes a subratllar, i que espero que ajudin a la (més…)

Converses pendents i “tàctica Rufián”

0

De les imprescindibles ‘converses pendents’, de l’entrevista a Albiol (fons i oportunitat), de l’estratègia d’Esquerra Republicana de Catalunya i de la ‘tàctica Gabriel Rufián’. Tot això en aquest article al Nació Digital, també com a resposta a l’article que dos dies enrera va fer Jose Téllez al mateix mitjà… però principalment com una reivindicació de l’aposta republicana a #Badalona.

Dos fragments. El primer: “l’entrevista de Rufián no és per “convèncer” l’Albiol sinó per recordar a molts veïns i veïnes de (més…)