Per un dia no hem estat l’excepció

Captura de pantalla 2014-09-28 a les 21.14.38

#Badalona es va sumar divendres al mapa de municipis que donen suport al #9N. Normalitat i compromís amb la democràcia tb des de la 3a ciutat del país. Un reconeixement a PSC pel suport a la moció per una democràcia més valenta, propera i real. En el que va passar al ple, que va agafar per sorpresa el govern del PP, hi han brillat moltes generositats i valenties, que cal agrair; i també hi hem tingut un paper la gent d’ERC Badalona i de la CUP. Per un dia Badalona no ha estat l’excepció.

#ajuntamentspel9N: una foto important en clau de Badalona

Captura de pantalla 2014-09-23 a les 14.37.14

El municipalisme a Catalunya, sempre a l’altura. Un 70% dels Ajuntaments convoquen plens per donar suport a la Consulta del #9N. Ahir, prop de 380 consistoris, entre els quals hi ha el de Barcelona, ja van fer aquest pas.

A Badalona la cosa és una mica més complicada (ja passa, això, a la nostra ciutat)… però tenim una societat civil forta, un Pacte Local pel Dret a Decidir que suma i partits tan diferents com CDC, Unió, ERC, ICV, EUiA i la CUP que ahir es mostraven inequívocament al costat de les urnes per a escoltar la ciutadania, sense por, amb ganes d’aconseguir un país millor, també, i especialment des de Badalona. Junts vam demanar la convocatòria d’un ple municipal extraordinari en suport de la consulta i vam anunciar una estratègia coordinada per intentar que el PSC no faci costat al PP a la tercera ciutat del país.

La foto que il·lustra aquest apunt convida a un prudent optimisme. Hi ha molta feina a fer, però la unitat d’acció entre els partits, que s’hauria d’anar veient també en altres circumstàncies i reptes, és clau en aquesta qüestió tan important. Important, sí, perquè al marge de si un està a favor o en contra de la independència, el que ens ocupa avui té a veure principalment amb la regeneració de la política i la nostra qualitat democràtica com a societat.

Anàlisi ràpid sobre l’#indyref

 Una seqüència eloqüent. Imatge: araeslhora.cat


Una seqüència eloqüent. Imatge: araeslhora.cat

Alguns apunts solts sobre el NO a la independència a Escòcia, just saber-se el resultat.

  1. Participació massiva. La ciutadania vol decidir-ho tot. El vector va, cada vegada més, de baix a dalt.
  2. Statu quo. La doctrina del shock (la por) cada vegada menys efectiva, però manté influència amb col·lectius menys polititzats. Avís.
  3. Escòcia, amb CAT, fa emergir nou relat de ‘nacionalisme’ cívic vinculat amb projecte + humà i just. Moviment de fons.
  4. El reflex d’Escòcia ens ajuda (malgrat tot): desdramatitza canvis territorials, ofereix claus de desbloqueig i convida a no confiar-nos.
  5. Una altra Europa és possible. Fins i tot avui.
  6. Escòcia, #continuarà. Gràcies per intentar-ho. Lliçó.
  7. #catalansvote9N.

A continuació alguns anàlisi d’urgència:

L’aparent modèstia d’un post-it (ara és l’hora!)

Captura de pantalla 2014-09-17 a les 17.36.07

“Abans del 9N necessitem 100.000 voluntaris per anar porta per porta a escoltar com tothom vol que sigui el nostre país. Ara és l’hora d’arribar a totes les cases de Catalunya. Volem escoltar a tothom, fent la mobilització més festiva i participativa de la història. Amb només una tarda de la teva vida faràs possible aquest moment històric.” Així es presenta la campanya que avui Òmnium i l’Assemblea han presentat a Barcelona.

Segons informa l’ARA, “la tasca dels voluntaris (ja n’hi ha d’apuntats 15.000) serà fer una enquesta de tres minuts a la gent, perquè exposi els seus “somnis” sobre com volen que sigui el nou país. Uns somnis que els promotors de la campanya només veuen possibles, “sí o sí”, en el context d’una Catalunya independent. Alguns d’aquests desitjos de futur quedaran reflectits en “post-its” grocs en forma de cartells, pancartes o grans lones per fer-ne difusió.”

La campanya m’ha despertat aquestes reflexions, enllaçades amb aquesta piulada a Twitter.

  • Un post-it! Potent imatge quotidiana, la seducció del full en blanc per a imaginar entre tots un país millor. #SíoSí
  • Tothom té post-it a casa… el missatge de fons de la campanya és brutal. Les eines per a un país millor ja les tens damunt la taula. #SíoSí
  • I tb m’agrada l’esforç d’empatia q obliga la campanya,q posa en valor la diversitat,la conversa necessària en tot procés constituent. #SíoSí
  • I finalment, mirem més enllà de la bandera per centrar-nos en l’únic que ens ha d’importar: ¿com podem fer, #SíoSí, un #noupaís millor?

Ja fa dies que en sóc voluntari… i tu? Pots inscriure’t a: araeslhora.cat

 

El ‘nacionalisme’ cívic, segons Billy Bragg

Foto: Murdo MacLeod


Foto: Murdo MacLeod

Avui en Billy Bragg ha escrit aquest article al diari The Guardian sobre el referèndum a Escòcia. En podeu veure un resum en aquest recull de piulades que he fet.

El desembre de 2007 vaig escriure aquesta entrada al blog que tenia aleshores i que ara replico aquí. Era un apunt sobre el seu llibre The Progressive Patriot.

“Sempre m’ha agradat, en Billy Bragg. El poeta punk que, sol amb una guitarra elèctrica, convertia diatribes contra el sistema capitalista, la institució del matrimoni o el treball infantil en delicades cançons d’amor, on la tendresa esdevenia, sorprenentment, una eficaç arma de transformació política. Bragg va ser un dels músics que va capitanejar la potent oposició al Thatcherisme i va viure el naixement de ‘Rock against racism’ dins del moviment punk a finals dels setanta. Aquest passat maig, Bragg va publicar un recomanable llibre:‘The progressive patriot’, editat per Black Swan. És curiós perquè una de les veus més ‘internacionalistes’ que ha tingut el rock fa una reflexió ‘en búsqueda de la pertinença’. Què vol dir ser anglès, avui? Perquè és important reconèixer-se d’un lloc i estimar-lo com si fos de la família? És possible fer això i no caure en el xovinisme? Hi ha una forma progressista de ser patriota? La resposta és si, naturalment. Bragg fa un particular repàs de la història del seu país -entre l’erudicció, les memòries i la crònica musical- tot subratllant la suma de cultures que sempre s’ha donat a Anglaterra, tot remarcant les consecucions socials, la lluita per la justícia. La patria de Billy Bragg té un passat i un present multicultural i un valor d’exigent equitat i una mirada generosa i fraternal amb la resta de món, començant per Escòcia, Gales i Irlanda. Bragg vol reinventar en positiu el ‘nacionalisme’ anglès, ben conscient de com en són d’importants les qüestions identitàries; ben conscient que si això no es fa des dels valors progressistes és farà des dels extrems excloents. El músic fa un pas, doncs, més enllà de la frivola indiferència de l’esquerra europea per les qüestions nacionals. Està bé, això.”

+ Aquí podeu accedir a un altre article sobre Billy Bragg d’aquest mateix blog, en aquest cas més musical.