Primer confiança, després acords: maig 2015 a Badalona

Sistrells des del 'mirador' del carrer de Gràcia.

Sistrells des del ‘mirador’ del carrer de Gràcia.

Ahir em vaig assabentar per la premsa que Convergència a Badalona busca una candidatura unitària per a les eleccions municipals de 2015. Sorpresa, prudent satisfacció i també un punt de preocupació.

Aquest és un tema massa important com per convertir-lo en un vistós joc de titulars. Hagués estat bé una conversa prèvia, oi? I també disposar del temps suficient per estudiar amb tota la fredor possible el màxim nombre de variables i dades. Se sabia de la nostra disponibilitat i interés.

Però en realitat haviem tingut una conversa prèvia; el 15 d’abril, concretament. Va ser una reunió al local d’ERC, amb una representació de pes de Convergència i també del partit republicà. Allà els vam plantejar la necessitat d’avançar acords i estudiar fórmules de suma, també la de la candidatura, però especialment la d’un treball més proper i coordinat amb totes les forces que ho desitgessin amb l’objectiu de bastir ponts, refer confiances i abordar finalment una de les grans assignatures que tenim com a ciutat: la falta d’un projecte Continua llegint

V: escola de ciutadania

#veigV

#veigV

Les meves 5 raons per anar a la “V” de dijous a Barcelona:

1. La V evoca la victòria, però també la confluència: dues línies que es troben en un punt. S’hi aventura la idea d’un camí que es va obrint, del vaixell que avança en el gel, de l’arada que llaura la terra. La imatge, a més, té moviment i està ben pensada per a les múltiples pantalles que avui asseguren el seguiment global d’un esdeveniment. En la V hi veiem l’objectiu, però també una manera de fer reforçada i enriquida per la poderosa idea del mosaic. Avui és evident la connexió amb el Sí compartit amb Escòcia (malgrat les diferències entre un i altre procés, no cal dir-ho), un lligam ben enfocat pel NY Times en el seu trascendent editorial de fa uns dies.

2. La manifestació requereix inscripció, identificació prèvies i finançament propi, i això vol dir que els impulsors de l’esdeveniment han tingut el valor d’assumir un repte logístic de pes. Diu molt (i molt bé, per cert) de les nostres capacitats cíviques i civils presents i futures. Implica compromís, rigor i tenacitat. Tres adjectius molt valuosos pel moment actual. A poques hores de l’esdeveniment, s’ha superat el mig milió de persones inscrites, una fita inèdita al món, que prefigura l’abast de les conseqüències polítiques de la demostració. La V serà estudiada per si mateixa com una inèdita acció política.

3. La festa començarà al matí, com va passar el 2012 (a Barcelona) i el 2013 (arreu) i perquè per a molts la Diada serà (també) un dia bonic, alegre i EMOCIONANT. Estem cansats, potser; però no hem perdut el bon humor, l’alè íntim de l’anticipació i una certa tendresa (que caldrà saber modular). El somriure i les ganes de sumar continuen sent, tres anys després, les nostres eines més poderoses. I de solvència contrastada. Vegeu: l’acte de Súmate el passat dissabte (aquesta foto ho explica per si sola) i la ironia com a resposta davant dels intents de manipulació o de guerra bruta amb l’ANC perpretats aquesta setmana.

4. En la V tornarem a trobar els múltiples accents del país, i malgrat bona part de la gernació serà dels grocs o els vermells (seguint la consigna del mosaic), hi haurà, segur una gran diversitat d’eslògans, motivacions… de tonalitats, vaja. Serà una bona notícia, perquè la singularitat de Catalunya és la seva diversitat. Fa unes poques hores Ada Colau i Guanyem han anunciat que, és clar, seran a la V, pel dret a decidir el model territorial del país (i tantes coses més).

5. Aquesta nova demostració ha requerit i requereix assajos i això implica entrentament, contrast, aprenentatge… organització a peu pla. Molts dels voluntaris d’Ara és l’hora és gent que ve d’associacions i partits, ben foguejats per tant; però molts no, molts participen activament per primer cop. Aquesta és una de les millors notícies.

Al voltant del procés s’articula una gran escola de ciutadania, de gent que, sortosament, ja no tornarà al sofà de casa. L’anomenat procés reflecteix el protagonisme creixent (qualitativament i quantitativament) de la gent. És això, no només el que digui un DNI, el que configurarà la nova república.

És d’això que va la V i per això és tan important ser dijous a Barcelona. Perquè ara som protagonistes i per què cal pronunciar-ho amb veu pròpia, en primera persona.

Ara és l’hora. Inscriu-te si encara no ho has fet i segueix les indicacions de la campanya.

Ens veiem a la V!

——

* En aquest enllaç he aplegat diferents recursos per a preparar bé la “V”: una guia pràctica de l’ARA, una recopil·lació de llocs on menjar i beure de Time Out, i consells per a connectar-se a internet.

Solucions justes més enllà del titular

badalona-imatge-general-ajb_mitja-jpgDos titulars a discutir proposats pel govern del PP a Badalona. Un sobre una subvenció a l’IBI per a aturats de llarga durada, insuficient i mal plantejada; l’altra sobre les beques menjador, incompleta i tramposa.

Al voltant de la primera, des d’ERC proposem algunes propostes que pensem que podrien permetre reenfocar aquesta qüestió de forma més justa i eficient. Podeu accedir al nostre comunicat, aquí.

De la segona n’hem denunciat, de nou, la falta d’ambició i profunditat.

Brillem quan ens projectem a fora

Foto: agnes_rotger

Foto: agnes_rotger

Dimarts es coneixia la notícia que el festival Blues i Ritmes, del qual he estat codirector artístic els darrers deu anys, era reconegut pels prestigiosos Premis Altaveu per l’encert de la programació, també pel seu caràcter pioner. Ahir Time Out Barcelona llistava 15 ‘coses a fer’ a Barcelona aquest estiu i la primera era… anar a Badalona a disfrutar del MalaVida, a la Donzella. Fa unes poques setmanes, el festival Cryptshow situava la ciutat, com cada any, de capital catalana del terror i el cinema fantàstic amb la combinació d’ambició i proximitat, marca de la casa i fins el 15 de setembre ofereix una innovadora versió online. Durant tot l’estiu, la sala Estraperlo ha anat atraient amb la seva programació única un públic heterogeni d’arreu del país.

Són 4 bones notícies petites de l’àmbit de la cultura… que m’interessen pel seu caràcter revelador i que, ja toca, també ens permeten un cert optimisme: la ciutat brilla quan es projecta sense complexos i amb bones propostes. Que ben sovint la millor manera de treballar per la ciutat és desbordar els límits del terme municipal. Badalona, si vol, és també capital.

Control de danys (reflexions d’urgència sb el cas Pujol)

Aquest matí he fet aquestes quatre piulades a Twitter, a mode de valoració d’urgència de la confessió de Jordi Pujol i el seu frau fiscal.

  • “Trucant a control de danys, trucant a control de danys…”
  • El (diguem-ne) procés perd innocència però pot guanyar profunditat i ambició. Es reforcen ales més exigents amb nova governança.
  • Una part important del país haurà de gestionar un dol… Paciència, respecte i ànim i a seguir treballant, que #araéslhora.
  • … pq en el fons, estem allà on érem ahir. Intentant fer un país millor. I no només ens ho hem de repetir, ens ho hem de creure. #9N

Som-hi!

PS. D’altra banda, comparteixo al 100% l’editorial de Vicent Partal, i aquestes piulades d’Eduard Voltas, Agustí Bordas, David de Montserrat, Jose Rodríguez ‘Trinitro’… i Jordi Ballesteros.