Connexions des de #Badalona

[Article publicat al Línia el dilluns 3 d’octubre]

En el primer mandat del govern del PP a Badalona es va practicar una estratègia urbana de problematització de l’espai públic. Tota una paradoxa, perquè allò que es propagava arreu i amb una certa complicitat veïnal era precisament el contrari. A Badalona es van convertir en sospitosos tots els espais que tinguessin un component comunitari. Un càlcul ben cínic per afavorir una resposta política que, més enllà de l’epidermis de l’aparent ràpida solució, va servir (i serveix) de ben poc. Eliminar els bancs on seure d’una plaça era la manera d’acabar amb el soroll d’aquell grup de joves que havien convertit l’espai en lloc de trobada en els llargs vespres d’estiu. Tancar l’aixeta de les fonts era la manera d’allunyar les persones amb dificultats per accedir a l’aigua corrent. Solució o trasllat del problema?

Badalona, en això també, feia punt de nou com a pionera de l’urbanisme hostil que, poc temps després, es practicaria contra les persones sense llar –per cert, avui ben vigent en ciutats de tot pelatge polític.

Cap d’aquestes preteses solucions serveix per a gaire res més que per traslladar o agreujar el problema. Un mal diagnòstic mai és un bon presagi. El problema no és el banc ni la font en si mateixos, ni el portal on aquella persona sense llar planta el seu precari refugi, sinó la falta d’alternatives de lleure, la (més…)

Aquesta setmana hem presentat un nou model d’aliança entre l’Ajuntament de Badalona i el Joventut de Badalona per els propers anys, un acord que garanteix l’estabilitat pel club i un retorn social per a la ciutat. N’estem contents, i personalment també satisfet perquè he participat activament des del principi en l’equip que ha anat treballant aquests mesos per trobar una bona solució. En molts moments ens ha semblat que no ens en sortiríem.

A continuació exposo el perquè crec que l’aliança a través del lema ‘Badalona és futur’ és positiva i de com espero que contribueixi a l’estabilitat d’un club que reforça com cap altre l’imatge positiva de la ciutat i que és motor dinamitzador, directa o indirectament, de l’esport de base a la ciutat.

És transparent i reversible: l’acord es basa en una figura perfectament estipulada, i per tant fàcilment contrastable i monitoritzable, el contracte de patrocini. Aquest contracte és vigent si es compleixen les condicions pactades entre les dues parts i per un període concret de temps, que es pot renovar o no; també es pot rescindir en cas d’incompliment. És, per tant, una solució reversible i temporal, a diferència de la pèrdua de patrimoni o d’una adquisició.

Defuig les vies opaques i ‘indirectes’: la Penya sempre ha estat ajudada per l’Ajuntament, per exemple a través de compres (Ausiàs March), de modificacions de planejament o d’apostes tan complexes i controvertides com la de la concessió del Màgic, o les subvencions a l’esport de base… Aquest cas és diferent perquè (més…)

La dignitat, ambició i energia q avui ha demostrat la Penya amb un pressupost per temporada de 4 milions és tota una lliçó al Madrid, amb un pressupost de 31 milions per la seva secció de bàsquet. Això és el model #Badalona. I si ha perdut o ha guanyat això avui ha estat una mica el de menys… Som-hi Penya, ara més que mai. Entre tots, força!

+ Aquí una bona crònica del partit, a càrrec de Xavi Ballesteros a L’Esportiu.