Connexió #Badalona

El blog d'Oriol Lladó, cap de llista d'ERC

Arxiu de la categoria: Coses meves

Els apunts més llegits aquest mes de juliol

0

Els apunts més llegits aquest mes de juny

0
Publicat el 30 de juny de 2011

Em trasllado

2

Ha estat un bon any. Aquest blog que llegiu ha passat una mica més de 12 mesos amb la gent de Mesvilaweb: en aquest espai m’he sentit acompanyat i comfortat per lectors àvids i exigents. L’àlbum de retalls ha sortit a la llum (malgrat abans havia passat una llarga etapa a la plataforma blogger) a la ‘casa virtual’ iniciada per en Vicent Partal i l’Assumpció Maresme fa una colla d’anys. Gràcies per l’acolliment. Però inquiet com sóc, avui en començo una tercera, d’etapa. És amb la gent de Time Out Barcelona: tot un repte professional. Continuaré fent xarxa en el portal d’aquesta capçalera. Ens veiem, si us ve de gust, allà.

L’estiu, que es va acabant…

0
Publicat el 26 d'agost de 2009

Vista espectacular del golf de Roses des de l’Escala, a principis d’agost: ja es veu, la ‘vie en rose’, quan era “vida”, i quan era “rosa”. La foto és desafiadorament oportuna per a un dia intens i un pèl atropellat. La tardor comença a conspirar en el brmmm del motor dels cotxes i el riiing del telèfon, que ja ha recuperat la impertinència. Resulta que aquest matí, m’ha semblat veure un tros de setembre que s’amagava rera un fanal.

A la platja (sèrie completa)

0
Publicat el 25 d'agost de 2009

[POSTALS ESTIU 09] A continuació, la sèrie completa de frases –que durant uns dies he anat penjant al meu twitter— i que he titulat no gaire imaginativament ‘a la platja’:

  • Juguen a fer un castell a la sorra. L’un pateix cada cop que ve una onada, l’altre ansia el moment de l’ensulsiada.
  • Hi ha aquest home que mira l’horitzó. Té les mans creuades rera l’esquena. Està de vacances dins les vacances.
  • “Mira que t’he comprat, carinyo…” -diu ell amb un somriure impacient davant d’un enorme tauró inflable.
  • Estirada cap per avall, juga a mirar el seu company ara amb un ull, ara amb l’altre. Somriu, però quasi ningú ho nota.
  • Té les mans rera el cap i mira enlaire: un tros de sol i la ‘sombrilla’ de la tieta. El cel vestit amb camisa hawaiana.
  • Sempre m’ha agradat imaginar on els agradaria trobar-se en obrir els ulls a les persones que juguen a fer el mort al mar.
  • Quan acabi de desplegar totes les coses que du dins la bossa, ja serà l’hora de començar a recollir-les.
  • La melodia comença en un ‘politono’, salta a l’ipod, bota sobre el transistor i acaba als llavis d’un xiulador distret.
  • Estén la crema. Amb cura. Una ombra blanca en la pell de l’altre delatarà qualsevol descuit. Vet aquí la por preventiva.
  • El pintor no fa vacances. Es va mirant la sorra: allà on altres hi veuen tovalloles, ell hi veu un acolorit ‘collage’.
  • Les pilotes són planetes i els matalassos inflables, catifes voladores. I la música dels nens quan juguen, una pista.
  • En realitat, hi ha icebergs amagats a la sorra i molts titanics que naufraguen sense gosar espatllar la postal.
  • El xiringuito és millor com a ‘ideal’ que com a ‘realitat’.
  • Els retalls més llegits de l’any

    0
    Publicat el 17 d'agost de 2009

    La cançó de l’estiu, sèrie completa

    0
    Publicat el 11 d'agost de 2009

    Sèrie completa dels twits que durant el mes de juliol vaig anar penjant al meu twitter amb el lema: la cançó de l’estiu.

     

    • Al got, el soroll delicat gel quan es va desmuntant, l’avenç silenciós de l’aigua condensada sobre el diari.
    • Reguen al pati del costat. Remor refrescant. Les gotes són notes.
    • El ding-ding d’un mòbil de penjar que oscil·la tímidament i la llarga cortina, que fa com si ballés, en silenci.
    • Unes senyores que parlen i riuen uns patis enllà. Les seves veus salten incomprensibles de teulada en teulada.
    • S’obre el ‘vano’ amb una esgarrapada perfecta. Un ‘shec’ veloç fereix l’aire de la tarda quieta.
    • Un fil de música dibuixa una melodia irreconeixible. S’escapa buscant la frescor d’entre les ratlles de la persiana.
    • La gent va passant davant la finestra. El flip-flop de les xancletes arriba i marxa, com una onada.
    • En bici, rodant, baixada avall. Fas anar els pedals al revés. És aquell sorollet, com d’obrir una caixa forta.
    • La veïna feineja al seu pati. Quan engegui la manguera, em regalarà un arc de sant martí d’entre els esquitxos.
    • El soroll sec de quan trenques la xocolata del Magnum amb les dents. Quasi et fa oblidar que és gelat fast food!
    • Quan omples el carrer amb gegantines ‘x’ de colors… i tu, de fet, només xuclaves el granissat amb la canyeta.
    • el ziiiiip de quan tanques la cremallera de la motxilla de viatge… ‘fins aquí’, que ja no hi cap res més.

    “Recuérdame”

    0
    Publicat el 10 d'agost de 2009

    “Préparese en vaso mezclador:

    Hielo
    1/3 Vemouth rojo
    1/3 Vodka
    1/3 Ron blanco
    Una gota de Angostura

    Mézclese y sírvase en copa de cocktail.”

    La cocteleria és una forma de bruixeria. Recepta del combinat ‘Recuérdame’, segons s’explica en el llibre ‘Boadas Cocktail Bar 1933-1983’, editat l’any 1983 pel mateix establiment de la Rambla i amb dipòsit legal B.42148-1983. 

    Els retalls més llegits aquest juliol

    0
    Publicat el 8 d'agost de 2009