Connexions des de #Badalona

Per la resta, aquest és el resum de la setmana:

Tornen els talls de llum al barri de Sant Roc. Les elèctriques -ara mateix amb beneficis milionaris- han de complir amb la llei i la seva obligació de responsabilitat social; i mentrestant, els ajuntaments poden fer coses. És el cas de Manresa, q instal·larà comptadors socials en els pisos ocupats a grans tenidors. També ho denuncia la regidora Anna Lara, aquí.

Per un ‘reset’ a la Diputació de Barcelona: és possible i avui més necessari que mai.”Demanem la dimissió de Núria Marín però no descartem una moció de censura. ERC demana la dimissió de Núria Marín com a presidenta de la Diputació i a l’alcaldia de l’Hospitalet. Està sent investigada pels presumptes delictes de malversació i omissió del deure de perseguir un delicte (📄 comunicat oficial). “JxCat i el PdCat hi tenen molt a dir, en un cas tan flagrant de sospita i una imputació tan seriosa, han de fer el (més…)

En el ple de novembre de la Diputació de Barcelona (més informació sobre la sessió, aquí) es va aprovar per unanimitat una moció inicialment presentada pel PP però amb esmenes substancials d’ERC-AM, sobre l’ampliació de l’horari de les Biblioteques en èpoques d’exàmens. Amb el document es demana que la Diputació obri una línia d’ajuts als ens locals de la demarcació de Barcelona, exceptuant Barcelona, per tal que puguin tenir espais d’estudi nocturns en èpoques d’exàmens i que garanteixi que com a mínim els municipis de més de 50.000 habitants disposin (més…)

“La memòria del futur: Com conservar el patrimoni del segle XXI”, la quarta de les jornades Cultura i Memòria, emmarcades dins de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, ha tingut lloc aquesta setmana a l’Espai Francesca Bonnemaison. La sessió s’ha centrat en el debat sobre la conservació i transmissió dels nous patrimonis i en l’art i el patrimoni a l’espai públic, amb la participació de professionals i estudiosos del patrimoni en dues taules rodones. Les dues il·lustracions que acompanyen aquest apunt són obra de la il·lustradora Maria Calvet (visual thinking), i s’han fet ‘en directe’ mentre han tingut lloc les xerrades… són un resum estimulant dels temes a debat de la jornada (per cert comisariada per Pia Bosch, sobre una idea treballada inicialment amb Eduard Miralles) i que, d’altra banda, podeu ampliar aquí:

• Jornada completa en vídeo.
• Resum 2.0.
• Programa.
• Notícia al web.

“La militància no és un dogma, només una bruixola per a mi i el meu poble”. He fet servir aquesta cita de Maria Aurèlia, q em va recordar Montserrat Tura, per cloure avui #CapmanyiCapmany, el cicle que hem organitzat, amb la supervisió de Josep Maria Vall, des de l’Àrea de Cultura de la Diputació. Ha estat una conversa molt estimulant amb Ernest Maragall, Marta Pesarrodona, Antoni Dalmau, Carme Arenas i Francesc Canosa, de moderador.

Aquí podeu trobar el recull en vídeo de les diferents sessions de les jornades, gràcies a la Revista Esguard, que s’ha encarregat del (més…)

INTERACCIÓ18 (veure web) ha estat dedicada a les relacions entre cultura i educació. La humanitat i els humans del títol d’enguany fa referència a la cultura com a expressió de la vida humana -allò que ens fa humans- i l’educació com a forma de transmetre, donar continuïtat i permetre el desenvolupament de la cultura.

Interacció és una cita anual que aplega tècnics municipals, gestors culturals i totes les persones interessades en la cultura com a eina per construir societats més crítiques i cohesionades. Aquesta edició ha tingut un accent més personal i que ens interpel·la igualment. Hem incorporat, a més, el TransitarLabs, una iniciativa amb caràcter més pràctic i acotat al dia a dia i a l’intercanvi d’experiències que permetrà, a més, descentralitzar l’activitat. Tot plegat ho hem fet conjuntament amb un treball transversal amb l’Àrea d’Educació i el seu diputat Rafa Homet que és també tota una declaració d’intencions.

INTERACCIÓ18 duu la marca de la seva coordinadora, Eulàlia Bosch, una professional d’elevat prestigi i llarga trajectòria, a qui se li va encarregar el que podríem anomenar una edició d’autor. Aquesta innovació en el format tradicional d’Interacció ha estat rebuda amb molt d’interès pels agents actius de la cultura, l’educació i les comunitats del (més…)

Com a nou Diputat de @CulturaDIBA de la Diputació em poso a disposició del món local i del sector per ajudar, plegats, a convertir la #cultura en eina de transformació i al servei d'un país més crític i implicat. Una responsabilitat i tot un repte. Compromès. https://t.co/dcxsu85AeD

— Oriol Lladó (@oriolllado) July 3, 2018

Des de dimarts passat, sóc el diputat delegat de Cultura a la Diputació de Barcelona, en substitució de Juanjo Puigcorbé (a qui agraeixo la feina fet a l’àrea i la seva petjada articulant noves línies d’ajut i suport al cinema, la poesia, l’arquitectura o la ciència). Compaginaré aquesta tasca amb la meva feina de regidor a Badalona. Sóc diputat per ERC des de l’inici del mandat, però fins ara no tenia responsabilitats específiques de govern.

💻 Resum 2.0 amb reaccions del nomenament.
📝 Nota de premsa oficial de la Diputació.
📰 Notícia d’ERC.

L’altre dia vaig tenir la sort d’acompanyar el diputat Juanjo Puigcorbé en la visita a diferents equipaments culturals a la meva ciutat, Badalona. No entraré en detalls locals -que ens distreurien- però, en canvi, intentaré apuntar una reflexió més àmplia a partir del que vam veure-hi, escoltar i reflexionar. Com ha de ser un equipament cultural avui? Quins ingredients ha de tenir per a que tingui èxit? Què és tenir ‘èxit’ quan parlem d’un teatre, una biblioteca o un auditori? Preguntes que ens van engrescar en una conversa que m’ha encès el neguit de seguir-la en forma d’article, aprofitant aquesta tribuna del grup d’ERC a la Diputació de Barcelona.

Algunes reflexions, que detallo tot seguit.

Els equipaments són les peces d’un engranatge i s’han d’entendre interrelacionats necessàriament amb un mapa més ampli que ha d’incloure altres equipaments, connexions de transport públic, estratègies de (més…)

Com governem les nostres ciutats i pobles? O millor dit, com ENS governem? En aquest apassionant temps de governances compartides que ens ha tocat viure, la resposta a aquesta pregunta no ens ha d’interpel·lar només als que ens toca exercir la representativitat de la gent en un ple o en un parlament. La pregunta té sentit especialment quan sabem interpretar-la correctament, és a dir a peu pla. Perquè preguntar-nos per com ens administrem no és només una qüestió dels ‘polítics’, sinó de la ciutadania. La pregunta, però sobretot la seva resposta, és pertinent i ha de ser formulada amb moltes veus i amb tots els accents…

Tenim una ciutadania més connectada que mai i amb un volum d’informació a l’abast impensable en altres temps; al nostre país, a més, tenim la sort de tenir corrents ciutadans de fons amb ànim transformador, el més potent dels quals és el que avança cap a la  República catalana. Però també tenim unes realitats socials cada vegada més desiguals i injustes i reptes globals de gran calat com el canvi climàtic, la crisi dels refugiats o la globalització econòmica.

És en aquest escenari que ens toca exercir la nostra tasca, i això implica avui noves habilitats i competències… i potser també un nou pacte social, que també en podríem dir (més…)