Connexions des de #Badalona

[Article publicat al Línia el dilluns 3 d’octubre]

En el primer mandat del govern del PP a Badalona es va practicar una estratègia urbana de problematització de l’espai públic. Tota una paradoxa, perquè allò que es propagava arreu i amb una certa complicitat veïnal era precisament el contrari. A Badalona es van convertir en sospitosos tots els espais que tinguessin un component comunitari. Un càlcul ben cínic per afavorir una resposta política que, més enllà de l’epidermis de l’aparent ràpida solució, va servir (i serveix) de ben poc. Eliminar els bancs on seure d’una plaça era la manera d’acabar amb el soroll d’aquell grup de joves que havien convertit l’espai en lloc de trobada en els llargs vespres d’estiu. Tancar l’aixeta de les fonts era la manera d’allunyar les persones amb dificultats per accedir a l’aigua corrent. Solució o trasllat del problema?

Badalona, en això també, feia punt de nou com a pionera de l’urbanisme hostil que, poc temps després, es practicaria contra les persones sense llar –per cert, avui ben vigent en ciutats de tot pelatge polític.

Cap d’aquestes preteses solucions serveix per a gaire res més que per traslladar o agreujar el problema. Un mal diagnòstic mai és un bon presagi. El problema no és el banc ni la font en si mateixos, ni el portal on aquella persona sense llar planta el seu precari refugi, sinó la falta d’alternatives de lleure, la (més…)

A #laciutatqueensespera l’Eva Baró amb un tema que crema: la crisi de l’#habitatge i la necessitat de regular els lloguers (aquesta setmana s’ha aprovat la llei que els regula al Parlament!).

Cohesionar socialment des de la intervenció a l’espai públic. A #laCiutatQueEnsEspera amb en Jordi Sànchez, tinent d’alcaldessa a Montcada i vicepresident de polítiques de desenvolupament urbanístic de l’Àrea Metropolitana.

Hi ha moltes maneres d’explicar la ciutat que volem; la ciutat al capdavall com la gran plaça pública del projecte republicà, com el gran espai compartit obert a tots i a totes, accessible, el lloc on passen coses i on podem treballar millor per la igualtat d’oportunitats. També el lloc on l’escletxa, on l’esquerda de la desigualtat es mostra amb més cruesa. Aquesta és la ciutat que tenim, i a la vegada, la ciutat que aspirem a millorar.

Dues maneres de descriure-la, dues maneres d’aproximar-s’hi. La primera la dic amb l’expressió de l’exalcaldessa Dolors Sabater que, agafant el fil de Francesco Tonucci (aquí podeu aprofundir), sempre diu, i trobo que és un encert, que no hi ha millor de treballar per una ciutat per tots i per totes que fer-ho des de la perspectiva dels infants. Una ciutat pensada per als més petits és una ciutat pensada per la gent amb dificultat de mobilitat, per la gent gran; també pensada com el lloc obert a les oportunitats, com el lloc obert a l’intercanvi.

Al voltant d’aquesta ciutat amb ulls d’infant quan estavem a govern precisament vam començar a dissenyar parcs (més…)

Setmana marcada per un Sant Jordi singular (apunt específic al blog) i per la crisi política local (apunt específic al blog), però aquests darrers set dies de confinament també han convidat a fer diferents reflexions.

Per exemple aquesta, que va formar part del diari de confinament #41 espai públic ‘a reconquerir’.

Aquests dies em dona la sensació que tots plegats estem reflexionant, potser com mai, sobre com és el lloc on vivim, el nostre habitatge; també aquesta reflexió la fem balcó enllà: com han de ser els carrers i places de les nostres ciutats i pobles en aquest món post Covid19, en aquest món post pandèmia tenint en compte que potser en un futur n’aniran venint d’altres en aquest context globalitzat en el qual ens toca viure. Però en aquesta reflexió de món globalitzat se suma la lluita actual amb una que la precedia i que segurament la sobrepassa. I que és la lluita i tot allò que fem per atendre la crisi climàtica.

Aquí és on hem de saber sumar la preocupació per carrers més segurs des d’un punt de vista de la salut pública amb el compromís per carrers amb menys emissions, més nets, i en definitiva amb carrers que afavoreixin una interacció més (més…)

[Setmanalment envio al meu canal de Telegram un resum de l’actualitat local des de la perspectiva del govern de Badalona i d’ERC, el partit que represento. Aquest és el contingut de la setmana 47 de 2018]

Aquesta setmana, el govern de Badalona, format pel PSC i Unió, ens ha explicat la seva proposta de pressupost 2019. Malgrat lamentar la no aprovació del pressupost 2018 que havia fet el govern anterior, del qual formàvem part, l’estudiarem de forma constructiva i pensant en la ciutat i les seves necessitats en l’àmbit social, cultural i de la reactivació econòmica. La proposta inicial se situa en els 174,7 milions d’euros (més informació, aquí).

L’Ajuntament de Badalona ha iniciat aquesta setmana el Pla d’asfaltat de diversos carrers de la ciutat. Una bona notícia que es produeix perquè el pressupost vigent, impulsat pel govern en què vam participar com a ERC, junt amb Guanyem i ICV-EUiA, va implicar un important augment dels diners destinats a pavimentacions i pel fet, també, que es va negociar una nova contracta de manteniment.

342 famílies de Badalona reben ajudes a l’IBI per un import de prop de 100.000 euros. La campanya, en la línia del que ja s’havia anat plantejant des del govern en què vam participar fins el 20 de juny, presentava diverses novetats i ha permès demanar subvencions a totes les persones pensionistes de Badalona (més…)

Som una ciutat gran i densa (en alguns punts, amb una densitat rècord, fins i tot a escala europea), on des de fa molts anys, massa anys, s’ha oblidat el manteniment de l’espai públic. No és una excusa, és el context necessari per entendre que posar al dia la ciutat no és ni pot ser cosa d’un mes, ni tan sols d’un any.

La veritat és que la ciutat fa patir quant a l’estat dels seus carrers, places i parcs… és una obvietat i és absurd negar-ho, o xiular cap a una altra banda.