Enlloc millor que a Badalona… les lluites compartides
Transcripció editada de la intervenció de Jordi Cuixart, les referències al frankfurt de la Vila i a Titus, molt col·loquials, les podeu recuperar al vídeo. Valen la pena de revisar, però no tenen el gruix polític que sí que tenen les altres paraules sí recollides.
“Em tocarà marxar ràpid cap a la presó després d’aquestes paraules, però dir-vos que a Badalona no és que m’hi senti com a casa, és que tinc molt clar que sóc a casa. Us ho dic de tot cor. I no només, que també, per una qüestió familiar fill com sóc de la Maruja, veïna de Sant Crist, i de l’Antoni, del carrer República Portuguesa, sinó que si m’ho permeteu també per una qüestió que afecta l’entitat que presideixo.
“Badalona representa molt per a tots nosaltres, sí; representa tant com aquella persona que va començar assumint les tasques de vicepresident quan jo entrava a la presó i s’ha convertit per mi en un germà… I aquesta persona és el Marcel Mauri i l’estimaré tota la vida. També és inevitable afegir-me avui al dol de totes les persones que estan patint molt durament les conseqüències de la crisi del 2008, de la crisi econòmica que estem patint, de la crisi democràtica, de la crisi sanitària… He pogut veure la dona d’en Jordi Lleal i, i fer-li una abraçada que en tenia moltes ganes, i també consti el meu reconeixement tant amb ell com a la Carme Llobet, que és la mare de la Laura Galí, una persona que ens estimem també molt.
“A Badalona, heu de saber i us ho puc confessar avui, hi neixen les lluites compartides. Veig aquí el meu estimat amic Juanje, amb el que hem compartit moltes hores a l’Ateneu de Sant Roc. Enlloc millor que a Badalona per poder parlar d’això, d’aquest poble que ha asfaltat places i carrers amb les seves pròpies mans, que s’ha deixat ni es deixarà mai que ens confrontin entre nosaltres… gent vinguda de tot arreu, que ens hem preguntat molt poc d’on veníem jo, i en canvi si que ens hem discutit per saber cap a on volíem anar. Per tant, que (més…)