Connexions des de #Badalona

El meu darrer article al Línia Xarxa, amb referències a Tonucci (via Carles Capdevila) i la darrera enquesta de l’Institut de la Infància de Barcelona (IERMBCN).

Els infants són ciutadans de ‘ple dret’, però no sempre són tractats (i escoltats) com a tals. I és així com la ciutat perd l’oportunitat d’entendre i d’aprendre d’uns dels seus usuaris més avançats, exigents i imaginatius.

Fa uns dies, l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (més informació aquí) revelava algunes dades preocupants, fruit d’un treball molt interessant de l’Institut de la Infància de la capital. Les seves conclusions conviden a una reflexió que hauria d’interpel·lar també els municipis de l’àrea metropolitana.

Entre el 2017 i el 2021, el percentatge d’infants gens satisfets amb la seva vida a la ciutat s’ha quasi duplicat, i això que els nens i les nenes porten les ulleres de color de rosa gairebé de fàbrica. Hi ha una expressió tècnica (quasi poètica) que ho descriu: el biaix de (més…)

De l’oportunitat que suposa el projecte del Hub de l’Audiovisual per #Badalona (i pel país) i sobre la necessitat d’enfortir el Consorci del Besòs (i reconstruir el consens al seu voltant). Enfilo algunes reflexions en aquest article al Línia Xarxa. Es tracta d’un recorregut pels acords polítics que l’any 2016 van portar al rellançament del Consorci del Besòs com a eina per ajudar la transformació del territori que enllaça Badalona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac i Barcelona, sumant una mirada urbanística i social. Un consens a reconstruir avui, després del bloqueig de la seva ampliació, viscut aquests dies al ple de Badalona. A les Tres Xemeneies, l’Eix Besòs s’hi juga tant! Es comença a perfilar un gran projecte de país, el hub audiovisual, que és una oportunitat que no podem deixar passar i que entre tots hem de treballar perquè connecti de veritat amb les necessitats i la realitat dels municipis on s’enclavarà. Hi ha temps, hi ha feina! També el podeu llegir a (més…)

[ARTICLE PUBLICAT AL LÍNIA]

Tallar l’autopista un matí de diumenge no és una protesta, és una proposta. És el que va passar diumenge passat a la C-31 al seu pas per Badalona i en què, en el marc de la 10a Festa de l’Educació Pública de Badalona, més d’una cinquantena d’entitats de la ciutat van convertir una de les calçades de la via ràpida en rambla cívica. Va ser només mig matí i els contratemps per als conductors van ser, en general, assumibles, però el missatge en clau de ciutat ha tingut un efecte multiplicador que n’ha allargat l’impacte més enllà de l’assolellat matí.

No és per menys. Quina força poder gaudir, per unes hores, de la reconquesta d’aquesta gran ferida oberta a la ciutat, element divisori i contaminant que ha perjudicat tants i tantes veïnes de Badalona durant tant de temps! La imatge de l’asfalt acolorit per tantes paradetes donava força a un gran interrogant: fins quan? I l’èxit de (més…)

📰 Article publicat al Línia, també accessible, aquí.

Deu dels dotze barris amb una renda més baixa de Barcelona no tenen cap llibreria. Són dades elaborades a partir del directori de llibreries de l’Ajuntament de Barcelona i que ha treballat l’Agència Catalana de Notícies en una informació d’alt valor, de la qual se n’ha fet ressò també el Línia. Les zones més riques de la capital del país concentren el 61% d’aquests establiments, tot i que només hi viu el 33% de la població de la ciutat. 

Les dades fan referència a la ciutat de Barcelona i en sí mateixes ja són prou preocupants, però, amb tota probabilitat, encara ho serien més si les plantegessim a nivell metropolità, en què el ‘factor perifèria’ s’agreuja amb desigualtats amplificades. A la falta de llibreries en bona part dels barris metropolitans s’hi suma un mapa encara incomplet en el desplegament de biblioteques (el cas de Badalona és flagrant) i de progressiva precarització dels equipaments veïnals i cívics que van construir-se els primers anys de la democràcia recuperada als municipis, i que avui han anat envellint sense un manteniment adequat ni un projecte de dinamització prou actualitzat.  

¿On és avui aquella gran inversió cívica (i econòmica!) de principis dels vuitanta i principis dels 90 mitjançant la qual els ajuntaments van reinventar les ciutats sorgides del franquisme amb la posada en marxa d’equipaments culturals també en clau de barri? Moltes ciutats metropolitanes viuen encara d’aquell impuls. Aquell esforç d’establir nodes de (més…)

Va per tu, Marta Membrives (1971-2022)!

Té una agenda de telèfons ben peixada: el Pepe de l’associació de veïns del Turó, la Txell de la colla castellera nova, la Maria del bar de la Plaça Gran, l’Abdelkrim de l’AFA de l’escola de la Riera… Desendreçada, singular, aquesta agenda de telèfons és prèvia a l’arribada de Twitter i els DM; és un capital de gran valor… Però ben mirat potser tampoc és tan important. Perquè en el dia a dia de la periodista local moltes vegades no cal una trucada: el Pepe, la Txell, la Maria i l’Abdelkrim formen part d’una jornada laboral que en realitat no té horaris… Se’ls troba i hi parla a peu de carrer, davant del comerç, sortint de casa o passant per davant de la casa de la Vila.

De fet, la periodista va construint la notícia a partir d’una llarga conversa encadenada, plena de giragonses, i on les peces disperses van cobrant sentit a mesura que van encaixant. Indicadors de la bona feina feta? El desgast de la sola de la sabata i l’habilitat per parar bé l’orella. El subtil art de teixir un moment tranquil que convidi a la confidència. I la mirada curiosa i afinada per detectar un petit moviment rere la façana patrimonial on sembla que podrien començar unes obres, un cartell que (més…)

Aquest és l’article que em van demanar els companys de l’Associació de Veïns de Dalt de la Vila a Badalona sobre un els grans temes candents a la ciutat. L’han publicat a la seva revista, la Costa del Meco. Aquí podeu llegir-ne la versió original.

Quan parlem del futur de l’autopista C31 és relativament fàcil posar-se d’acord en 1) el greuge que la va imposar (aquell urbanisme tardofranquista que inundava de ciment el cor de ciutats senceres sense ni tan sols preguntar als seus veïns i veïnes, com descriu bé un article recent de Francesc Alfambra a l’Independent); 2) la diagnosi sobre el seu impacte passat i actual (estan ben documentats els perjudicis sobre la vertebració urbana i la salut pública que ha provocat aquestes darreres dècades) i 3) un mínim consens al voltant dels objectius a atendre (acabar amb la fractura i l’amenaça ambiental i a la salut pública que suposa).

No és poca cosa. Però és insuficient.

Més enllà del greuge inicial, la diagnosi i l’acord en què alguna cosa cal fer amb la C31 hi ha algunes preguntes incòmodes que no hauríem de passar per alt.

Quina utilitat donem a l’espai recuperat? Quan diem que volem l’autopista fora el que estem dient en realitat –penso– és que no volem una via ràpida enmig de la ciutat que priorizi només el vehicle privat… Però més enllà d’aquest primer punt d’acord, tan genèric… què fem amb l’espai ‘alliberat’? Un passeig? Una zona d’equipaments? O bé ha (més…)

[ARTICLE PUBLICAT AL LÍNIA XARXA]

Dues bones notícies recents en clau metropolitana: la primera és que la Generalitat de Catalunya entrarà al Consorci del Besòs i la segona, la constitució d’una coordinadora veïnal per aquest mateix àmbit i que neix amb l’encàrrec de denunciar el dèficit inversor en el territori i la preocupant reincidència dels pitjors indicadors de desigualtat a la zona.

Una i altra notícia subratllen que alguna cosa es comença a moure en aquest gran corredor que articula el Besòs en el seu tram final, i en què es concentren de fa anys alguns dels grans reptes quant a la cohesió social del nostre país. Un espai desarticulat socialment i políticament, sense una veu pròpia, partit tant per grans infraestructures desarrelades com per una persistent desconfiança i inestabilitat política que han impossibilitat que aquest territori pogués jugar la reeixida carta de lobby territorial que, en canvi, sí que ha sabut aprofitar el Baix Llobregat o els Vallesos.

Que el govern del país estigui al Consorci del Besòs és molt positiu, i culmina la feina d’encaix institucional començada entre el 2016 i 2017, quan aquest ens de coordinació territorial –inicialment molt centrat en l’urbanisme– canvia els estatuts per reforçar també les polítiques socials, culturals i de reactivació econòmica; i incorpora una Badalona que en aquell moment exhibia lideratge republicà, en un govern de canvi format per (més…)

El Línia Xarxa em publica aquest elogi/reivindicació de les arpilleres, alguna cosa més que una tècnica tèxtil. Fil i trama que teixeix comunitat, per exemple des de l’Ateneu de Sant Roc. Tot aquest febrer al local d’Òmnium Badalona s’hi pot visitar una mostra molt i molt recomanable.

(més…)