Connexions des de #Badalona

De l’oportunitat que suposa el projecte del Hub de l’Audiovisual per #Badalona (i pel país) i sobre la necessitat d’enfortir el Consorci del Besòs (i reconstruir el consens al seu voltant). Enfilo algunes reflexions en aquest article al Línia Xarxa. Es tracta d’un recorregut pels acords polítics que l’any 2016 van portar al rellançament del Consorci del Besòs com a eina per ajudar la transformació del territori que enllaça Badalona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac i Barcelona, sumant una mirada urbanística i social. Un consens a reconstruir avui, després del bloqueig de la seva ampliació, viscut aquests dies al ple de Badalona. A les Tres Xemeneies, l’Eix Besòs s’hi juga tant! Es comença a perfilar un gran projecte de país, el hub audiovisual, que és una oportunitat que no podem deixar passar i que entre tots hem de treballar perquè connecti de veritat amb les necessitats i la realitat dels municipis on s’enclavarà. Hi ha temps, hi ha feina! També el podeu llegir a (més…)

[ARTICLE PUBLICAT AL LÍNIA XARXA]

Dues bones notícies recents en clau metropolitana: la primera és que la Generalitat de Catalunya entrarà al Consorci del Besòs i la segona, la constitució d’una coordinadora veïnal per aquest mateix àmbit i que neix amb l’encàrrec de denunciar el dèficit inversor en el territori i la preocupant reincidència dels pitjors indicadors de desigualtat a la zona.

Una i altra notícia subratllen que alguna cosa es comença a moure en aquest gran corredor que articula el Besòs en el seu tram final, i en què es concentren de fa anys alguns dels grans reptes quant a la cohesió social del nostre país. Un espai desarticulat socialment i políticament, sense una veu pròpia, partit tant per grans infraestructures desarrelades com per una persistent desconfiança i inestabilitat política que han impossibilitat que aquest territori pogués jugar la reeixida carta de lobby territorial que, en canvi, sí que ha sabut aprofitar el Baix Llobregat o els Vallesos.

Que el govern del país estigui al Consorci del Besòs és molt positiu, i culmina la feina d’encaix institucional començada entre el 2016 i 2017, quan aquest ens de coordinació territorial –inicialment molt centrat en l’urbanisme– canvia els estatuts per reforçar també les polítiques socials, culturals i de reactivació econòmica; i incorpora una Badalona que en aquell moment exhibia lideratge republicà, en un govern de canvi format per (més…)

[ARTICLE PUBLICAT AL DIARI LÍNIA EL 20.12.2021]

“En l’actual transició nacional, allò que en diem l’àrea metropolitana és, per a molts, un territori massa desconegut, vist amb més prevenció que respecte, un ‘problema’ que cal suportar i en tot cas tractar amb una bona tàctica pensada només en clau de ‘sí o no’. (…) Però resulta que els barris que la conformen, tan vius i acolorits, tan diversos, en realitat són ben poc perifèrics; no es conformen a ser objectes del màrqueting polític de torn. Ben al contrari, reclamen avui la seva centralitat en la història recent del país, el seu lloc en el procés constituent actual. (…) Cal trepitjar aquests barris no pas per explicar la bona nova, sinó per entendre una mica millor qui som (i qui serem, especialment quan siguem indepenents).

“(…) No es tracta pas d’alentir ni aigualir res, sinó d’entendre que construir un estat és un procés col·lectiu que per que tingui èxit s’ha de basar en el reconeixement de tots els accents possibles. Per aconseguir-ho, cal empatia, no només eloqüència; saber escoltar, no només recitar el corol·lari de raons; somriure més, insultar menys; explicar on volem anar, no només d’on volem sortir…

“Són històries d’èxit que no cal inventar, sinó ‘tan sols’ reconèixer. Formen part d’un relat de país amb el qual jo em sento més a prop i crec poden ser eines útils per a un procés constituent més profund i enriquidor… i amb més opcions d’èxit.(…) Vegem algunes d’aquestes realitats que o bé oblidem o bé donem alegrement per descomptades:

• Els pares i mares de Santa Coloma de Gramenet que a principis dels vuitanta van garantir l’èxit del model d’escola catalana amb una sola línia (la immersió) i que malgrat les grans quantitats de diners i recursos abocats a fer néixer un conflicte on no existeix ni existia, continuen mantenint com a absolutament residuals les demandes de doble escolarització.
• Les famílies castellanoparlants (tants amics meus) que han decidit fer del català la llengua de relació amb els fills… Famílies que han vibrat, vibren (i vibraran) amb la ‘roja’ i que en canvi s’han compromès amb allò més íntim i valuós, la llengua. Són també els avis i les àvies que, ara que per fi tenen una mica de temps, participen en experiències com en Català Llegim i Parlem i que volen aprendre el català per ajudar a fer els deures als seus néts.
• Els activistes que van manifestar-se a les acaballes de la dictadura, aquells ‘altres catalans’ de Candel que tot desafiant la (més…)

[Article públicat al diari Línia]

En els darrers anys hem anat veient com els temes d’habitatge anaven migrant de les pàgines d’economia dels rotatius a les de societat i, fins i tot, a les de política (atesa la urgent i enrevessada agenda legislativa i deliberativa que el tema ha generat al Parlament o al Congrés). De veure l’habitatge com un factor de transacció (un mer bé econòmic, vaja) hem anat passant a una mirada més real; l’habitatge com a vector en el qual es concentren moltes de les grans problemàtiques que avui afecten els nostres veïns. Quan parlem d’habitatge parlem també de fracàs escolar, de salut mental i física, de seguretat i, fins i tot, de crisi climàtica. Parlem, en definitiva, d’oportunitats i de com construïm una societat més justa i segura. És, el de l’habitatge, un factor estructurant. No és només una comodity, una mera inversió.

L’emergència habitacional d’ara no és un fenomen nou o sorprenent, sinó que, ben al contrari, és la conseqüència de moltes decisions i omissions acordades fa temps. Val la pena preguntar-se per l’impacte de les decisions (i omissions) que estem assumint avui. L’estem encertant? O un mal diagnòstic i una dèbil planificació estratègica –potser disfressada rere bones intencions– ens estan tornant a lligar les mans de cara al futur? Preguntar-se les coses no hauria de ser mai una pèrdua de temps. Ens hi juguem massa.

En tot cas, és una bona notícia la sensibilització (i mobilització) ciutadana i l’expertesa i sofisticada gestió de dades disponibles. En un horitzó de prudent esperança tenim (més…)

Es parla molt de l’àrea metropolitana, del seu futur i de la seva articulació política. Benvingut el debat, que caldrà anar concretant més enllà de paraules. Publico avui aquest article al Línia, el nou diari metropolità, resseguint la història entre dues fotos… i tot el que hem perdut pel camí. (més…)

[RESUM DE LA TERCERA SETMANA DE MARÇ 2021] Setmana de ple extraordinari en què a la ciutat s’ha continuat parlant del pressupost d’inversions (de tot plegat, més en aquest apunt específic) i set dies en què s’han complert 12 mesos del primer estat d’alarma, un bon moment per fer balanç d’un any d’excepcionalitat, a Badalona per partida doble (crisi sanitària + crisi política); podeu estirar el fil en aquest article al Línia Badalona.

Per cert, si la cosa va d’articles… aquí n’hi ha tres d’interessants amb la mirada posada al futur de la nostra ciutat:

Articles interessants en clau #Badalona:

👉🏻'Barcelona no és Barcelona' d'@Andreumasd a @elpuntavui: https://t.co/NorePW5n9Q
👉🏻'Fent endreça' de @txell79: https://t.co/8EIHp1Xmvt i 'Estan passant coses' de JM Sabater els dos a @revistabadalona: https://t.co/S4futesHlQ

— Oriol Lladó (@oriolllado) March 19, 2021

Dimarts i dimecres van tenir lloc aquestes interessants jornades #10anysAMB (aquí un fil resum amb el més destacat). Em quedo amb 1) aquesa idea de Mariona Tomàs: la discussió sobre el futur de l’ÀMB s’ha d’inscriure en la revisió del model territorial de CAT. I 2) amb l’aterratge de Carme Ribas a les dificultats de coordinació presents. Tres idees sobre el futur de l’àrea metropolitana.

👉🏻Cal +transparència i +legitimitat democràtica
👉🏻… i atendre dèficits inversors dins el propi territori
👉🏻Encaix col·laboratiu amb el país.

Fa uns mesos m’explicava en aquest article al Nació Digital.

Altres notícies rellevants…

El col·lapse que es manté al mapa de biblioteques de Badalona, i que continua malgrat la sensible millora a la de Sant Roc. Una situació inexplicable, que hem denunciat continuadament, i que (més…)

Hi ha un aparent consens en la defensa de la necessitat de revisar i potenciar el paper i funcions de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquest, per si sol, podríem dir que ja seria un petit triomf, si ho comparem almenys amb la desconfiança i les desavinences polítiques que generava el tema en el corrent principal del debat polític dels vuitanta, quan Convergència va voler escombrar (i va escombrar, de fet) el projecte Maragallià per al país, brillant, lúcid, valent, potser també massa prematur.

Està bé que el tema estigui damunt l’agenda, per tant. Però malament si només hi és com a comodí per quedar bé. Perquè tot (més…)

[RESUM DE LA SETMANA DEL 30 DE NOVEMBRE AL 6 DE DESEMBRE] Aquesta foto ho diu tot: la reconquesta del carrer de Francesc Layret, a Badalona, després de la marxa enrera de fa unes setmanes del PP que va tornar a permetre-hi la circulació el cap de setmana. Bones notícies, per tant, però cal ser exigints i impulsar la veritable pacificació. En aquest enllaç podeu ampliar posicionaments personals.

Abans d’entrar en matèria, em permeto recordar-vos dos apunts més publicats al blog aquests dies. Aquesta vídeo-ressenya del nou llibre del Raül Romeva; i aquest altre que recupera un article meu de 19 anys enrera, que lliga amb una reflexió molt actual al voltant de com han de ser els habitatges des de la perspectiva de l’interés públic.

Políticament, aquests set dies ha estat rellevant la presentació de l’enquesta sociopolítica (el baròmetre) que l’Ajuntament encarrega anualment des de fa uns anys. La majoria dels veïns de Badalona (50,8%) consideren que la ciutat millorarà en els propers (més…)

De la cultura quilòmetre zero, de la cultura que sap sumar amb l’àmbit social i de la salut. A #laCiutatQueEnsEspera aquesta setmana amb la Rosa Carbonell, gestora cultural per a la transformació social. Podeu estriar una mica el fil aquí de la seva feina i visió en aquest enllaç.

És una de les veus que més ha reflexionat (i interpel·lat) al voltant d’una governança metropolitana, que cal fer més forta i ambiciosa. La Mariona Tomàs obria la setmana amb aquesta reflexió sobre la mobilitat a #laCiutatQueEnsEspera (aquí recull d’articles seus al Diari ARA).

L’Ana Villagordo és la convidada que obre la sèrie aquesta segona setmana de juliol a #laCiutatQueEnsEspera i ho fa des de la perspectiva del disseny sostenible i els canvis de fons que hem de lluitar encara. Apunta la MALLAProjecte com a bona pràctica.

A #laCiutatqueEnsEspera aquesta setmana la veu experta i compromesa de la Meritxell Benedí, directora general de Serveis Socials del govern, que posa el focus en el sistema de català de serveis socials (en aquest article recent, desenvolupa la idea), que cal reinventar i enfortir. En depen molt.

La cooperació, factor clau en #laCiutatQueEnsEspera i del tot inexcusable en l’àrea metropolitana. Aqeusts darrers set dies m’acompanyat també la veu del sociòleg Xavier Godàs (aquí selecció d’articles al Nació Digital). Hem de connectar amb el continu urbà (i de les solucions).

Aquesta setmana, l’Instituto Nacional de Estadística va publicar l’Atlas de distribución de renta de los hogares, i aquesta setmana el diari El País i un equip liderat per Kiko Llaneras han utilitzat les dades per fer un interessant mapa de rendes obert i accessible aquí.

Com diu, Benet Fusté a Twitter, “Són unes dades utilíssimes per veure la distribució territorial de les necessitats i per marcar al mapa coses conegudes: Culubret a Figueres, Font de la Pòlvora a Girona, Salt, Torre-Sana a Terrassa, Can Puiggener a Sabadell, Canovelles, Sant Roc i la Mina, Sant Cosme…” Pel que fa a la ciutat, les dades no sorprenen però permeten afinar el coneixement del territori, imprescindible eina per entendre (i donar resposta) a un dels grans reptes que tenim a #Badalona (i al país); donar resposta a una desigualtat que es cronifica i complica.

El mapa de rendes de #Badalona mostra el salt entre els prop de 4.500 euros de Sant Roc (llenca entre Marquès de Mont-Roig i Alfons XII) els prop de 19.000 euros de Dalt de la Vila Nord (carrer d’en Prim). Objectiu polític, acabar amb la ciutat dels dos colors.

Més mapes i indicadors per a conèixer un continu urbà que hem d’articular millor, també (més…)

Aquesta setmana ha tingut lloc #governarmetròpoli al CCCB, organitzat per l’Institut d’Estudis Metropolitans. Ha estat un necessari (tant com incòmode i inajornable) debat sobre els reptes urbans, més enllà del límits dels municipis. Necessitem enfortir les eines compartides per abordar temes com #habitatge, mobilitat, reactivació econòmica i lluita contra la desigualtat. De les idees (textos) a majors i millors concrecions (plans). Com fer-ho en context d’inestabilitat i fragmentació, i de cronificació de pobreses? Difícil, tb inexcusable. Aquí podeu descarregar número de Papers amb el títol de ‘Governar la metròpoli’.

Més informacions dels darrers set dies:

• L’Ajuntament de #Badalona signa un conveni amb Sareb per la cessió de dos habitatges destinats a fer front l’emergència habitacional. Lamentem l’excés de ‘publicitat’ i el fet que, fet i fet, la cessió suposa un rentat de cara per l’entitat bancària a canvi d’un resultat encara molt incert. L’Ajuntament es compromet a (més…)

La percepció d’inseguretat a l’àrea metropolitana es concentra de forma predominant en els barris al marge del riu Besòs, on es conviu amb importants vulnerabilitats econòmiques i socials. És en aquests barris on el PP de Badalona centra de fa temps el focus de la seva comunicació política. És un terreny abonat pel seu discurs de la por. A l’àmbit del Besòs la percepció d’inseguretat ha estat sempre més elevada que al conjunt de barris metropolitans: l’any 2012 un 17,8% evaluava la seguretat al seu barri 5 punts per sota dels 5 punts de mitjana en escala del 0 a 10. L’any 2016 aquesta percepció arribava al 26,6%.

👉 Dades obtingudes a partir de l’Enquesta de Victimització agregada per al període 2012-2016. També és interessant enquesta victimització Barcelona i barris Besòs (2016).

La visió (inter)territorial —rica, desacomplexada, ambiciosa— és segurament un dels factors de més singularitat i valor de la proposta republicana d’Ernest Maragall per a la capital del país. La reivindicació d’una nova i reforçada governabilitat metropolitan va ser un dels elements clau de la conferència que el polític d’ERC va fer dilluns passat al Campus de la Ciutadella de l’UPF, tal i com recull aquest vídeo.

Aquí podeu repescar un recull de piulades per part d’ERC Barcelona.

El procés de metropolitanització continua avançant: cada cop hi ha més població q surt del seu municipi per treballar. Imprescindible revisar i enfortir sistema de governança a l’àrea metropolitana. Podeu accedir a l’enquesta de l’Iermbcn.

A continuació un apunt (que recupera un dels meus missatges setmanals via whats, corresponent a la setmana 51) amb una reflexió sobre el resultat de les eleccions des del punt de vista del partit que represento i de la nostra ciutat. Ha estat una campanya intensa i estranya, una autèntica feina d’equip en què hem tingut moltes noves mans!

SOM. Amb candidats empresonats i exiliats, enmig d’una brutal repressió judicial, amb la violència feixista descontrolada, amb abassegadora sobreexposició mediàtica… resulta que l’independentisme continua creixent, també amb una participació rècord. Felicitem-nos per la fortalesa i la tenacitat com a país. Seguim dempeus per la #república, però avui els ponts i els consensos són més importants que mai.

+ evolució del vot indepe: http://ow.ly/odG230hoVTC

SUMEM MÉS GENT A LA REPÚBLICA. La nostra capacitat de suma en entorns de frontera —a l’espera d’un anàlisi més detallat, hem fet feina amb els Comuns o el PSC— ha estat una contribució clau per mantenir ahir la majoria absoluta republicana. Això ha estat especialment evident a l’àrea metropolitana. Segur que l’Oriol Junqueras quan avui li han explicat ha sentit un punt de merescut orgull.

+ reflexions de Jose Rodríguez: http://ow.ly/6gN130hoXdA

SOM SEGONS A BADALONA. A #Badalona, per exemple, hem estat segona força amb més de 22.000 vots (el nostre rècord anterior) i ens situem per davant de PSC, JxC, En Comú Podem, PP (penúltim) o la CUP (última). Hem estat la primera formació d’esquerres a Badalona. Reprenem el fil de ser i representar l’esquerra nacional. Estem contents, però (més…)