Connexions des de #Badalona

"Si jo hi s贸c i tu tamb茅 / la terra 茅s meva i 茅s teva." (Joan Argent茅)

Publicat el 3 de maig de 2022

Llibreries que s贸n palaus

馃摪 Article publicat al L铆nia, tamb茅 accessible, aqu铆.

Deu dels dotze barris amb una renda m茅s baixa de Barcelona no tenen cap llibreria. S贸n dades elaborades a partir del directori de llibreries de l鈥橝juntament de Barcelona i que ha treballat l鈥橝g猫ncia Catalana de Not铆cies en una informaci贸 d鈥檃lt valor, de la qual se n鈥檋a fet ress貌 tamb茅 el L铆nia. Les zones m茅s riques de la capital del pa铆s concentren el 61% d鈥檃quests establiments, tot i que nom茅s hi viu el 33% de la poblaci贸 de la ciutat.聽

Les dades fan refer猫ncia a la ciutat de Barcelona i en s铆 mateixes ja s贸n prou preocupants, per貌, amb tota probabilitat, encara ho serien m茅s si les plantegessim a nivell metropolit脿, en qu猫 el 鈥榝actor perif猫ria鈥 s鈥檃greuja amb desigualtats amplificades. A la falta de llibreries en bona part dels barris metropolitans s鈥檋i suma un mapa encara incomplet en el desplegament de biblioteques (el cas de Badalona 茅s flagrant) i de progressiva precaritzaci贸 dels equipaments ve茂nals i c铆vics que van construir-se els primers anys de la democr脿cia recuperada als municipis, i que avui han anat envellint sense un manteniment adequat ni un projecte de dinamitzaci贸 prou actualitzat.聽聽

驴On 茅s avui aquella gran inversi贸 c铆vica (i econ貌mica!) de principis dels vuitanta i principis dels 90 mitjan莽ant la qual els ajuntaments van reinventar les ciutats sorgides del franquisme amb la posada en marxa d鈥檈quipaments culturals tamb茅 en clau de barri? Moltes ciutats metropolitanes viuen encara d鈥檃quell impuls. Aquell esfor莽 d鈥檈stablir nodes de cultura inclusiva amb el temps ha anat perdent for莽a i efic脿cia, i ho ha fet a mesura que els indicadors de desigualtat s鈥檃naven cronificant i guanyant complexitat.

Aquests nodes de cultura 鈥攍libreries, s铆; per貌 tamb茅 biblioteques, escoles, equipaments鈥 s贸n el que el soci貌leg Eric Klinenberg en diu els 鈥減alaus del poble鈥 , infraestuctures que cal protegir perqu猫 una ciutat o un poble no s鈥檈xplica nom茅s pels indicadors habituals de renda o salut, sin贸 tamb茅 a partir de la proximitat a aquests espais de relaci贸 i cultura. Palaus que cal reivindicar com el que s贸n, elements centrals de la rep煤blica que volem i necessitem. Per cert, molt interessant aquest mapa de l鈥橧ERMB!

All貌 que fa la ciutat no s贸n els carrers i els edificis en s铆 mateixos, sin贸 l鈥檃cumulaci贸 de relacions i complictats entre els ve茂ns i ve茂nes, la solidaritat i el sentit de comunitat que pot anar arrelant.聽

Per tant, parlem d鈥檈spais f铆sics, per貌 no nom茅s. Llibreries, s铆, per貌 amb presentacions i grups de lectura; biblioteques, 茅s clar, amb tallers i activitats; escoles, naturalment, amb una bona xarxa de camins escolars i associacions de pares i mares ben connectades amb el barri i la seva realitat; museus, per suposat, per貌 amb portes obertes i projectes que interpel路lin.

Aquest article comen莽ava parlant de llibreries, per貌 la cosa no nom茅s va d’aix貌, ja ho veieu; sin贸 de valoritzar la infraestructura cultural鈥 d鈥檈ntendre que 茅s aqu铆, en fer espessa i resistent aquesta malla c铆vica, on ens juguem el futur! I que s贸n molts els fronts on cal defensar la ciutat com a projecte col路lectiu!

Com quan a Badalona es van tornar a projectar places amb fonts i bancs (que havia anat suprimint el PP mentre va governar), o com quan un col路lectiu s鈥檕rganitza per defensar la reobertura d鈥檜na biblioteca (i es troba amb un bon esfor莽 de transpar猫ncia per part de la regidoria responsable), quan es fa un bicibus per arribar al cole, quan el museu de la teva ciutat decideix treballar amb arxius ve茂nals i recuperar la hist貌ria oral del municipi鈥 o quan un llibreter perd part dels llibres a la venda per un x脿fec un dia de Sant Jordi i els lectors s鈥檃utoorganitzen per ajudar superar la mullena.

Els palaus del poble no els podem donar per descomptats, van costar molt de lluitar; i s贸n moltes les persones que di脿riament els defensen com el que s贸n, garantia de futur, font d鈥檕portunitats, vacuna contra la indifer猫ncia i l鈥檌ndividualisme, instrument contra la intoler脿ncia.聽

Repensar les ciutats tamb茅 des d鈥檃questa perspectiva 茅s imperatiu i urgent鈥 i del tot necessari, com ho 茅s que a aquest repensament vingui acompanyat de bons projectes connectats amb la ciutadania鈥 i una inversi贸 suficient! Estaria b茅 que aquest fos tamb茅 un tema de gruix en el debat de les municipals que s鈥檃propen.聽



Deixa un comentari

L'adre莽a electr貌nica no es publicar脿. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc est脿 protegit per reCAPTCHA i s鈥檃pliquen la pol铆tica de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Badalona 茅s un poble?, | s'ha etiquetat en , , , , , per oriol_llado | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'inter猫s l'enlla莽 permanent