Haikus

La força del silenci

Arxiu de la categoria:

Les mans que avui… (Bashô)

Publicat el 30 de gener de 2024 per lluisroig-haikus

Les mans que avui

cullen plançons, antany

tenyien teles.

 

INTRODUCCIÒ

“En fer-se de dia, ens vam dirigir cap a Shinobu per veure le pedra que antigament s’usava per tenyir roba. La vam trobar mig enterrada en un llogaret apartat, a l’ombra de les muntanyes. Una merrecs de la zona van venir a explicar-nos que antigament la roba era dalt de la muntanya, però que la gent hi anava arrencava blat dels camps per provar d’estampar-hi la roba, fins que els pagesos se’n van atipar i la van fer rodolar fins a la vall, on ara jeu boca per avall. No seria gens d’estranyar.”

 

EXPLICACIÓ

Contraris

  1. Un abans (antany) i un després (avui).
  2. Les mans: antany, “la gent que hi anava arrenava blat dels camps” (plançons) ; avui, “cullen plançons”.
  3. Les mans:  antany, de la “gent que hi anava”; avui, mans dels “pagesos”.

 

ACLARIMENTS

Autor del diari: Matsuo Bashô (1644-1694).

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol originaltraduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Tipus de lletra en les transcripcions: Referències als versos del poema, en lletra cursiva; referències al text en prosa del haibun, entre cometes.

Classificació: Haiku clàssic.

Tipologia: Haiku sagrat

Kigo, estació: primavera (cullen plançons)

Kireji: cesura a la meitat del segon vers

Paraula clau: Les mans

Els primers passos… (Bashô)

Publicat el 27 de gener de 2024 per lluisroig-haikus

Els primers passos

lírics: a Oku canten

plantant arròs.

 

INTRODUCCIÓ

“Després de passar així la barrera de Shirakawa…”

 

TEXT

“A la posta de Sukagawa vam visitar un home que es deia Tôkyû  […] El primer que en va preguntar va ser com havia estat creuar la barrera de Shirakawa. “Tenia el cos i el cap tan cansats després d’un viatge tan llarg, i estava tan fascinat pel paisaige, tan ric de ressonàncies dels viatgers que m’havien precedit, que no he estat gaire per comprendre res” –li vaig respondre. Però no podia pas deixar de celebrar un moment com aquell […] Els meus companys hi va afegir una segona estrofa i una tercera…”

Octavio Paz, el 1970 va escriure: “Oku vol dir fonsinterior, en aquest cas designa a la distant religió del nord, al fons del Japó, anomenat Oou i escrita en dos caràcters, el primer dels quals és Oku. El títol evoca no només l’excursió als confins del país, sino també una peregrinació espiritual.”

Bashô fa els primers passos / lírics, expressant de forma poètica sentiments i impressions i “els meus companys van afegir una segona estrofa, i una tercera, fins que a la fi vam acabar amb un poema encadenat que omplia tres pàgines” (ca:nten) a la primavera (plantant arròs).

 

CONCLUSIÓ

Refranys. Qui canta els seus mals espanta. Cantant, cantant les penes se’n van.

 

PS

Autor del diari: Matsuo Bashô (1644-1694).

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol originaltraduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Tipus de lletra en les transcripcions: Referències als versos del poema, en lletra cursiva; referències al text en prosa del haibun, entre cometes.

Classificació: Haiku clàssic. Primera estrofa d’un poema encadenat-

Tipologia: Haiku sagrat

Kigo, estació: primavera (plantant arròs)

Kireji: cesura a la meitat del segon vers

Paraula clau: creuar la barrera

 

Una flor blanca… (Bashô)

Publicat el 19 de gener de 2024 per lluisroig-haikus

Una flor blanca

al barret: tot a punt

per creuar la barrera.

Sora

 

INTRODUCCIÓ

Al primer capítol del Diari, Els preparatius,  Bashô escriu: “L’any va tocar a la seva fi, i quan la primavera va omplir el cel de boirines em va assaltar la idea d’anar més enllà de la barrera de Shirakawa i ja no me la vaig poder treure del cap.”

Bashô segueix la pròpia màxima de no imitar els autors clàssics, sinó buscar el mateix que havien buscat ells.

 

TEXT

“Després de dies de frisança, la meva ànsia de viatger es va començar a apaivagar quan ens acostàvem a la barrera de Shirakawa.”

Shirakawa era coneguda antigament com l’entrada a l’antiga província japonesa de Mutsu. Fins el període Edo prospera sota el control del clan Shirakawa com ciutat fortificada.

Durant el període Heian, el monjo i poeta waka japonès Nôin composà un breu poema sobre la regió que venia a dir que va sortir de la capital amb boira de primavera, però a la barrera de Shirakawa bufava un vent de tardor.

“Recordant-me els poemes, amb el vent de tardor […] els arços florien al costat del blanc puríssim de les dèutzies, i vaig tenir la sensació de creuar entre la neu. Kiyosuke va deixar escrit que, a l’hora de creuar-la, un personatge de l’antiguitat es va vestir amb la roba de cort i va comprovar que tingués barret  posat.”

A la nota 22 de la traducció de Jordi Mas es diu textualment: “Fujivara no Kiyosuka (1104-1177) recull aquesta anècdota: l’acció de vestirse formalment i posar-se bé el barret és un homenatge al monjo Nôin (988-1051, més o menys), que establí la barrera de Shirakawa com a motiu poètic convencional.”

 

COCLUSIÓ

Viatjar és dialogar amb el passat. Amb la seva història, amb la seva gent, amb els seus costums, amb la seva natura, etc.

 

PS

Autor del diari: Matsuo Bashô (1644-1694); autor del haiku: Sora, acompanyant de Bashô en el viatge.

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol originaltraduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Tipus de lletra en les transcripcions: Referències als versos del poema, en lletra cursiva; referències al text en prosa del haibun, entre cometes.

Classificació: Haiku clàssic

Tipologia: Haiku sagrat

Kigo: estació de primavera-tardor

Kireji: cesura a la meitat del segon vers

Paraula clau: creuar la barrera

 

 

 

Se’n va la primavera… (Bashô)

Publicat el 15 de gener de 2024 per lluisroig-haikus

Se’n va la primavera…

Els ocells ploren, llàgrimes

als ulls dels peixos.

Matsuo Bashô

 

INTRODUCCIÓ

La partença d’un viatge tan llarg, i que no sabia on l’havia de dur, l’omple d’emoció. Matsuo Bashô melancòlic (“En veure les capçades florides d’Ueno i Yamaka em vaig preguntar, ple de malenconia, quan les podria tornar a contemplar”).

 

TEXT

S’acomiada dels seus amics i també dels ocells (els ocells ploren ) i dels peixos (llàgrimes /  als ulls dels peixos) que també l’acompanyen en el “seu recorregut en barca”). Els peixos que l’acompanyen salten fora de l’aigua; les gotes rellisquen per les escates en forma de llàgrimes.

El viatge comença a finals de primavera (kigo).

  1. Les paraules claus són “ploren / llàgrimes” al segon vers, que, al mateix temps, els dos mots estan separats per una cesura (kireji). 

La natura és un element important en tot haiku clàssic ja

L’actitud dels seus amics “que semblaven decidits a quedar-se allà, drets fins que la seva figura es perdés a l’horitzó”, l’encoratgen a la partença.

 

CONCLUSIÓ

“No busquis l’amic per matar el temps;busca’l per viure el temps” (Khalil Gibran)

 

PS

Autor: Matsuo Bashô (1644-1694)

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol originaltraduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Tipus de lletra en les transcripcions: Referències als versos del poema, en lletra cursiva; referències al text en prosa del haibun, entre cometes.

Classificació: Haiku clàssic

Tipologia: Haiku sagrat

 

Arriba el dia… (Bashô)

Publicat el 12 de gener de 2024 per lluisroig-haikus

 

El haibun Oku no hosomichi de Bashô és un diari de viatge.  El següent haiku està inclòs en el primer capítol, Els preparatius, del diari.

 

Arriba el dia

d’acollir altres hostes:

casa de nines.

 

FITXA, CARACTERÍSTIQUES FORMALS I ESTRUCTURA DEL POEMA

Autor: Matsuo Bashô (1644-1694)

Classificació: Haiku clàssic

Tipologia: Haiku sagrat

Estructura: Tres versos de 5-7-5 síl·labes; la tònica, a l’última plana de cada vers.

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol originaltraduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Kigo o mot estacional: sobreentès en el poema

Kireji o cessura: al final del segon vers del haiku

Subjecte: sobreentès en el poema. El mateix Bashô

 

INTRODUCCIÓ

Matsuo Bashô decideix començar un viatge que feia temps estava somiant: “Després d’anys de contemplar amb recança els núvols solitaris avançant pel cel, vaig cedir a la invitació del vent”. El viatge que Bashô comença és una peregrinació espiritual.

 

TEXT

La paraula clau d’aquest haiku és “arriba el dia” (primer vers), el dia de la partença i està en plens preparatius. Busca a qui cedir la cabana. Hi residirà una família amb filles (“d’acollir uns altres hostes: casa de nines”). Segon i tercer vers, amb kireji entre ambdós.

Kigo: “Vaig vagar per la costa fins a la tardor de l’any passat […] l’any va tocar  a la seva fi, i quan la primavera va omplir el cel de boirines”. El període del viatge fou de tardor a la primavera de l’any següent.

El subjecte, protagonista del viatge, és el mateix autor del diari. Tot el haibun, prosa i vers, està escrit en primera persona.

 

CONCLUSIÓ

Covertir la vida en un viatge. “Són viatgers els qui […] converteixen els seus dies en un viatge i el viatge, en la seva llar. Són incomptables els personatges de l’antiguitat que han mort al camí”. Bashô no pensava ni l’espantava la possibilitat de la mort pel camí: ” la crida dels déus […] era massa poderosa i m’impedia pensar en cap altra cosa.”

Els mesos i els dies són viatgers d’eternitat:  “Els dies i els mesos són passatgers de les eres” (Era entès com l’espai de temps caracteritzat per una sèrie d’esdeveniments determinada).

Aquesta reflexió em du a escriure el següent haiku:

Al caminar

pas a pas endavant

s’obre camí.

Publicat dins de Haibun | Deixa un comentari

Sobre l’informe PISA

Publicat el 5 de gener de 2024 per lluisroig-haikus

El pedagòg i doctor en filosofia  Gregorio Luri, analitza,  en una entrevista el dia 24 de desembre de 2023 a Vilaweb, els resultats del darrer informe PISA. Heus aquí alguns fragments sobre els que he reflexionat amb senyurs del tipus pregunta-resposta.

 

“…Fins els nou anys, els nens aprenen a llegir. A partir de nou, aprenen llegint. Quan aprèn llegint, com més ric sigui el vocabulari, més fàcilment llegeixes, més coneixements assoleixes.

[…] Tothom parla del pensament crític. Si vols que el nano sigui crític, ensenya-li subordinades. No hi ha manera de pensar críticament sense  conjuncions. Sembla simplista. Però és així. Si vols que el teu fill sigui autònom i crític, ensenya-li subordinades i conjuncions…”

SÍNTESI

Síntetizar

per un pensament crític,

amb l’ajut del haiku?

 

Dir en tres versos.

Expressió d’un màxim

en un mínim de síl·labes.

 

“…Avui, a Catalunya, és més fàcil que un mestre surti de la facultat coneixent tots els discursos a favor de la fi de l’escola, que no pas amb un coneixement ferm d’allò que significa la dislèxia…”

DISLÈXIA

Infant dislèxic.

Trastorn d’aprenentatge.

Té cura si no es tracta?

 

Edat adulta.

Sense cura. Es paga

amb gran esforç mental.

 

“…La societat sempre és molt més complexa i més intel·ligent que no pas els nostres esquemes sobre la realitat. Quan hi ha gent que es queixa que el món s’enfonsa, no s’adonen que l’única cosa que s’enfonsa és la seva imatge del món…”

IMATGE DEL MÓN

En front la queixa,

realitat complexa.

S’enfonsa el món?

 

 Només s’enfonsa

la imatge del món,

i hom no se n’adona.

Haikus: imatges de la guerra d’Ucraïna

Publicat el 26 de desembre de 2023 per lluisroig-haikus

Els danys i efectes que van causar, l’any 2011, uns terratrèmols i un tsunami a la central nuclear de Fukushima I a Tôhoku (Japó), considerat aquest accident com el segon més gran succeït en una central nuclear darrera del de Chernobyl, Aquests desastres, com temes principals a la literatura japonesa, ha servit també com a tema d’expressió pels autors que els han viscut.

Davant aquest fet reflexiono sobre una qüestió relacionada amb el haiku. Si el haiku clàssic japonès sol tractar la naturalesa, ¿són els desastres (com serien també les guerres, per exemple) un bon tema per abordar aquesta classe de poesia?

El tema se suposa  tant vàlid com qualsevol altre, tenint en compte que desperten una profunda emoció dins del haijin, i negar-ho seria privar de la categoria del haiku a milers d’ells que en quant a qualitat i forma són plenament considerats com haiku, els japonesos han fet ús d’aquest mitjà d’expressió pes comunicar la seva pena, el seu dolor, la seva esperança o tot tipus de sentiments que han aflorat i han aprofitat  el haiku com a mitjà terapèutic, disminuint la seva eficàcia els nivells d’estrès i els índex de d’expressió.

Aquestes reflexions són de Manuel García Valdez, autor del llibre Haikus del  desastre de Tôhoku: traducción y comentario.  A partir d’aquí, he creat els següents haikus que han sigut inspirats en imatges de l’actual guerra  d’Ucraïna. Imatges d’imatges.

So estrident.

Mutis de l’oprimit,

en temps de guerra.

 

Plors del pare.

Abraçat al cos mort.

Fill, embolcallat.

 

A la mà, sang.

Braç surt d’un blanc llençol.

Maletí, vora.

 

Llençols sangnant.

Amb angoixa busquen

familiars.

 

Pare i fills.

L’estimada en braços.

Embolcallada.

 

Cohets pel cel.

Nens, dones i grans marxen.

Tancs pels carrers.

 

 

Publicat dins de Haiku | Deixa un comentari

Haikus de guerra

Publicat el 13 de desembre de 2023 per lluisroig-haikus

L’antologia poètica Torneu-nos el paradís. Poesia catalana de  guerra (1936-1939), a cura de Maria Campillo, ha sigut font d’inspiració per escriure alguns haikus.

Selecció de poesia escrita durant els anys de la Guerra Civil, d’autors molt diferents: des de escriptors reconeguts fins soldats del front. El soldat-poeta, que escriu des de la trinxera , és l’autèntic poeta de la guerra perquè és qui experimenta, d’una forma més directa, la intensificació dels sentiments aparellada a la lluita. Dolor i pèrdua, inherents als mals de la guerra, parlen del combat per la llibertat, de la vida i de la mort a la trinxera, de les incidències de la reraguarda, de la por de les bombes.

 

Vides trencades.

Mort de malalts i nats.

Odi encès.

 

Odi encès.

Rius que es tornen rojos.

Sòl ensagnat.

 

Por va fonent-se.

Dessota el crit d’odi.

A la trinxera.

 

Manta creuada.

Motxilla, plat i cullera.

Pres el fusell.

 

Mocador blanc.

Bandera d’esperança.

Armes adeu.

 

Olor de  morts.

Pols i foc. Vent molt fred.

Cendra encesa.

 

Pel cap al tard.

Damunt, sense rancor,

voltors planant.

 

Soldat callat.

Sol. Nit freda i rasa.

Glaç de rosada.

 

Sang i més sang.

Morts i més morts, en combat.

Plors i més plors.

 

Com serpent: èxode.

Olor de fulla d’heura,

al tronc s’arrapa.

 

Braços immòbils.

Un gest sense adeu.

Un crit de sang.

 

Olor de sang.

Crits i plors impregnats.

Embolcalls blans.

Publicat dins de Haiku | Deixa un comentari

L’art és solitud, diàleg… és vida

Publicat el 29 de novembre de 2023 per lluisroig-haikus

“L’art és un viatge introspectiu de l’ànima en què els sentiments, els sentits i la imaginació juguen un paper molt important per donar vida a l’obra.”

Carme Martí (ballarina)

“L’art és el regal perfecte que la vida ens ofereix per sorperndre’ns cada dia.”

Montserrat Rbes (escultora)

 

L’art ès el tot.

Companyia de sempre,

sense saber-ho.

 

Guaitar el núvol.

Intentar atrapar-lo.

Haiku sagrat..

 

L’art hi ha qui

el percep i qui no.

Vibrar el cos,

connectant, a vegades,

sense saber per què.

 

P,S.: Haiku sagrat: Allò motivat per l’astorament i l’esbalaïment, sentint-lo o no sentint-lo-

 

Publicat dins de Haiku | Deixa un comentari

La bellesa del misteri

Publicat el 24 de novembre de 2023 per lluisroig-haikus

 

Shinkei (1406-1475) poeta de tanka i renga. Sacerdot budista japonès. Durant més de trenta anys va romandre estudiant del poeta Shätetsu. Els seus poemes es basen en l’ideal estètic japonès anomenat yûgen. Considera la poesía com un mode de vida religiós. Els seus poemes es basen sobre l’ideal estètic japonés anomenat yûgen.

Yûgen, que es pot traduir com bellesa profunda, bellesa misteriosa o encant subtil, és un concepte de l’estètica japonesa aplicada a les arts: les arts escèniques, la literatura i la poesia.

Yûgen es refereix a la comprensió i l’evocació nostàlgica de la misteriosa bellesa del món. No es tracta d’apel·lar a la imaginació ni de descriure  la realitat concreta, sinó de percebre el món com a dotat d’una profunditat implícita que els artistes poden expressar  de manera subtil. Yugen pren sovint la forma de misteri, de profunditat, d’elegància i nostàlgia.

Yugen fa referència a allò molt més profund. Un primer significat, podria ser precisament “profund”, però també “misteriós” i “fosc”. El complex terme oriental vol recollir “el misteri de la bellesa”, a vegades estrany, d’allò que ens envolta i les emocions que sentim, que ens fan reflexionar sobre la pròpia existència. És una berreja d’intronspecció i reflexió, però també de deixar-nos sorprendre pel món, per la naturalesa o pels petits detalls de la vida quotidiana que, en un moment donat, ens desperten sentiments inexplicables.

Una bonica posta de sol a una platja, contemplant com el cel es torna vermellós i el sol s’amaga submergint-se lentament al mar: mirar aquest meravellós espectacle ens pot fer reflexionar sobre com és posible que aquest aconteixement succeeixi cada tarda i concluïm que, en realitat, no entenem del tot la bellesa del món en què vivim. D’aquest planejament, no és complicat continuar meditant sobre la pròpia existencia de l’ésser humà. Aquest munt d’emocions, de pensaments, de profundes emocions, algunes molt estranyes… tot és yûgen.

Yûgen és un concepte de la cultura japonesa, i oriental en general, que es refereix a la bellesa de quelcom que no entenem exactament, però que ens fa sentir emocions i ens porta a profunditzar al nostre propi interior.

La filosofía yûgen implica la contemplació atenta de tot el que ens envolta, descobrint la seva bellesa i deixant-nos portar pel seu misteri i pels sentiments que provoca en nosaltres fins aconseguir aquesta sensació de conscient profunditat que, encara que en un primer moment ens pot espantar o desconcertar, implica finalment una experiència de creixement personal.

Les nostres sensacions al llegir un poema, escoltar a un amic afligid per un problema o contemplar un bonic paisatge o un extrany quadre que ens crida l’atenció. Observar amb calma i deixar fluir aquestes profundes sensacions que sorgeixen a cada un dels passos que donem a la vida és pura filosofia yûgen.

Aquesta filosofía es basa en la proximitat del yûgen, que està per tot arreu, ja que no només es pot trobar en les meravelles naturals que ens envolten, sinó en els petits detalls que poden arribar a commoure’ns, a més d’aquells que ens entristeixen o simplement no arribem a entendre.

El yûgen expressa el misteri que emana de la sacralitat de les coses, provocant l’estorament. L’emoció és energía concentrada i la brevetat del poema la concentra encara més. Així és el haiku, i el haiku no està en la lletra, sinó al cor.

 

Nota: Comentaris basats en els autors

  • Esperanza Ramírez-Christensen: La flor del cor: la vida i la poesia de Shintei
  • José María Bermejo: Nueva antología del haiku japonés

 

 

 

Els ocells ploren…

Publicat el 19 d'octubre de 2023 per lluisroig-haikus

Fragment del diari de viatge de Matsuo Bashô (1644-1694), L’estret camí de l’interior, amb traducció  de Jordi Mas López. El següent fragment és refereix a la partença del viatge, del mateix Bashô:

“Els amics més íntims s’havien aplegat a acompanyar-nos durant el breu recorregut en barca. En baixar a terra, en un lloc anomenat Senju, la idea d’escometre un viatge tan llarg em va omplir d’emoció. Vaig vessar llàgrimes en acomiadar-me dels meus amics en una cruïlla que no sabia on m’havia de dur.

Se’n va la primavera…

Els ocells ploren, llàgrimes

 als ulls dels peixos.

[…] en girar-me veia el grup format pels meus amics, que semblaven decidits a quedar-se, drets, fins que la meva figura es perdés a l’horitzó.

[…] A la fi vaig resoldre que fos el destí que decidís si podria tornar o no a casa.”

—————————-

Flors d’iris!

 penseu que se’n va de viatge

qui us contempla.

Îo Sôgi (1421-1502)

Les flors d’iris simbolitzen notícies o esperança, ja que estan associades amb l’arribada de la deessa Iris, que era l’encarregada de portar notícies als humans per part dels déus.

Èxode de Gaza

Publicat el 15 d'octubre de 2023 per lluisroig-haikus

 

 

Les ordres d’evacuació de l’exèrcit d’Israel han obligat centeners de milers de palestins a fugir cap al sud de casa seva al nord de Gaza. Ës l’onada de desplaçament civil més gran en una setmana de guerra amb Hamàs, segons les Nacions Unides.

Les carreteres principals que van del nord al sud de la franja són congestionades, després dels anuncis de l’exèrcit israelià perquè els civils es moguin pels carrers designats cap al sud dels aiguamolls del Wadi Gaza. En algunes zones, el trànsit s’ha aturat amb camions, autobusos, cotxes sobrecarregats i gent amuntegada que miren de passar tots per les mateixes  estretes carreteres cap al sud.

 

Silenci. Pànic.

Corrua: tancs i bombes.

 Lladruc d’un gos.

 

 

Una nit de diversió, una enorme matança

Publicat el 13 d'octubre de 2023 per lluisroig-haikus

COM UNA NIT DE BALL I DIVERSIÓ A ISRAEL ES VA CONVERTIR EN UNA ENORME MATANÇA

“Els primers coets els van llançar a trenc d’alba, resseguint el cel sobre milers de joves que havien estat ballant tota la nit en un festival de música  trance anunciat com un acte que celebrava “ l’amistat, l’amor  i la llibertat infinita.” […]

“Vam sentir sirenes i coets, un munt de coets”, explica Millet Ben Haim, de vint-i-cinc anys, que havia assistit a la festa amb un grup d’amics […]

Ben Haim va veure de lluny com els militants s’hi acostaven a peu. “Vaig agafar les claus del cotxe d’un amic meu que estaba molt perdut, vaig carregar tanta gent com vaig poder al cotxe i vaig començar a conduir com una boja”, explica. “De la gent que es va quedar, la majoria van ser segrestats o assassinats.”

Món – The Washington Post, 9-10-2023

 

Retorn a casa.

Corre-cuita i pànic.

Roba de festa.

L’únic que veus és la mort

Publicat el 12 d'octubre de 2023 per lluisroig-haikus

“…Vaig arribar a casa mitja hora més tard i vaig trobar-me amb la noticia que una cinquantena de persones s’havien mort en l’atac. Vaig veure cossos sense extremitats, cares irrecognoscibles. Hem de continuar anomenant-los cadàvers?

A terra vaig veure alvocats, esquitxats de sang, al costat d’un carro sepultat entre els enderrocs i els cadàvers. Hem de continuar anomenant-los alvocats? Tornaré a menjar alvocats?

Sé que aquests dies vinents sentirem caure més bombes. Esperarem amb por i pensarem: “Em tocarà a mi aquesta vegada?”.

Quan vegem la resplandor de l’explosió, sabrem que ens n’hem deslliurat: si et toca a tu, l’únic que veus és la mort. Li ha tocat a algú altre.

I aleshores, entre l’alleugeriment, recordem de plorar els morts.”

Mosab Abu Toha,

poeta, escriptor i assagista palestí resident a Gaza.

Món – The Washington Post, 11-10-2023

 

———————

 

Volves de neu

Cop d’ull per l’espiell

Farola. Nit

 

Solitud. Tranquil·litat. Manca d’empatia. Estreta percepció del món i de la realitat. Evitar allò que pot remoure les tripes.

 

Estrangers, esclaus, exiliats a casa nostra?

Publicat el 7 d'octubre de 2023 per lluisroig-haikus

L’1O no és simbòlic, és vinculant.

No és desobediència, és sobirania.

No és resistència, és ofensiva.

No és passat, és futur.

No és nostàlgia, és política.

No va ser un intent, va ser una victòria.

No som víctimes, som els guanyadors.

No hem de tornar-ho a fer, hem d’acabar-ho tot.

Josep Costa

 

Reflexiono sobre aquestes paraules de Josep Costa a twitter l’1 d’octubre de 2021, segons haikus i senyurs, que transmeto, de l’antologia a cura de D. Sam Abrams Llum a les golfes.

 

Visc forastera

en uns terra xopa

de desmemòria.

 

Com si fos borda

pretenen dar-me pares

d’una altra llengua.

 

Tumultuosa

s’estimba la cascada;

jo només miro.

Joana Raspall

 

A quin paisatge

poden adscriure els somnis

els sense pàtria.

 

Clarors, desficis,

qui pot tornar els estímuls

de l’esperança?

Miquel Martí i Pol

 

Conflictes ètnics:

la ira no vol pròrrogues,

la mort no espera.

 

Llavors de guerra

queden al camp sembrades:

massa venjança.

Jaume Creus

 

La por comença

quan en la llum més clara

s’hi veu el dia.

Víctor Sunyol

 

La tiranía

del pla esborrava del cor

l’instint d’anar amunt.

 

De quin bosc arriba

el tronc ajaçat, vençut

sobre la sorra?

Jaume Bosquet

 

Som estrangers,

esclaus, exiliats,

a casa nostra.

Ponç Pons

 

Com la llenya seca,

cada cop ens encenem

amb més rapidesa.

Àlex Susanna

 

La terra sagna

a cops de tanta aixada

enverinada.

 

D’un poble digna,

malgrat la sang vessada,

la pell no muda.

 

Clamen consignes

de pau i esperança,

tossuda lluita.

 

Alcem senyeres

que romandran invictes.

Som un sol poble.

Jaume Huch

 

no perdis el temps debatent-te

examinant-te jutjant-te

l’única veritat és sentir

Ramon Farrés

 

a mig camí

miro al nord, miro al sud—

no sé on sóc

Abraham Mohino

 

Si vols veure les runes

només has de deixar

que passi el temps.

Pau Gener

 

Cal perdre

per conèixer els límits

del que et pertany.

Isabel Garcia Canet

 

Tots som diàspora.

De les separacions,

néixer és l’inici.

Sílvia Bel Fransi