Els ocells ploren…
Fragment del diari de viatge de Matsuo Bashô (1644-1694), L’estret camí de l’interior, amb traducció de Jordi Mas López. El següent fragment és refereix a la partença del viatge, del mateix Bashô:
“Els amics més íntims s’havien aplegat a acompanyar-nos durant el breu recorregut en barca. En baixar a terra, en un lloc anomenat Senju, la idea d’escometre un viatge tan llarg em va omplir d’emoció. Vaig vessar llàgrimes en acomiadar-me dels meus amics en una cruïlla que no sabia on m’havia de dur.
Se’n va la primavera…
Els ocells ploren, llàgrimes
als ulls dels peixos.
[…] en girar-me veia el grup format pels meus amics, que semblaven decidits a quedar-se, drets, fins que la meva figura es perdés a l’horitzó.
[…] A la fi vaig resoldre que fos el destí que decidís si podria tornar o no a casa.”
—————————-
Flors d’iris!
penseu que se’n va de viatge
qui us contempla.
Îo Sôgi (1421-1502)
Les flors d’iris simbolitzen notícies o esperança, ja que estan associades amb l’arribada de la deessa Iris, que era l’encarregada de portar notícies als humans per part dels déus.