Haikus

“…Vaig arribar a casa mitja hora més tard i vaig trobar-me amb la noticia que una cinquantena de persones s’havien mort en l’atac. Vaig veure cossos sense extremitats, cares irrecognoscibles. Hem de continuar anomenant-los cadàvers?

A terra vaig veure alvocats, esquitxats de sang, al costat d’un carro sepultat entre els enderrocs i els cadàvers. Hem de continuar anomenant-los alvocats? Tornaré a menjar alvocats?

Sé que aquests dies vinents sentirem caure més bombes. Esperarem amb por i pensarem: “Em tocarà a mi aquesta vegada?”.

Quan vegem la resplandor de l’explosió, sabrem que ens n’hem deslliurat: si et toca a tu, l’únic que veus és la mort. Li ha tocat a algú altre.

I aleshores, entre l’alleugeriment, recordem de plorar els morts.”

Mosab Abu Toha,

poeta, escriptor i assagista palestí resident a Gaza.

Món – The Washington Post, 11-10-2023

———————

Volves de neu

Cop d’ull per l’espiell

Farola. Nit

Solitud. Tranquil·litat. Manca d’empatia. Estreta percepció del món i de la realitat. Evitar allò que pot remoure les tripes.