Haikus

L’antologia poètica Torneu-nos el paradís. Poesia catalana de  guerra (1936-1939), a cura de Maria Campillo, ha sigut font d’inspiració per escriure alguns haikus.

Selecció de poesia escrita durant els anys de la Guerra Civil, d’autors molt diferents: des de escriptors reconeguts fins soldats del front. El soldat-poeta, que escriu des de la trinxera , és l’autèntic poeta de la guerra perquè és qui experimenta, d’una forma més directa, la intensificació dels sentiments aparellada a la lluita. Dolor i pèrdua, inherents als mals de la guerra, parlen del combat per la llibertat, de la vida i de la mort a la trinxera, de les incidències de la reraguarda, de la por de les bombes.

 

Vides trencades.

Mort de malalts i nats.

Odi encès.

 

Odi encès.

Rius que es tornen rojos.

Sòl ensagnat.

 

Por va fonent-se.

Dessota el crit d’odi.

A la trinxera.

 

Manta creuada.

Motxilla, plat i cullera.

Pres el fusell.

 

Mocador blanc.

Bandera d’esperança.

Armes adeu.

 

Olor de  morts.

Pols i foc. Vent molt fred.

Cendra encesa.

 

Pel cap al tard.

Damunt, sense rancor,

voltors planant.

 

Soldat callat.

Sol. Nit freda i rasa.

Glaç de rosada.

 

Sang i més sang.

Morts i més morts, en combat.

Plors i més plors.

 

Com serpent: èxode.

Olor de fulla d’heura,

al tronc s’arrapa.

 

Braços immòbils.

Un gest sense adeu.

Un crit de sang.

 

Olor de sang.

Crits i plors impregnats.

Embolcalls blans.