Just entrar al complex sanitari de Caubet, t’entren nítidament i absoluta les imatges més colpidores de la pel·lícula “El mar”, del grandíssim Agustí Villaronga, i la figura extremadament fràgil -contràriament a la seva expressió- de Blai Bonet. Caubet és un indret bell que et convida a fer les paus amb tu mateix voltat, però, d’històries
Avui, 30 de gener, dia en què morí el Mahatma Gandhi el 1948, se celebra a tot el món el Dia escolar de la No-Violència i la Pau, fundat el 1964 pel poeta i educador santanyiner Llorenç Vidal Vidal. Aquest dia a les escoles es posa en valor l’educació en i per a la tolerància,
Dilluns passat dia 22, la conselleria de Famílies i Afers Socials del Govern de les illes Balears anunciava que a Bunyola, a l’antic convent de les monges Franciscanes, s’hi habilitaria una llar postemancipació per a 14 joves extutelats o que haguessin estat subjectes a qualque mesura de protecció que els permetria una transició més estable
Pensa que podria tenir cert valor enregistrar amb una càmera gens oculta, ben visible per tothom, tot allò que veu i sent, i amb qui i amb què es troba a la vila durant totes les hores diürnes d’un dia feiner. Per no treure’n cap lliçó, clar, simplement per mirar-ho després com es mira un
Kenneth Eugene Smith va ser condemnat per l’assassinat de la dona d’un predicador, Elizabeth Sennet, el 1988. Va ser el predicador qui contractà Smith i John Parker per matar sa dona per tal de poder cobrar l’assegurança de vida. El jurat el va declarar culpable per una decisió gairebé unànime, 11 a 1, i recomanà
Frisar no és bo, deien les padrines tampoc no fa tant. La frisor tenia mala premsa. Com més frisen menys en tenen, diu l’adagi. Ara, no frisar, anar xano-xano, tira a tira està mal vist, és sinònim de mandra. Basta veure amb quina velocitat s’escriuen els missatges de text dels mòbils: els dos polzes embogeixen
de la nit la fosca no en vol ser flagell ni el vel que la privi de veure-hi la vida
Diu que se sent un punt volat entre cella i cella, i que els matins s’aixeca rebentat perquè en somnis cava trinxeres des de fa setmanes: cada nit el mateix somni, ell sol cavant amb esforç extrem sota l’esclat d’obusos i vols rasants d’avions diminuts que ho metrallen tot. Avions que semblen de paper per
Sí ja és prou càstig considerar la peresa com a pecat capital (per a algunes religions cristianes si ets peresós te’n vas directament a l’infern), la definició, com a primera accepció, que fa el Diccionari de la Llengua Catalana de l’IEC no fa més que agreujar-lo, per mi: repugnància al treball, a l’acció. El Diccionari
Avui és sant Vicenç Màrtir, patró de València, que, segons la llegenda, patí tota mena de tortures fins que llançaren el seu cos a un femer i allí els corbs evitaren que les bèsties se’l menjassin. Finalment, fermaren el cos a una mola de molí i el tiraren al riu Túria. El cos, tanmateix, retornà
No deveu haver vist un original que misteriosament ha desaparegut dels meus equipaments informàtics? L’ordinador portàtil amb qui convivia darrerament ja havia sobrepassat la data programada per a la seva apagada definitiva -talment un satèl·lit que ha complert la seva feina- i no va quedar més remei que canviar-lo per un altre. Vaig fer curosament
D’aquí a unes hores es lliuraran els Premis Ciutat de Palma de novel·la i poesia que, per catalanofòbia profunda de l’actual equip de govern de l’Ajuntament de Palma, s’han tornat a convocar en castellà, fet que ha provocat el desprestigi dels guardons. Dijous passat, a Can Alcover, el PEN Català, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana
El meu preceptor menor té una tirada especial pel cosmos i tot el que s’hi relaciona i hi té a veure. Confirma que vol ser astronauta per poder trescar per l’espai i cercar i trobar el que encara no sabem, que és pràcticament tot. Coneix els planetes, és clar, i en trobar-se amb representacions de
Vora el llac Tiberíades, un nom que de sempre m’ha semblat propi de conte infantil amb gnoms, follets i tota mena d’éssers de naturaleses diverses i divertides, segons l’evangelista Joan, Jesús va demanar per tres vegades a sant Pere si l’estimava més que als altres, al que, també per tres vegades, Pere va respondre que
La vida també es fa el jaç entre la porqueria en torrent, voltada de fem i nius de rata, i a les voreres dels malànimes que l’apallissen per pura diversió, com si fos un videojoc, encegades per la sang que troba la deu a ses orelles i els crits anguniosos en els ulls. La vida