els instints manen i la matera s’imposa a la pietat al temps que s’aquieten les rossegueres i somriuen els cucs si vingués ara, la mort, de mi s’emportaria l’agrura d’un plaer que no arriba i el buit de la flor que fuig encara no sap que no podrà fugir de l’eternitat
Bruce Springsteen ens estima, estima Catalunya, Barcelona i el català, i per això farà dos concerts al Lluís Companys, amb tot venut. N’està enamorat, del catalanoespai, diuen els qui el coneixen bé. Alegrem-nos-en, que és The Boss, i tot el que diu i fa s’amplifica globalment. A més, necessitam ditades de mel com aquestes per
A poc de començar la lectura de “Cleveland”, de Miquel Bezares, se’ns diu que: “Quan el desig i l’esperança guien la vida d’algú, qualsevol obstacle és un penya-segat difícil de superar”. Doncs tots els personatges que conformen l’obra són éssers àvidament desitjosos que no descarten l’esperança –líquida o densa- en la resolució dels seus conflictes
Hi ha detalls, insignificances, que marquen els dies; que a partir d’ells se’n pot escriure la crònica que més s’allunya de la quotidianitat exasperant i dels panorames en blanc. Es tracta de microinstants amb més ànima que cos que són capaços de rompre la cuirassa revinguda del no passa res. I, és clar, n’hi ha
Na Lluc tenia onze anys, el setembre n’hagués fet 12. Era una cussa border collie i ha mort avui dematí. No n’era l’amo però vaig tenir l’honor i el plaer de fer moltes passejades amb ella, un temps generós que aporfitàvem per secretejar i confidenciar. Em coneixia més que ningú i jo sabia coses d’ella
Donant el vistiplau al condicionament de les antigues estances del pagès de Can Gazà –que, efectivament, poden suposar un bon indret per oferir als compromissaris i amics de la nostra causa- el coc gazanenc, Jaume Santandreu, ha retrobat ben desat a la llibreria el recull de Guillem d’Efak “El poeta i la mina” que fa
Un gatús orina abundosament en un racó d’un carrer de la part alta de la ciutat fet per agomboiar els veïns, una mà a la paret i l’altra intentant controlar el roll, balancejant ostensiblement i murmurant qui sap què. A l’altra vorera, un ca groenendael espectacularment bell, en veure’l fent aquella grolleria, li lladra com
Tot i els necessaris apunts crítics, la festa o la diada de Sant Jordi, o del llibre, s’ha de celebrar intensament. Festejar els llibres magres o gruixats, vells o trets d’impremta, d’autors eterns o novells, textos densos o lleugers, recomanats o descoberts, signats o no, per als més menuts o per als saberuts, de combat
Se sent més olor de llibres que no de roses, en la revetlla de la festa rosallibretera. I no passa res, és clar. També fa molta olor de carn humana i no consta que cap gegant antropòfag es fregui les mans dient que tendrà menjar per tota la setmana. I tanmateix demà els monstres i
estels ensostrats que entotsolen més que no sedueixen ciutats esmorteïdes sembla que la nit vol sal per enfrontar-se a l’alba, però envermellint-la, diu clar que la desitja
Avui hagués fet vuitanta-tres anys Pilar Miró, directora de cinema i realitzadora de televisió. Justament, avui també fa cent trenta anys que nasqué un altre Miró, Joan, el pintor de Son Abrines que despenjà les constel·lacions perquè les poguéssim veure de prop i amb tota vivesa. De Pilar Miró en record una pel·lícula de 1979
“El primer home o la primera dona de tots, de tots, de tots, qui va inventar les paraules i els colors i tot això que veim ja deu haver mort. Si encara visqués seria molt vell, molt vell, tendria més de cent mil anys. O més! Seria fins i tot més vell que la jaia
Des que és vell, per fer l’horeta en el racó on les paraules somiquegen amb els moixos i els llibres s’apilen agradosament, es posa els auriculars i escolta el soroll del tren de vapor que li gravà el seu net major, que és una fletxa en això de les noves tecnologies i en la troballa,
Recorda el dia que descobrí la solitud, de nin, una nit especialment fosca i sense cap renou per companyia. En percebre la seva presència es cobrí la cara amb el tapament del llit per fer-se invisible i enfora de l’abast de la fragilitat. Esperant que se n’anàs s’adormí i en despertar-se, de la soledat feta
Avui a migdia, en el cementiri de Bunyola, s’hi ha celebrat la dinovena edició de l’Homenatge a la Segona República. Abans, a les 10, Bàrbara Suau ha dirigit l’itinerari “Memòria i històries de la República a Bunyola”. Els organitzadors tingueren la deferència de demanar-me que en fes el parlament i he dit això: Bon