El preceptor menor té molt mal de fer no fer res i quan ha d’anar a qualque lloc on ha d’estar quiet una estona no breu, procura anar-hi amb un parell de contes i un quadern i les pintures per contrarestar la passivitat obligada. Avui el seu germà tenia una competició de karate i ja
Sembla que tot el que ve, previsiblement o sense fer-ne comptes, ho fa “per quedar-se”. La COVID ha vengut per quedar-se, com el teletreball , les neofestes, la barra dels que comanden o la sequera que pagarem molt cara els autòctons i els sortirà de franc als turistes. Quan visitam algú i ve un altre
Per ventura és ver que, volent vèncer les derrotes i desitjant fugir per sempre de la culpa i els seus devastadors sentiments, i per tal d’apagar com sigui el patiment que mai no ens deixa, ens és més bo de fer armar un crit estèril que no bastir una paraula mai no dita per escopir
És polonès i parla l’espanyol molt malament; del nostre català segurament li arriba més el to que no el sentit. Es maneja amb un grapat de paraules que se solen reduir a monosíl·labs i a interjeccions de tota mena. Ja fa uns quants anys que és a Can Gazà i de la seva vida no
Saps que fins fa una seixantena d’anys, en aquesta vila, la segona festa de Pasqua sortia la processó amb més sentit de tota la Setmana Santa? La dels malalts, li deien. Sortia a les sis i acabava cap al migdia. El combregar als malalts que no havien pogut assistir ni a la vigília ni a
Qui vol ser blau de lluna per no perdre’s l’espectacle de la desintegració dels esperits rebels i la rendició dels arrogants? Qui entén el silenci que apaivaga els anyells i la terra roja i posa preu a la veritat a través del patiment?
Avui fa cinquanta anys que morí Pablo [Ruiz] Picasso a Mogins, a la Provença, encara que hi ha fonts que indiquen que va ser dia 3 del mateix mes. I en caure en aquest compte, record l’any 1973, en plena adolescència i amb Franco signant encara penes de mort. De fet, les cinc darreres (José
Escoltar sencera i sense interrupcions ni entrebancs la Passió segons sant Mateu de Bach per a molts pot ser una excentricitat, per a altres un acte de vanitat o fins i tot d’infatuació, per a un grapat no gaire gran una manifestació d’espiritualitat –entre barroca i naïf, per ventura?- de poc calat i per a
Avui fa 80 anys de la primera edició d’”El petit príncep”, en francès i en anglès. Va ser a Nova York, on també va ser escrit. Antoine de Saint-Exupéry, qui el va escriure, era de casa bona però mal estudiant. Acabà de pilot, fent de correu postal, escrivint i fent reportatges periodístics fins que va
El CEIP Migjorn, de Cas Concos del Cavaller, l’escola on van els meus preceptors, avui ha organitzat una trobada de padrins amb els escolars més petits i amablement m’hi convidaren a contar-hi contes. Malgrat els nervis, vaig acceptar la invitació. Reconec que els menuts m’infonen un respecte reverencial, entre d’altres raons perquè rep més lliçons
Sí, a “Contra el món” hi cabem tots els que vivim i patim Mallorca; tots els que des dels més diversos àmbits i projectes de vida sentim l’illa amb tota la variadíssima gamma possible de l’afectivitat, de la més ultrasensible a la més extrema insensibilitat. Tots ens hi veurem reflectits. Pere Antoni Pons ens presenta
El llibre que no convoca comentaris es desfulla desatenent la insofrible verborrea dels solitaris mentre la bèstia demacrada de tir fa glopades de sang davant el tanc que aixeca tots els camins i fa dir a la pols que res no transcendeix ni té valor si no forma part de la suor dels peus. Com
Acab de veure el documental «60 anys OCB», amb guió i direcció de Ferran Bex, produït per Cinètica Produccions per a IB3 Televisió, i m’ha semblat un treball molt ben fet, que aconsegueix mostrar amb la síntesi que pertoca què és l’entitat, què vol i el més destacat de tot el que ha fet al
No solem mirar molt prim a l’hora de crear faules i llegendes per tal d’intentar fer combregar l’altre amb les nostres rodes de molí. Hi vaig tornar a pensar ahir horabaixa quan vaig veure que davall la vidriera de l’entrada m’havien deixat un prospecte dels Testimonis de Jehovà convidant-me a un seguit de celebracions. Segurament