marginàlies

Tot i els necessaris apunts crítics, la festa o la diada de Sant Jordi, o del llibre, s’ha de celebrar intensament. Festejar els llibres magres o gruixats, vells o trets d’impremta, d’autors eterns o novells, textos densos o lleugers, recomanats o descoberts, signats o no, per als més menuts o per als saberuts, de combat o d’esperit conciliador, alternatius o de l’ordre establert, best-sellers o de tirada gairebé testimonial, diu molt del nostre nervi sensitiu. Que els llibres es facin seus els carrers i places, i que els compradors o badocaires els mostrin el seu respecte, ens fa una mica més grans del que demostram d’habitud. I encara seria més extraordinari -i desitjable- que la diada llibrera ens despertàs la passió per la lectura. Com a poc, seríem tots més guapos, perquè llegir embelleix, diu Biel Mesquida, i la bellesa és revolucionària, com tots sabem.