marginàlies

Un gatús orina abundosament en un racó d’un carrer de la part alta de la ciutat fet per agomboiar els veïns, una mà a la paret i l’altra intentant controlar el roll, balancejant ostensiblement i murmurant qui sap què. A l’altra vorera, un ca groenendael espectacularment bell, en veure’l fent aquella grolleria, li lladra com si li cridàs l’atenció i va decidit cap a ell.

L’escomesa sobtada ha obligat l’al·lota que el subjecta a fer un esforç extra perquè no s’amolli tot agafant la corretja amb les dues mans. Tanmateix, el ca ha pogut més que la madona i s’ha plantat davant el begut sermonejant-lo amb el seu lladruc de retret.

El gatús, en veure la determinació del groenendael, s’ha parat i ha seguit movent-se com un balancí intentant infructuosament fixar la mirada en els ulls del ca per tal d’entendre què li vol dir. El groenendael, en veure’l palplantat insegurament davant ell, ha canviat el lladruc per un gruny fosc d’autoritat. L’al·lota debades l’estira perquè abandoni aquella actitud forassenyada tement que el gatús el provoqui i ell s’hi torni sense contenir la ràbia. A l’entorn del ca i del borratxo  s’hi han reunit una desena de persones que, en silenci, no es perden detall de tot el que s’esdevé.

El gruny disciplinari del groenendael ha fet efecte i el gatús s’ha assegut en terra, esquena contra paret, maleint la bellesa imposant del ca que, en veure retut el groller, augmentant la gravetat del seu retret, li fa posar el cap entre els genolls que té aixecats en senyal inequívoc de vergonya. El ca també s’asseu just davant l’embriac i s’hi està una estona llarga. Ningú no diu res.

Passat el temps que considera convenient, el  groenendael s’aixeca per continuar el seu passeig capvespral. De la mateixa manera, la desena de persones també segueixen el seu camí després de mirar severament el gatús, com si volguessin convertir les mirades en escopinades.