marginàlies

A poc de començar la lectura de “Cleveland”, de Miquel Bezares, se’ns diu que: “Quan el desig i l’esperança guien la vida d’algú, qualsevol obstacle és un penya-segat difícil de superar”. Doncs tots els personatges que conformen l’obra són éssers àvidament desitjosos que no descarten l’esperança –líquida o densa- en la resolució dels seus conflictes o dificultats. Són personatges, a més, marcats per la desaparició o la fugida de persones que, d’entrada, estaven destinades a fer part del seu sistema emocional. Personatges, per això o per allò, que tendiran a xuclar l’atenció i la tensió de qui s’hi atansi amb la intensió de bescanviar desitjos i ardors.

Els pares, sobretot, són els més fugissers, els grans absents, i les mares, entotsolades per la pèrdua o la fugida, reconverteixen l’absència paternal en nutrients per als fills que no tindran necessitat de recuperar, de la manera que sigui, la seva figura.

A “Cleveland”, aquests personatges ferits per fugides no desitjades, paradoxalment troben un pol d’atracció i topada en un bar de naturalesa antiga, l’Ohio, on hi coneixen i exploren els espais comuns, aquelles circumstàncies que els agermanen. D’aquesta manera, l’Ohio, per als personatges, esdevé el punt de trobada on fer peu després d’un temps de tractar terra, desitjos i esperances movedissos. Hom podria dir que l’Ohio, a més de servir tota mena de begudes i de servir plats exquisits, també ofereix arrels per qui en vagi endarrer.

El bar Ohio també es converteix en recer de vides en destret, vides que s’han  vist obligades a canviar d’horitzons i escenaris –per voluntat o per imperatius- i necessiten la quietud que cal per no perdre el tremp ni el desig.

I contat tot en una prosa clarent, treballada a fons perquè flueixi i amari a l’aire que marquen les vides que es volen alliberar sense necessitat de fugir.