L’aigua de la pluja cau tan menuda que no pesa ni deixa petja. Pluja volgudament en bolquers més predisposada a amorejar amb el preceptor menor que no a assaonar com voldrien els qui de la terra, del seu conreu i dels seus fruits n’han fet la seva llar. El preceptor menor observa les gotineues com
Avui fa 178 que va néixer Paul Verlaine, qui volia que els versos fossin música en estat pur. Verlaine també és simbolisme i és Arthur Rimbaud i les seves aventures, el seu amor inflamant i també el revòlver que només fereix Rimbaud però que obre les portes de la presó a Verlaine. I aquí l’èxtasi
Quan va dir que tenia el pit en foc i no hi havia manera d’alenar, la responsable dels afers de salut de Can Gazà va veure clar que també li costaria arribar viu a l’hospital de Son Espases. I, efectivament, li va venir d’un fil. Li posaren dos stents a corre-cuita per cateterisme i la
La maleïda guerra d’Ucraïna i el conseqüent èxode de més de tres milions i mig de persones –fins ara- ha provocat arreu d’Europa una allau aclaparadora de suport a aquests refugiats. Des del primer moment, per iniciativa pròpia o coordinadament, els recapte de tot tipus de material d’emergència es va fer arribar a Ucraïna. De
La música desballesta la por i s’imposa al dolor perquè no deixis de sentir mai l’hàlit benefactor de la intempèrie. I perquè no puguis dilucidar si et fa viure o et fa lliure, ni deixar de preguntar-te quins remeis podrien esvair la barbàrie. I tanmateix, la cerca de ribes impossibles no cessa ni la trobada
Els turments vetllen, silents, sense sabates, sotjant els cossos desprotegits que prenen l’aire com si fossin pedres d’una rosseguera. Rambla avall s’acaba la voluntat de ser qui mai no es podrà ser per excés de compunció. La claror a doll ordena les paraules que fugen del riu de gent que desemboca en una mar de
Les tortugues deixen la hivernació i ho fan tastanejant, com quan hom s’aixeca en haver dormit arreu un bon grapat d’hores: pensant-se que el seu cos està fet d’aire, li costa mantenir l’equilibri i obrir suficientment els ulls per evitar topades o travelades. En el cas de les tortugues el trontoll no és tan escandalós,
Just acabat de llegir el darrer vers d’un dels llibres que mai no deixa de rellegir per poder sentir els calfreds que necessita per reconèixer-se els peus i la caminera, escriu com si ho tingués clarament pensat i canat: L’espill no reconeix el meu nu poruc. Cap cos no em crida i si qualcú em
És topant-se de sobte amb aquella mirada absoluta que s’abalconava al risc d’explorar les mars amb les paraules comptades, que s’adona de la retracció de la pell, de l’esforç de la carn per acompanyar l’aventura d’exposar-se a totes les inclemències. Es ret a aquella mirada convidadora que no pot atendre com voldria, atansant el tou
Avui, i des de fa 30 anys justs, se celebra el Dia Mundial de l’Aigua, instituït per l’ONU, amb la intenció de conscienciar-nos de la greu crisi mundial de l’aigua (prop de 2200 milions de persones malviuen sense accés a l’aigua de boca) i de l’apressant necessitat de prendre les mesures necessàries per tal que
Ahir, a l’auditori del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears, va tenir lloc l’estrena absoluta de la cantata per a soprano i tenor solistes, cor i orquestra “Thálamos”, de Mercè Pons, a càrrec de Studium Aureum sota la direcció de Carles Ponseti Verdaguer. Els textos d’aquesta cantata són de Víctor Gayà, deu poemes
Hi ha festes sorpresa, per ventura la majoria, que no ho acaben sent perquè de bocamolls el món i l’infern en van plens. No obstant, escadusseres vegades, l’objectiu es compleix i a l’homenatjada o homenatjat li calen uns quants pessics per assegurar que el sarau no és cap miratge i ella o ell és l’objecte
El foc casolà no s’està quiet, a l’hora de fer-li una foto sense pretensions, sense màquina preparada per seguir-li el joc i mostrar-lo com és, parat, posant com un model. Va a la seva amb determinació, defugint l’exhibició, com els moixos que cerquen un amanyagament. Encara que l’hivern faci les darreres esperonejades, fa ganes fer
Avui fa cent-setanta-vuit anys que va néixer a Tikhvin, Rússia, Nikolai Rimski-Kórsakov, un dels més grans compositors russos, a més de ser un mestre orquestrador de primer ordre. Supòs que malgrat la guerra que Putin ha declarat a Ucraïna es pot celebrar aquesta efemèride i podem seguir fruint de les obres rimski-kórsakovianes sense témer cap
No hi ha res, res!, que calli a la tanca que s’obre a la mar que gemega però tot és silenci que afona la sentència del cel rogenc, de sorra.