marginàlies

És topant-se de sobte amb aquella mirada absoluta que s’abalconava al risc d’explorar les mars amb les paraules comptades, que s’adona de la retracció de la pell, de l’esforç de la carn per acompanyar l’aventura d’exposar-se a totes les inclemències.

Es ret a aquella mirada convidadora que no pot atendre com voldria, atansant el tou dels dits a l’aire de les paraules que s’entretenen en els llavis i la cua dels ulls al que amaguen les parpelles que li endevinen el neguit de la renúncia.