Quan va dir que tenia el pit en foc i no hi havia manera d’alenar, la responsable dels afers de salut de Can Gazà va veure clar que també li costaria arribar viu a l’hospital de Son Espases. I, efectivament, li va venir d’un fil. Li posaren dos stents a corre-cuita per cateterisme i la tercera vàlvula que també té feta pols intentaran tractar-la sense cirurgia.
Va sortir bé de la intervenció d’urgència, segons el doctor que l’atengué, però caldrà veure com passa les quaranta-vuit hores posteriors a la col·locació dels stents. Com sigui, el seu cor ja no pot més i la seva situació és gairebé crítica. És hoste de la UCI, on la vida es rebel·la entre cables, pantalles, indicadors de totes les constants i atenció permanent humana. Té forces i les paraules entenedores necessàries per somriure i dir que està millor. És conscient que, ara mateix, fa tot d’equilibris per seguir vivint i que si ho aconsegueix estarà estacat gairebé permanentment a la medicació.
És búlgar, fa prop de quinze anys que viu a Mallorca dels quals més de deu els va viure en el carrer. I d’una estació del metro a l’hospital per un enolisme anorreador que el va fer caure fent-se un maler i d’aquí a Can Gazà on ha aconseguit mantenir l’abstinència necessària per passar amb discreció i amabilitat. No té absolutament res, ni documentació. És casat, té fills i diuen les infermeres que l’atenen amb tota amabilitat que és un malalt força amatent, sofert i bon jan.
En veure’l aferrat al fil de vida que li resta, hom no pot deixar de pensar com viu veritablement aquest escac i mac lluny dels seus, del seu panorama, del seu àmbit que deixà o abandonà ningú no sap per quines raons.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!